Del fracaso recopilatoria a la pérdida definitiva del Derecho Foral Valenciano (1707-1804)

Del Fracaso recopilatorio ... by on Scribd

La pèrdua del dret foral valencià no va ser solament deguda al decret de Nova Planta. El que no es poguera recopilar ha influït i molt en què la situació del nostre dret no siga com la dels drets civil forals català, aragonés, mallorquí, menorquí i eivissenc.

Tribunal de les Aigües (Gravats de Doré)

Il·lustracions de l'obra: "Viatge per Espanya" de Charles Davillier (escriptor) i Gustave Doré (famós il·lustrador) publicada el 1874 i traduïda a molts idiomes europeus és una visió "romàntica" que reflecteix molt bé els tipus i les vestimentes tradicionals vistos per ulls contemporanis de uns viatgers europeus.

Posem també alguns gravats de la part de l'obra dedicada a València.

Font: Manuel Blas Viajes y Viajeros

Tribunal de les Aigües (José Benlliure)

L'Estatut valencià és inconstitucional: és urgent la reforma de la Constitució

Congres dels Diputats. EFE

Camí de 40 anys de vigència de la Constitució de 1978, més que amb el franquisme, és hora de fer balanç de la posició dels valencians en l'Espanya autonòmica derivada del text constitucional. 

Al meu entendre, la conclusió és que sens dubte els ciutadans de la comunitat autònoma en què van participar més ciutadans en el referèndum constitucional ( el 74% del cens), amb un vot favorable del 88,8% dels votants a favor del Text Constitucional, esperàvem molt més de la democràcia espanyola, règim que passava pel reconeixement d'una autonomia de primer nivell, a l'altura de la nostra història i rellevància econòmica, per a les valencianes i valencians.  

Per diferents motius, ens han obligat a entrar en debats innecessaris sobre la nostra identitat, que han afeblit l'autoestima en molts dels nostres ciutadans. Aquesta autoestima, en part va ser recuperada després de la reforma de l'Estatut Valencià, esdevinguda mitjançant la Llei Orgànica 1/2006, que va obtenir un gran respatl en les Corts Generals, i que ens va incloure, 28 anys després de quan ens haguera correspost, en el grup de les “impròpiament” batejades com a Nacionalitats Històriques. 

Enguany 2016, no cal fer la festiva reflexió de sempre, aqueix dia d'acció de gràcies amb el qual tradicionalment nostres Corts donaven gràcies a les Càmeres constituents per retornar-nos el nostre autogovern, usurpat violentament en 1707, per “equivocar-nos” de bàndol en la Guerra Civil entre borbònics i austracistes. En efecte, en la Guerra de Successió vam tenir mala sort, perquè botiflers (que els va haver-hi) i maulets, tots els valencians, vam perdre els nostres furs. 

"Hem perdut el nostre dret civil una altra vegada" 

Enguany 2016, hem perdut el nostre dret civil una altra vegada, hem tornat a perdre, i hem perdut, una altra vegada, tots. Hem tornat a tenir mala sort. La majoria de magistrats del Tribunal Constitucional ha determinat, interpretant el text constitucional, que la Comunitat Valenciana no és competent per a legislar sobre custòdia compartida, règim econòmic matrimonial i unions de fet; en la pràctica els Corts Valencianes no són competents per a dictar normes sobre qualsevol matèria civil amb l'excepció de la Llei de Contractes Agraris de 2013. Una altra vegada hem tingut mala fortuna, el nostre dret civil és inconstitucional. 

Però aquesta vegada, els diputats dels 5 grups parlamentaris dels Corts estan obligats a donar resposta a les necessitats properes dels ciutadans, perquè amb les Sentències 82/2016 respecte a la Llei 10/2007, de Règim Econòmic Matrimonial, la 110/2016 contra la Llei 5/2012, d'Unions de fet formalitzades de la Comunitat Valenciana i la sentència pendent de numeració fins a la seua publicació en el BOE sobre la Llei 5/2011, coneguda com a Llei Valenciana de Custòdia Compartida, el Tribunal Constitucional ha trencat aqueixa confiança dels valencians en el Text Constitucional, perquè òbviament en la nostra terra la recuperació de l'autonomia està íntimament lligada a la recuperació de la capacitat normativa per a dictar normes de dret civil privat. 

Si els valencians hagueren sabut que no recuperarien el dret civil propi, que sempre s'ha reclamat en els projectes d'estatut d'autonomia en l'època de la IIª República i en la transició, evidentment, no s'haguera obtingut un si tan rotund en el referèndum del 6 de desembre de 1978. 

En fi, al gra, en aquest moment després de les 3 Sentències del TC, els nostres representants, i totes les valencianes i valencians, tenim un dilema, o SI defensem El nostre Dret i El nostre Estatut, la qual cosa ens obliga a demanar la reforma constitucional o NO ho defensem, i en aqueix cas, després de les Sentències el més honest seria modificar l´Estatut per a renunciar a un Dret civil ridícul, que fa innecessaris emprar 7 articles que són paper mullat amb aquesta Constitució per al Tribunal que ha d'interpretar-la. 

Estem o no estem a favor de L'Estatut? Si defensem el nostre Estatut no tenim més alternativa que instar immediatament la reforma constitucional, i per aqueix motive l´Associació de Juristes Valencians ens estem reunint amb tots els grups parlamentaris dels Corts per a pactar un text que garantisca el nostre dret civil, perquè sabem que almenys el 75% dels ciutadans valencians, a través de 151 ajuntaments, han defensat la capacitat dels Corts en matèria de dret civil. 

Esperem que els 5 grups parlamentaris, evitant discòrdies partidistes inútils, demanen tots a l'hora la reforma constitucional, i, que recuperem prompte, la qual cosa pensem que la Constitució ens va retornar en 1978, la qual cosa obliga al fet que els partits valencians, per coherència, diguen i facen ací el mateix que allà. 

Concloc, amb un fragment del comunicat que va publicar l'Associació de Juristes Valencians l'any passat amb motiu de l'aniversari constitucional (en el qual incloem moltes més qüestions d'interès i que segueixen plenament incomplides i agreujades un any després, per exemple l'infrafinanciació) i que podeu consultar. “Doncs bé, la qual cosa ens preguntem és: Existeix realment un plantejament valencià davant la reforma constitucional? És a dir: si demà mateix es formara una comissió per a dibuixar les línies del canvi, sabríem els valencians en quins punts, en quines matèries concretes hem d'insistir, quins són els nostres interessos crítics a l'hora de donar nova redacció a la Carta Magna? Molt ens temem que no…” És urgentíssim que es treballe per part de la societat civil valenciana i els grups parlamentaris en el que necessitem els valencians davant la propera reforma constitucional. 

Publicat: Valencia Plaza

Autor: José Ramón Chirivella és president de l'Associació de Juristes Valencians (AJV)

Traductor: Sofvalenciá

Pel Dret Foral Civil Valencià

L'escenari de la XII legislatura obri una oportunitat per a abordar la reforma constitucional. Tenint present que la recuperació econòmica anuncia un horitzó d'estabilitat i que existeix un bloc de forces polítiques constitucionalistes, que des d'una majoria qualificada poden estar disposats a substanciar una base de consens.

Al llarg d'aquests 38 anys s'han anat assentat en l'agenda alguns aspectes que resultarien ineludibles en el debat en el moment en què aquest es produïsca. Així, la reforma del Senat com a càmera de representació territorial pura, una reforma de la llei electoral, la garantia de l'autonomia local, el finançament autonòmic o la configuració del poder judicial. En tot cas, pràcticament totes les qüestions que s'han anat acumulant en l'agenda no necessàriament requereixen d'una reforma constitucional. Més aviat en alguns casos es pot cercar un blindatge constitucional que potser no s'aconseguisca amb la modificació de les respectives lleis orgàniques.

Aquest fil argumental es trunca en una qüestió que ha accedit a l'agenda recentment a causa de les sentències dictades pel Tribunal Constitucional enguany que han acabat per derogar tota la producció de dret civil valencià modern. Aqueixes resolucions han conduït al fet que l'única forma d'encarar la recuperació de la competència passe per la reforma constitucional. Sense que açò excloga mesures transitòries que al seu torn ajuden a mantenir viva la flama de la reclamació.

La recuperació de la competència resulta essencial per a poder esmenar una anomalia històrica sens dubte, ja que el accidentalisme històric ens ha relegat com l'únic territori que disposava d'institucions privades forals que ha temps de l'aprovació de la Carta Magna no les tenia en vigor. Si apel·lem, com va fer Isabel Bonig en la seua conferència en el Club Broseta, a un valencianisme que transcendisca de l'identitari sense renunciar a la seua defensa.

Aqueix lloc comú ho trobem en la defensa dels interessos propis. Es tracta de dotar de contingut els símbols amb les justes reclamacions i la de la recuperació de la competència en dret civil ho és; fonamentada en motius socials, històrics, polítics i objectius. Que per sobre de tot respon a una demanda cada vegada més solguda de la societat valenciana, que té la seua expressió en el suport exprés que a aquesta causa han manifestat ja 150 municipis, les tres diputacions provincials així com una pluralitat d'entitats socials, sindicals, culturals i professionals. A través de la campanya pro dret civil valencià engegada per la Associació de Juristes Valencians. Una reclamació que se sustenta en el manteniment d'una capacitat legislativa que va ser plasmada com a pròpia mitjançant la reintegració del dret foral en la reforma de l'Estatut de l'any 2006.

Publicat: Levante EMV

Autor: Pepe Morgan 

Advocat en exercici. Analista i consultor polític. Activista pel #DretCivilValencià (AJV-VAL)
Traductor: Sofvalencià

Código Civil Concordado con la legislación autonómica

Reflexions valencianes davant el Dia de la Constitució

Aquest 6 de desembre se celebra el 37 aniversari de la promulgació de la Constitució. L'efemèride sol transcórrer de forma anodina entre ponts festius, viatges familiars i jornades de portes obertes en el Congrés dels Diputats. Però enguany té connotacions peculiars que la fan especial i, sobretot, més atractiva. D'una banda, l'anomenat “procés sobiranista” a Catalunya ha posat damunt de la taula els defectes del títol VIII (el de l'organització territorial de l'Estat) de la nostra Carta Magna, que es va redactar en el seu moment -va per a quatre dècades- de forma precipitada i enmig de fortes pressions. Per un altre, les eleccions generals del pròxim 20 de desembre han obligat als principals partits polítics -als de l'arc parlamentari i als nous que han sorgit amb força- a pronunciar-se sobre una eventual reforma de la Constitució i fins i tot del model d'Estat que ha estat vigent des del final de la Dictadura. 

Els successos de Catalunya han evitat que el debat sobre la reforma constitucional transcórrega pels llits de rigor i moderació que serien de desitjar en un cas com aquest; però també és veritat que han contribuït a posar de manifest el problema i a sacsejar l'immobilisme que afectava a les dues grans forces polítiques que s'han repartit el poder en aquest país des de 1982. Els programes electorals dels diferents partits que concorreran en les urnes el dia 20 ens estan permetent saber per què aposta cadascun d'ells i quin és el seu model d'Estat; i també, que la reforma constitucional està pròxima. Tindrà un major o menor calat segons qui governe el país els pròxims quatre anys; però els dies de intangibilitat de la nostra Llei de Lleis estan explicats… I és en aquest punt en el qual, com Associació de Juristes Valencians, volem incidir. És evident que hi ha una perspectiva de la reforma de la Constitució des del Govern central. I ja ha revelat alguns dels elements que poden convertir-se en objecte de discussió: el catàleg de drets i llibertats, així com el de serveis bàsics; la transformació del Senat i del poder judicial; la successió a la Corona -fins i tot el model d'Estat-; fiscalitat i finançament autonòmic… Amb tot, el plat fort de la reforma serà la clarificació de les competències de l'Estat i de les Comunitats Autònomes. I és que també hi ha una perspectiva territorial de la reforma. Doncs bé, la qual cosa ens preguntem és: Existeix realment un plantejament valencià davant la reforma constitucional? És a dir: si demà mateix es formara una comissió per a dibuixar les línies del canvi, sabríem els valencians en quins punts, en quines matèries concretes hem d'insistir, quins són els nostres interessos crítics a l'hora de donar nova redacció a la Carta Magna? Molt ens temem que no… 

I no serà perquè no hi ha fronts oberts. Sense ànim de ser exhaustius, recordem alguns. Per exemple, els recursos hídrics, les conques fluvials, els transvasaments… han sigut causa de nombrosos enfrontaments amb el Govern central i amb els de diverses comunitats autònomes; el Tribunal Constitucional és testimoni d'açò. També la jurisdicció sobre l'espai marítim-terrestre: els deslindes, l'aprofitament del litoral -recordem el conflicte pels quiosquets de la platja-, la seua urbanització, la competència sobre espais naturals protegits; acabem de patir el penúltim capítol d'aquesta pugna a compte de la cessió de l'ús dels ports esportius. Però és el que cal esperar en una comunitat històrica que té 525 quilòmetres de litoral i en el turisme de sol i platja un de les seues puntals econòmics… És necessari plantejar una reforma que reduïsca el privilegi de les províncies poc poblades a l'hora d'obtenir representació en el Congrés dels Diputats, ja que aquesta circumstància priva als valencians de la justa representació que ens correspon atenent al nombre d'habitants. També esperem que tinguen cabuda en la previsible reforma constitucional algunes de les 99 mesures previstes en el Pacte Estatal contra la Corrupció, promogut per la Fundació per la Justícia. 

Per no parlar de la qüestió del dret civil valencià, el greuge dels rècords que porta instal·lat en la nostra terra més de tres segles. Ara ens disposem a rebre una nova bufetada del Tribunal Constitucional amb conseqüències presents i futures en la vida de tots els valencians i més encara en la dels nostres descendents menors d'edat ja que si ningú ho remeia és previsible una sentència contrària a la competència dels valencians per a legislar sobre dret civil, amb immediates conseqüències en la normes valencianes de règim econòmic matrimonial, unions de fet i custòdia compartida, sent, açò sí, una mica més que inacceptable que es regule el futur igualitari dels menors, privant-los del seu dret a estar amb els seus dos progenitors en condicions d'igualtat. Ens quedem, de confirmar-se el pitjor, sense la Llei de Custòdia Compartida més avançada del nostre país, una llei a la qual han mirat altres Comunitats Autònomes i fins i tot el legislador estatal a l'efecte de les seues futures, esperem, modificacions civils. També, se'ns privarà lamentablement del règim subsidiari de separació de béns, mancant pacte exprés entre els cònjugues. Però la primera bufetada la van donar els respectius Governs centrals entre 2008 al 2012, en interposar recurs després de recurs (del plantejat contra la Llei de Règim Econòmic Matrimonial, un cas flagrant de traïdoria política, ja han transcorregut 7 anys), mentre miraven cap a un altre costat en casos molt més flagrants, com el català o el basc. És d'esperar que una reforma de la Constitució ens permeta, per fi, actualitzar i millorar alguns sectors del nostre dret civil, com fa mitja Espanya, evitant aqueix greuge comparatiu al fet que ens referim i reconeixent de forma indubtable, i d'una vegada per sempre, el nostre dret civil. 

No hem volgut estendre'ns en altres problemes igualment apressants com el del finançament autonòmic -un desastre que també ve durant segles-; la prestació de serveis socials, en el que portem llarg temps a la cua del país; o la falta d'infraestructures necessàries per al desenvolupament econòmic: ací està l'inexistent “eix mediterrani” per a demostrar-ho. En general, són qüestions vinculades a una societat dinàmica, amb inquietuds i necessitats pròpies a les quals des de l'Estat central no s'ha donat una resposta adequada -a voltes, massa, ni tan sols s'ha donat una resposta-. No és d'estranyar, si tenim en compte que en els últims quatre anys, cap valencià s'ha assegut a la taula del Consell de Ministres. Encara que també és veritat que, quan ho han fet, no han defensat els nostres interessos com calia esperar. 

Però si volem que aquest oblit sistemàtic no es repetisca i que el nou text constitucional atenga mínimament a les nostres necessitats d'autogovern, fa falta un pla preconcebut, la qual cosa avui dia cridem un “full de ruta”. Els valencians no podem permetre'ns que, quan arribe l'hora de modificar la nostra Carta Magna, no sapiem què és el volem, quins són els nostres interessos, per a defensar-los de forma adequada. Per açò, com Associació de Juristes Valencians, demanem al nostre govern autonòmic, i als nostres polítics en general, que estiguen preparats davant la imminent reforma de la Constitució de 1978, que no ho deixen tot per a l'últim minut, com a tantes vegades ha passat… I que, arribat el moment, sàpien estar a l'altura dels ciutadans als quals diuen representar; que no s'impose sense més el criteri jeràrquic de partit -sobretot, en els de àmbit estatal-, perquè, com la història demostra, darrere d'aqueix criteri pretendidament neutral sempre hi ha hagut interessos territorials (andalusos, castellans, gallecs…). 

Nosaltres seguirem assumint el nostre paper, que és el de tota associació en una societat civil moderna i oberta: plantejar problemes i oferir solucions, fomentar el debat i crear opinió, insistir i pressionar, i convidem a treballadors, agricultors, associacions culturals, sindicats, professionals, empresaris de totes les comarques valencianes, a forjar la unitat en la defensa dels nostres interessos. A la Associació de Juristes Valencians ningú l'ha de veure de braços creuats. Acabem de presentar propostes de mocions en 173 municipis de moltes comarques demanant la retirada dels recursos d'inconstitucionalitat contra les normes del nostre dret civil, moció que pot consultar-se en la nostra web www.ajv-val.org. I vindran noves iniciatives des d'una perspectiva jurídica en tot allò que sentim precís i important per als valencians. El nostre compromís amb la terra en què vivim és ferma. Confiem que el dels polítics que ens representen estiguen a l'altura del que tots esperem d'ells i que aquell esforç que va realitzar el legislador valencià a tenir normes que responen a demandes de la nostra societat, com la d'unions de fet, règim econòmic matrimonial, o la norma més avançada de l'Estat en custòdia compartida no desaparega perjudicant ja no a una Comunitat Autònoma, que també, sinó als fills menors de les nostres comarques. 

Associació de Juristes Valencians

Traduit al valenciá per: Softvalencià