L'Estatut valencià és inconstitucional: és urgent la reforma de la Constitució

Congres dels Diputats. EFE

Camí de 40 anys de vigència de la Constitució de 1978, més que amb el franquisme, és hora de fer balanç de la posició dels valencians en l'Espanya autonòmica derivada del text constitucional. 

Al meu entendre, la conclusió és que sens dubte els ciutadans de la comunitat autònoma en què van participar més ciutadans en el referèndum constitucional ( el 74% del cens), amb un vot favorable del 88,8% dels votants a favor del Text Constitucional, esperàvem molt més de la democràcia espanyola, règim que passava pel reconeixement d'una autonomia de primer nivell, a l'altura de la nostra història i rellevància econòmica, per a les valencianes i valencians.  

Per diferents motius, ens han obligat a entrar en debats innecessaris sobre la nostra identitat, que han afeblit l'autoestima en molts dels nostres ciutadans. Aquesta autoestima, en part va ser recuperada després de la reforma de l'Estatut Valencià, esdevinguda mitjançant la Llei Orgànica 1/2006, que va obtenir un gran respatl en les Corts Generals, i que ens va incloure, 28 anys després de quan ens haguera correspost, en el grup de les “impròpiament” batejades com a Nacionalitats Històriques. 

Enguany 2016, no cal fer la festiva reflexió de sempre, aqueix dia d'acció de gràcies amb el qual tradicionalment nostres Corts donaven gràcies a les Càmeres constituents per retornar-nos el nostre autogovern, usurpat violentament en 1707, per “equivocar-nos” de bàndol en la Guerra Civil entre borbònics i austracistes. En efecte, en la Guerra de Successió vam tenir mala sort, perquè botiflers (que els va haver-hi) i maulets, tots els valencians, vam perdre els nostres furs. 

"Hem perdut el nostre dret civil una altra vegada" 

Enguany 2016, hem perdut el nostre dret civil una altra vegada, hem tornat a perdre, i hem perdut, una altra vegada, tots. Hem tornat a tenir mala sort. La majoria de magistrats del Tribunal Constitucional ha determinat, interpretant el text constitucional, que la Comunitat Valenciana no és competent per a legislar sobre custòdia compartida, règim econòmic matrimonial i unions de fet; en la pràctica els Corts Valencianes no són competents per a dictar normes sobre qualsevol matèria civil amb l'excepció de la Llei de Contractes Agraris de 2013. Una altra vegada hem tingut mala fortuna, el nostre dret civil és inconstitucional. 

Però aquesta vegada, els diputats dels 5 grups parlamentaris dels Corts estan obligats a donar resposta a les necessitats properes dels ciutadans, perquè amb les Sentències 82/2016 respecte a la Llei 10/2007, de Règim Econòmic Matrimonial, la 110/2016 contra la Llei 5/2012, d'Unions de fet formalitzades de la Comunitat Valenciana i la sentència pendent de numeració fins a la seua publicació en el BOE sobre la Llei 5/2011, coneguda com a Llei Valenciana de Custòdia Compartida, el Tribunal Constitucional ha trencat aqueixa confiança dels valencians en el Text Constitucional, perquè òbviament en la nostra terra la recuperació de l'autonomia està íntimament lligada a la recuperació de la capacitat normativa per a dictar normes de dret civil privat. 

Si els valencians hagueren sabut que no recuperarien el dret civil propi, que sempre s'ha reclamat en els projectes d'estatut d'autonomia en l'època de la IIª República i en la transició, evidentment, no s'haguera obtingut un si tan rotund en el referèndum del 6 de desembre de 1978. 

En fi, al gra, en aquest moment després de les 3 Sentències del TC, els nostres representants, i totes les valencianes i valencians, tenim un dilema, o SI defensem El nostre Dret i El nostre Estatut, la qual cosa ens obliga a demanar la reforma constitucional o NO ho defensem, i en aqueix cas, després de les Sentències el més honest seria modificar l´Estatut per a renunciar a un Dret civil ridícul, que fa innecessaris emprar 7 articles que són paper mullat amb aquesta Constitució per al Tribunal que ha d'interpretar-la. 

Estem o no estem a favor de L'Estatut? Si defensem el nostre Estatut no tenim més alternativa que instar immediatament la reforma constitucional, i per aqueix motive l´Associació de Juristes Valencians ens estem reunint amb tots els grups parlamentaris dels Corts per a pactar un text que garantisca el nostre dret civil, perquè sabem que almenys el 75% dels ciutadans valencians, a través de 151 ajuntaments, han defensat la capacitat dels Corts en matèria de dret civil. 

Esperem que els 5 grups parlamentaris, evitant discòrdies partidistes inútils, demanen tots a l'hora la reforma constitucional, i, que recuperem prompte, la qual cosa pensem que la Constitució ens va retornar en 1978, la qual cosa obliga al fet que els partits valencians, per coherència, diguen i facen ací el mateix que allà. 

Concloc, amb un fragment del comunicat que va publicar l'Associació de Juristes Valencians l'any passat amb motiu de l'aniversari constitucional (en el qual incloem moltes més qüestions d'interès i que segueixen plenament incomplides i agreujades un any després, per exemple l'infrafinanciació) i que podeu consultar. “Doncs bé, la qual cosa ens preguntem és: Existeix realment un plantejament valencià davant la reforma constitucional? És a dir: si demà mateix es formara una comissió per a dibuixar les línies del canvi, sabríem els valencians en quins punts, en quines matèries concretes hem d'insistir, quins són els nostres interessos crítics a l'hora de donar nova redacció a la Carta Magna? Molt ens temem que no…” És urgentíssim que es treballe per part de la societat civil valenciana i els grups parlamentaris en el que necessitem els valencians davant la propera reforma constitucional. 

Publicat: Valencia Plaza

Autor: José Ramón Chirivella és president de l'Associació de Juristes Valencians (AJV)

Traductor: Sofvalenciá