divendres, 23 de desembre de 2016

Reflexions valencianes davant el Dia de la Constitució


Aquest 6 de desembre se celebra el 37 aniversari de la promulgació de la Constitució. L'efemèride sol transcórrer de forma anodina entre ponts festius, viatges familiars i jornades de portes obertes en el Congrés dels Diputats. Però enguany té connotacions peculiars que la fan especial i, sobretot, més atractiva. D'una banda, l'anomenat “procés sobiranista” a Catalunya ha posat damunt de la taula els defectes del títol VIII (el de l'organització territorial de l'Estat) de la nostra Carta Magna, que es va redactar en el seu moment -va per a quatre dècades- de forma precipitada i enmig de fortes pressions. Per un altre, les eleccions generals del pròxim 20 de desembre han obligat als principals partits polítics -als de l'arc parlamentari i als nous que han sorgit amb força- a pronunciar-se sobre una eventual reforma de la Constitució i fins i tot del model d'Estat que ha estat vigent des del final de la Dictadura. 

Els successos de Catalunya han evitat que el debat sobre la reforma constitucional transcórrega pels llits de rigor i moderació que serien de desitjar en un cas com aquest; però també és veritat que han contribuït a posar de manifest el problema i a sacsejar l'immobilisme que afectava a les dues grans forces polítiques que s'han repartit el poder en aquest país des de 1982. Els programes electorals dels diferents partits que concorreran en les urnes el dia 20 ens estan permetent saber per què aposta cadascun d'ells i quin és el seu model d'Estat; i també, que la reforma constitucional està pròxima. Tindrà un major o menor calat segons qui governe el país els pròxims quatre anys; però els dies de intangibilitat de la nostra Llei de Lleis estan explicats… I és en aquest punt en el qual, com Associació de Juristes Valencians, volem incidir. És evident que hi ha una perspectiva de la reforma de la Constitució des del Govern central. I ja ha revelat alguns dels elements que poden convertir-se en objecte de discussió: el catàleg de drets i llibertats, així com el de serveis bàsics; la transformació del Senat i del poder judicial; la successió a la Corona -fins i tot el model d'Estat-; fiscalitat i finançament autonòmic… Amb tot, el plat fort de la reforma serà la clarificació de les competències de l'Estat i de les Comunitats Autònomes. I és que també hi ha una perspectiva territorial de la reforma. Doncs bé, la qual cosa ens preguntem és: Existeix realment un plantejament valencià davant la reforma constitucional? És a dir: si demà mateix es formara una comissió per a dibuixar les línies del canvi, sabríem els valencians en quins punts, en quines matèries concretes hem d'insistir, quins són els nostres interessos crítics a l'hora de donar nova redacció a la Carta Magna? Molt ens temem que no… 

I no serà perquè no hi ha fronts oberts. Sense ànim de ser exhaustius, recordem alguns. Per exemple, els recursos hídrics, les conques fluvials, els transvasaments… han sigut causa de nombrosos enfrontaments amb el Govern central i amb els de diverses comunitats autònomes; el Tribunal Constitucional és testimoni d'açò. També la jurisdicció sobre l'espai marítim-terrestre: els deslindes, l'aprofitament del litoral -recordem el conflicte pels quiosquets de la platja-, la seua urbanització, la competència sobre espais naturals protegits; acabem de patir el penúltim capítol d'aquesta pugna a compte de la cessió de l'ús dels ports esportius. Però és el que cal esperar en una comunitat històrica que té 525 quilòmetres de litoral i en el turisme de sol i platja un de les seues puntals econòmics… És necessari plantejar una reforma que reduïsca el privilegi de les províncies poc poblades a l'hora d'obtenir representació en el Congrés dels Diputats, ja que aquesta circumstància priva als valencians de la justa representació que ens correspon atenent al nombre d'habitants. També esperem que tinguen cabuda en la previsible reforma constitucional algunes de les 99 mesures previstes en el Pacte Estatal contra la Corrupció, promogut per la Fundació per la Justícia. 

Per no parlar de la qüestió del dret civil valencià, el greuge dels rècords que porta instal·lat en la nostra terra més de tres segles. Ara ens disposem a rebre una nova bufetada del Tribunal Constitucional amb conseqüències presents i futures en la vida de tots els valencians i més encara en la dels nostres descendents menors d'edat ja que si ningú ho remeia és previsible una sentència contrària a la competència dels valencians per a legislar sobre dret civil, amb immediates conseqüències en la normes valencianes de règim econòmic matrimonial, unions de fet i custòdia compartida, sent, açò sí, una mica més que inacceptable que es regule el futur igualitari dels menors, privant-los del seu dret a estar amb els seus dos progenitors en condicions d'igualtat. Ens quedem, de confirmar-se el pitjor, sense la Llei de Custòdia Compartida més avançada del nostre país, una llei a la qual han mirat altres Comunitats Autònomes i fins i tot el legislador estatal a l'efecte de les seues futures, esperem, modificacions civils. També, se'ns privarà lamentablement del règim subsidiari de separació de béns, mancant pacte exprés entre els cònjugues. Però la primera bufetada la van donar els respectius Governs centrals entre 2008 al 2012, en interposar recurs després de recurs (del plantejat contra la Llei de Règim Econòmic Matrimonial, un cas flagrant de traïdoria política, ja han transcorregut 7 anys), mentre miraven cap a un altre costat en casos molt més flagrants, com el català o el basc. És d'esperar que una reforma de la Constitució ens permeta, per fi, actualitzar i millorar alguns sectors del nostre dret civil, com fa mitja Espanya, evitant aqueix greuge comparatiu al fet que ens referim i reconeixent de forma indubtable, i d'una vegada per sempre, el nostre dret civil. 

No hem volgut estendre'ns en altres problemes igualment apressants com el del finançament autonòmic -un desastre que també ve durant segles-; la prestació de serveis socials, en el que portem llarg temps a la cua del país; o la falta d'infraestructures necessàries per al desenvolupament econòmic: ací està l'inexistent “eix mediterrani” per a demostrar-ho. En general, són qüestions vinculades a una societat dinàmica, amb inquietuds i necessitats pròpies a les quals des de l'Estat central no s'ha donat una resposta adequada -a voltes, massa, ni tan sols s'ha donat una resposta-. No és d'estranyar, si tenim en compte que en els últims quatre anys, cap valencià s'ha assegut a la taula del Consell de Ministres. Encara que també és veritat que, quan ho han fet, no han defensat els nostres interessos com calia esperar. 

Però si volem que aquest oblit sistemàtic no es repetisca i que el nou text constitucional atenga mínimament a les nostres necessitats d'autogovern, fa falta un pla preconcebut, la qual cosa avui dia cridem un “full de ruta”. Els valencians no podem permetre'ns que, quan arribe l'hora de modificar la nostra Carta Magna, no sapiem què és el volem, quins són els nostres interessos, per a defensar-los de forma adequada. Per açò, com Associació de Juristes Valencians, demanem al nostre govern autonòmic, i als nostres polítics en general, que estiguen preparats davant la imminent reforma de la Constitució de 1978, que no ho deixen tot per a l'últim minut, com a tantes vegades ha passat… I que, arribat el moment, sàpien estar a l'altura dels ciutadans als quals diuen representar; que no s'impose sense més el criteri jeràrquic de partit -sobretot, en els de àmbit estatal-, perquè, com la història demostra, darrere d'aqueix criteri pretendidament neutral sempre hi ha hagut interessos territorials (andalusos, castellans, gallecs…). 

Nosaltres seguirem assumint el nostre paper, que és el de tota associació en una societat civil moderna i oberta: plantejar problemes i oferir solucions, fomentar el debat i crear opinió, insistir i pressionar, i convidem a treballadors, agricultors, associacions culturals, sindicats, professionals, empresaris de totes les comarques valencianes, a forjar la unitat en la defensa dels nostres interessos. A la Associació de Juristes Valencians ningú l'ha de veure de braços creuats. Acabem de presentar propostes de mocions en 173 municipis de moltes comarques demanant la retirada dels recursos d'inconstitucionalitat contra les normes del nostre dret civil, moció que pot consultar-se en la nostra web www.ajv-val.org. I vindran noves iniciatives des d'una perspectiva jurídica en tot allò que sentim precís i important per als valencians. El nostre compromís amb la terra en què vivim és ferma. Confiem que el dels polítics que ens representen estiguen a l'altura del que tots esperem d'ells i que aquell esforç que va realitzar el legislador valencià a tenir normes que responen a demandes de la nostra societat, com la d'unions de fet, règim econòmic matrimonial, o la norma més avançada de l'Estat en custòdia compartida no desaparega perjudicant ja no a una Comunitat Autònoma, que també, sinó als fills menors de les nostres comarques. 


Associació de Juristes Valencians

Traduit al valenciá per: Softvalencià

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada