divendres, 12 d’agost de 2016

Les normes civils valencianes per a parelles de fet deixen d'estar en vigor




El Tribunal Constitucional va publicar aquest divendres la sentència que declara nuls alguns articles de la Llei d'Unions de fet de la Comunitat Valenciana, tràmit que faltava perquè la nul·litat desplegara tots els seus efectes, que es resumeixen que les parelles de fet valencianes perden tots els drets civils que els reconeixia aquesta llei.

Entre ells, els drets de la parella de fet després de la defunció de l'altra persona, com l'ús de l'habitatge habitual durant un any després de l'òbit.

Segons el catedràtic de Dret Civil de la Universitat de València, Javier Plaza, "a partir d'ara les unions de fet valencianes es queden sense drets civils. Tindran el reconeixement d'unions de fet, però sense cap dret civil reconegut".

En declaracions a València Plaza, aquest catedràtic va recordar que "hi ha unions de fet que tenen dret civil, les d'aquelles comunitats que sí tenen una legislació pròpia en matèria civil, sobretot en herències i en règim patrimonial". Per açò, va afirmar que "es fa urgent una llei nacional d'unions de fet que reconega els drets civils, som dels pocs països de la UE que no tenim una llei nacional". En aquest sentit, Plaza va recordar que un recent reglament de la Unió Europea, el 1104/2016, de 24 de juny, "estableix la necessitat que hi haja una regulació nacional, en concret en els efectes patrimonials de les unions de fet".

Després de la publicació de la sentència, la Comunitat Valenciana es queda com les regions que tenen un registre d'aquestes unions, però sense drets civils.

Dret a l'ús de l'habitatge comú 

Aquesta llei, elaborada per a les diferents formes de convivència que no són matrimonials, establia en el seu article 12 que en cas que un dels convivients de la parella de fet morira se li adjudicaria a la persona supervivent béns com l'aixovar domèstic de l'habitatge habitual de tots dos.

La segona part d'aquest article també arreplegava que qui sobrevisquera tindria dret “a l'ús de l'habitatge habitual de la unió durant un any a explicar des de la defunció de la seua parella”. No obstant açò, amb la nul·litat d'aquest article, els valencians perden aquest dret.

A partir d'ara, els valencians que desitgen ser declarats parella de fet hauran d'inscriure's en el Registre de la Comunitat Autònoma corresponent i s'acolliran a les normes estatals de caràcter administratiu-laboral i no en matèria de drets civils. És a dir, romanen aquells efectes que són drets de caràcter administratiu-laboral derivats de la llei estatal de Seguretat Social, com les pensions per viduïtat o indemnitzacions laborals en cas de defunció de la persona convivient.

La sentència del Constitucional assenyala que no és de caràcter retroactiu i, per tant, la seua futura publicació en el BOE no afecta a les situacions jurídiques consolidades fins avui, excepte en el que respecta a l'article 14. Aquest article assenyalava que "si durant la unió de fet formalitzada tingués lloc la mort o la declaració de defunció d'alguna de les persones convivients, qui sobrevisca ocuparà en la successió la mateixa posició que correspon legalment al cònjuge supérstite", és a dir, permetia en cas de defunció d'un dels convivients de la parella de fet, l'altre tenia dret a l'herència, tant si moria havent realitzat herència davant notari com si no.

No obstant açò, l'absència de caràcter retroactiu d'aquest article de drets successoris es produeix perquè en el moment en el qual l'Estat va interposar el recurs d'inconstitucionalitat es va suspendre la seua aplicació i, per tant, mai va estar en vigor.

Segons la catedràtica de dret de la Universitat Jaume I, Carmen Boldo, "existeix un greuge comparatiu amb altres comunitats autònomes com la catalana que té un dret civil propi. Es podria haver trobat una forma per a recuperar el dret foral perdut dels valencians i desenvolupar-ho". A més, assenyala que en la reforma de l'Estatut d'Autonomia de 2006 "sí es va contemplar la competència de la Comunitat Valenciana per a desenvolupar el dret foral valencià i va ser aprovat per les Corts Generals, per la qual cosa és una mica contradictori que ara passe tot açò", ja que la pròpia doctrina del TC estava basada en l'actualització dels drets històrics en matèria civil.


Autors: Javier Alfonso i Marta Gozalbo
Publicat: València Plaza
Traducció: Softvalencià

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada