Entrevista a Josep Ramon Chirivella i Vila president de l’Associació de Juristes Valencians
En Cultura Valenciana, des de fa varis anys, seguim la campanya promoguda per l’Associació de Juristes Valencians per a que els valencians tingam lleis civils com atres territoris que regulen el seu propi dret privat civil. Històricament, els territoris de l’antiga Corona d’Aragó i inclús alguns que formaven part de la Corona de Castella (com Galícia, Àlava o Viscaya), han mantingut una llegislació parcialment diferent a la prevista en el Còdic Civil en matèries de dret de família, o successòria, i en general en matèria del dret de les persones, el Dret Civil. L’any 2016 va ser un any “horribils” per a l’autogovern, ya que el Tribunal Constitucional va anular despuix d’anys d’aplicació als ciutadans valencians les Lleis de Règim Econòmic Matrimonial, la de Custòdia Compartida dels fills i la Llei d’Unions de Fet. Juristes Valencians va canalisar un respal transversal en el municipalisme i la societat civil per a que Les Corts iniciaren una reforma constitucional en l’únic objectiu de que els valencians dispongam de lleis civils, com els residents d’atres sis Comunitats Autònomes.
JRC: Juristes Valencians va dissenyar i va articular una campanya per a conseguir el reintegrament del Dret Civil Valencià fonamentada en el respal dels municipis i de l’associacionisme valencià per a que es respectara la reiterada voluntat estatutària -en l’Estatut de 1982 i en la seua reforma de l’any 2006- de dispondre de lleis civils pròpies, baix el prisma de la seua modernitat i aplicabilitat en àmbits tan propencs com el dret successori o el règim econòmic matrimonial i conforme a la decisió política dels diputats de Les Corts.
Esta capacitat llegislativa civil que reivindiquem és conseqüència directa dels Furs concedits per Jaume I al Regne de Valéncia en 1261, que regulaven en caràcter integral la vida pública i privada dels valencians, de forma diferenciada dels seus súbdits d’atres territoris del rei fundador. Els seus hereus estaven obligats a jurar els Furs, normes que es varen convertir en un sistema llegislatiu complex basat en acorts entre el Rei del moment i les Corts quan els monarques els semblava be convocar-les.
CV: Segons pareix, el criteri del Tribunal Constitucional per a negar als valencians la possibilitat de dispondre de lleis com la d’Unions de Fet, o la del règim econòmic matrimonial de separació de bens en contraure matrimoni, és perque no disponíem de normes de Dret Foral concedides pel cictador Franco.
JRC: Bàsicament, el TC interpretant– el art. 149-1-8 de la Constitució que permet la “conservació, modificació i desenroll dels Drets Forals allí a on existixquen” en els seus pronunciaments assimila que només les disposicions forals compilades durant el franquisme poden desenrollar-se per les respectives Comunitats Autònomes.
Es dona la paradoxa de que el Franquisme a través de dites complicacions va garantisar la pervivència i actualisació dels Drets Forals dels territoris que majoritàriament li varen recolzar durant la Guerra Civil – Navarra, Aragó, Galícia i Balears- i també en territoris a on va fracassar la rebelió militar com Euskadi o Catalunya provablement també per la rodalia al poder de les èlits vasques o catalanes, que varen recolzar al dictador durant molt temps. Recordeu per eixemple, que la Compilació del Dret Civil Català és de 1960, frut de l’impuls dels tradicionalistes catalans i de catalanisme conservador.
CV: ¿Curiós fonament constitucional el que reconeix com a únic criteri d’assignació de la capacitat llegislativa civil autonòmica el dels territoris històrics a els que Franco va possibilitar la seua compilació?
JRC: En fi, els nostres “carlistas” no varen tindre èxit en el Dictador, com tampoc els nostres “republicans” varen poder aprovar per pocs dies l’Estatut abans del colp d’estat de juliol de 1936, ni Gregori Mayans, ni els governants del Cap i Casal borbònics que a lo llarc del sigle XVIII varen requerir en insistència la seua restitució a Felip V i els seus descendents, ….
CV: Quan el mal ve d´Almansa…
JRC: Si, tot arranca dels Decrets de Nova Planta de 1707 que varen abolir els nostres Furs dos mesos despuix de la Batalla d’Almansa. La guerra de successió va ser un conflicte civil, i en realitat moltes poblacions es varen alinear en Felip IV ( V de Castella), per eixemple Banyeres i Peníscola conserven carrers en honor del destructor del Regne, perque va possibilitar una major rellevància front a poblacions veïnes.
Per supost, fins i tot els botiflers partidaris de Felip V, es varen rebelar contra el despotisme del primer Borbó, ya que ni tan sols conservem les normes civils – com sí que ho va consentir Felip V respecte d’Aragó, Catalunya o Mallorca – , lo que va provocar un verdader caos llegislatiu per als valencians del sigle XVIII, en incontables pleits derivats de relacions successòries o contractuals frut de normes vigents durant sigles substituït per un Dret castellà alié a la nostra tradició jurídica, que ademés aplicaven magistrats castellans desconeixedors de la llengua valenciana, que ademés no tenien que fonamentar jurídicament les seues resolucions.
L’objectiu de Juristes Valencians és guanyar per fi este llarguíssm conflicte per la pervivència de la nostra identitat, i per descomptat en este moment existix una unitat d’acció entre la societat civil i el municipalisme valencià només equiparable a l’anhel dels anys 1977-1980 d’accedir a la màxima autonomia. Portem lluitant i intentant la recuperació del nostre Dret generacions d’historiadors, juristes, i polítiques de diverses tendències, sempre a través dels caixers llegals, bo, menys potser durant les guerres carlistas.
Debat en Lo Rat Penat sobre el «Dret Civil Valencià: vies per a la
recuperació d’un dret modern per als valencians». D’esquerra a dreta:
Josep Bonet, Isabel Bonig i Josep Ramon Chirivella.
CV: Detingam-nos en els acontenyiments recents; Des de febrer d’enguany marcat per la pandèmia, es tramita en el Congrés dels Diputats la Proposta de reforma constitucional promoguda per Les Corts Valencianes, en lo que la gran majoria política valenciana ( PSPV, PPCV, Compromís i Podem) han plantat una de les poques propostes de reforma de la Carta Magna, i damunt en gran respal Cívic i municipal. Parlem per favor de la viabilitat del canvi constitucional i dels motius per els que Ciutadans i Vox, no la recolzen, enfrontant-se als empresaris, autònoms, sindicats, advocats i colectius culturals valencianistes que corporativament la recolzen.
JRC: Juristes Valencians volem conseguir en caràcter immediat la competència llegislativa civil, i no podem acceptar excuses per part dels partits polítics estatals que l’han promogut en Les Corts. El vot del PSOE, PP, i PODEM garantisa que se superen els 3/5 dels diputats i senadors, per lo que els solicitem que eixa majoria política valenciana es trasllade de forma automàtica a les Corts Generals.
Convé recordar que en esta reforma no es pretén cap competència adicional. L’estatut reformat de l’any 2006, que requerix la seua aprovació com a Llei Orgànica, va contar en el vot favorable de 291 dels 350 diputats. Durant la seua tramitació, els diputats estatals varen introduir algunes esmenes que varen suprimir parts rellevants de la proposta estatutària en matèria de dret civil, per eixemple referències expresses als Decrets de Nova Planta.
És dir, l’Estatut és frut del consens entre el llegislador valencià i l’estatal, i en eixa doble majoria se nos concedia clarament la competència de dictar lleis civils com als parlaments de Navarra, Aragó, Euskadi, Catalunya, Galícia i Balears.
499 ajuntaments que representen a més de 5 millons de valencians han solicitat que eixa voluntat política de subsanar esta discriminació històrica s’acometa quant abans.
Recentment, vàries institucions com la Diputació de Valéncia i l’Ajuntament del Cap i Casal, o l’Associació Valenciana d’Agricultors ( AVA-ASAJA) o COEVAL, l’organisació empresarial de la Vall d´Albaida, han solicitat a la presidenta del Congrés (Meritxell Batet) la tramitació urgent d’esta proposta consensuada de reforma constitucional.
Juristes Valencians fa una crida a la societat valenciana per a reclamar que esta modificació constitucional, tan llimitat i que lo únic que pretén és evitar contradiccions entre l’Estatut Valencià i la Constitució, siga aprovat l’any 2021.
Considerem que el PSOE i el PP, són els partits que deuen impulsar esta reforma urgent, com a promotors de l’Estatut de l’any 2006; és el moment de contrastar el compromís estatutari i valencianiste del PP i del PSOE, de Ximo Puig i els dirigents del PP; des de la societat civil no podem consentir més errors per part de cap polític, no podem soportar més prorrogacions, o indicacions com que “este no és el moment”. El Pacte del Botànic 2, inclou un compromís de modificar la Constitució per al reintegrament efectiu del Dret Civil Valencià, i per part del Partit Popular es parla de “ Valencianisme constitucional i estatutari” per molts dels seus dirigents. Crec que és el moment de que els valencians pergam l’inocència política i sigam exigents en els nostres representants.
CV: No m’ha contestat, respecte a la posició contrària a la recuperació del Dret Foral per part de Vox i Ciutadans.
JRC: En realitat, ni Ciutadans ni Vox tenen un discurs específic per a les necessitats valencianes. En el cas de Ciutadans, tinc l’íntima convicció de que més del 80% de la seua militància està a favor d’este tema, i fins i tot tinc constància de que la majoria dels seus 18 diputats autonòmics recolzen la nostra capacitat llegislativa civil, perque saben que és l’única manera de que es llegisle en matèries que defenen com la custòdia compartida dels fills quan els progenitors trenquen la seua convivència, o la regulació dels efectes civils de les unions de fet.
Lo que no comprenc són l’argumentació esgrimida per representants del partit com Mamen Perís, Vicente Fernández o Jesús Gimeno, en discursos que pareixen escrits per advocats madrilenys o catalans.
Llamentablement la disciplina de partit els ha fet alluntar-se de les previsions estatutàries sobre el Dret Civil Valencià, autèntic fonament del nostre autogovern i previst en 7 artículs.
En qualsevol cas, Ciutadans ha votat de forma contradictòria en moltes ocasions a lo llarc dels últims 5 anys. Aixina, en els Corts es va posicionar a favor de la reforma constitucional per a garantisar la custòdia compartida en la Comunitat Valenciana, i en més de 40 municipis ha recolzat esta reivindicació autonomista pese a que Jesús Gimeno, acatant les órdens dels seus senyorets catalans, pressionava a molts regidors per a que actuaran contra el nostre Estatut.
No obstant, esperem que per coherència i en llínea en la seua postura actualment favorable al Dret Foral Navarro i Vasc, procedixca a recolzar la proposta de reforma constitucional. Esperem mantindre en breu una reunió en Inés Arrimadas per a solucionar este malentés, l’últim capítul del qual va ser la postura contra el Dret Civil Valencià defesa per Narciso Estellés en l’Ajuntament del Cap i Casal, que motivà llògicament la nostra indignació, al recordar-nos la trista participació de la Senyera como bandera vençuda en la Desfilada de la Victòria de Franco. Persones que es posicionen contra l’història valenciana, no poden esperar ser els portadors d’uns dels símbols del nostre autogovern.
Lo dit, esperem que Inés Arrimadas aporte inteligència política a esta qüestió.
Respecte de VOX, és obvi que un partit que vol eliminar les autonomies no deu contar en el respal de cap valencianiste. És trist comprovar com Vox té un mensage més centraliste que el del règim franquiste. Donen mostres de voler impondre’ns a tots un model d’Espanya, tan homogéneu, que no existix. En l’época de la 2ª República, els carlistes o tradicionalistes defenien un proyecte unitariste propenc a Vox pero respectuós en la tradicional diversitat llegislativa civil regional, ya saben Deu, Pàtria, Rei i Furs.
CV: ¿Conseguireu que s’aprove la reforma?
JRC: Ara és el moment dels polítics valencians, els nostres representants en Congrés i Senat han rebut l’encarrèc de les Corts de defendre l’autogovern en les Corts Generals.
Els nostres polítics liderats pel President de la Generalitat i la líder del PP Isabel Bonig deuen subsanar l’error que arrastrem des de la transició al no garantisar l’eixercici de la capacitat llegislativa en màteria de dret privat. La societat civil i el municipalisme anem a posar a prova el compromís valencianiste del PP i PSOE, i la seua capacitat d’influència real en les direccions dels seus partits.
Reunió en el Congrés dels Diputats en Tomás Guitarte, diputat de ‘Teruel Existe’ .