El Tribunal de les Aigües de València és una institució més que centenària, pot ser que fins a mil·lenària, que ha resultat símbol i mite d'una forma de justícia popular, expeditiva i directa, duta a terme pels mateixos llauradors dels sistemes de regadiu de l'horta de la ciutat de València per a resoldre de manera ràpida les disputes per l'ús de l'aigua en els seus camps. Almenys durant els últims segles, formalment ha sigut un organisme judicial format per un representant de cadascuna de les séquies o sistemes hidràulics derivats del riu Túria que hi ha en l'horta, espai anomenat tradicionalment com la Vega de València. Aquest representant rebia antigament el nom de sequier i en els últims segles el de síndic, i la reunió de tots ells en sessió judicial conforma l'esmentat tribunal. L'existència d'aquesta institució està raonablement documentada des de l'època medieval, amb la reunió dels sequiers cada dijous no festiu a les 12 del migdia a la porta gòtica de la catedral de València. Davant ell poden i deuen comparéixer els regants i els guardes de les séquies per a presentar o respondre una denúncia per qualsevol assumpte que tinga a veure amb la repartició de l'aigua de reg, els danys que poden fer-se en regar i sobre l'estat de les séquies. L'acte judicial té lloc immediatament, de manera oral, i es resol en pocs minuts amb una sentència que no té possibilitat d'apel·lació.
També s'ha de tindre en compte que el Tribunal de les Aigües és una institució peculiar perquè no té existència permanent: només existeix en el moment en què es reuneixen els dijous de cada setmana. I funciona mitjançant l'acord social de totes i cadascuna de les comunitats de regants que formen part, sense la intervenció externa de cap poder estatal o municipal. És per aquestes raons per les quals es va declarar en el 2009 per al Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, i no Patrimoni Material.
Però malgrat la seua llarga existència, els seus orígens no es coneixen bé, encara que els indicis raonables ho situen en l'època musulmana, pot ser que entre els segles X i XI si no abans, tot lligat a la progressiva construcció de les seues séquies Majors: Rovella, Rascanya Favara, Mestalla, Mislata, Tormos i Quart-Benàger-Faitanar. Tampoc coneixem la seua història detallada al llarg dels segles perquè el seu funcionament històric s'ha basat en la total oralitat del procediment judicial, sense documents escrits, la qual cosa, evidentment, dificulta moltíssim el poder constatar les possibles variacions en el funcionament i organització de la institució al llarg de tants segles. Només des del primer terç del segle XX es va començar a redactar uns breus llibres d'actes amb dades puntuals sobre les sentències.
Però no tota la terra regada en l'horta de València forma part del Tribunal de les Aigües. Al nord del riu Túria, la Real Séquia de Montcada comprén la major superfície irrigada de totes elles, i per raons del privilegi d'autonomia institucional que va rebre el rei Jaume I en el segle XIII es va quedar sempre fora del Tribunal amb el seu propi sistema judicial. D'altra banda, durant molts segles la franja més costanera de tota l'Horta, al costat de la mar, es va quedar també al marge de la seua organització judicial, en bona part sota el control del consell municipal de València amb l'organisme anomenat “Francs i Marjals” encara existent hui dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada