Valencianisme constitucional

La reforma valenciana està orientada a la constitucionalització plena de l'Estatut, al reforç del sistema aportant a la seua estabilitat des d'un sentit d'estat global

En el dia en què commemorem el 41 aniversari de l'aprovació de la Constitució, em propose en aquestes línies tractar de fixar l'agenda valenciana no com un llistat de greuges; més aviat al contrari, com un element per al reforç del sistema constitucional. 

Es tracta aquesta, la frase “valencianisme constitucional”, d'un concepte que al nostre judici haguera d'entendre's d'una forma extensiva i sinal·lagmàtica, abordant el terme constitucional com al contingut en la carta magna i l'emanada d'aquesta, incloent necessàriament els Estatuts d'Autonomia que aprovats pel sistema de doble lleialtat (Les Corts i Congrés), abasten això que el professor Martínez Sospedra va denominar com a bloc de constitucionalitat. 

Una idea que reflecteix el principi de sobirania única però diversa, com a solució integradora que precisament és impugnada des de les posicions extremes que qüestionen el sistema fent de la demolició del títol huité el principal dels seus objectius per insuficient o per excessiu segons el prisma. 

L'agenda valenciana, més enllà de lo conjuntural ve marcada per les necessitats peremptòries tals com la crisi de la taronja o els danys de recents pluges a la Vega Baixa i la Vall d´Albaida, ve estructurada en tres eixos: el finançament, les infraestructures i la política hídrica. Tres qüestions que en absolut concerneixen en exclusiva a la Comunitat Valenciana però de la resolució de la qual depén en gran manera la nostra economia dels pròxims anys i la nostra viabilitat com a autonomia amb tot el pes social al qual ha de fer front. 

Una racionalització competencial, de la capacitat i corresponsabilitat financera que suposa una de les més que necessàries reformes que l'estat ha d'afrontar per a garantir una base d'igualtat en matèria d'educació, sanitat i benestar social que hui dia s'ha fet fallida. Al costat d'això una política estratègica d'infraestructures bàsiques que prioritat a la connexió i el transport en els centres productius possibilitaria un desenvolupament que finalment repercutiria en la riquesa comuna de tots els espanyols. 

I sobren arguments per a defensar el dret de regants i agricultors a l'accés a l'aigua, en un context el de la segona meitat del segle XXI on el cultiu de la terra cobrarà si no el té ja, un valor estratègic no sols de cara a la capacitat alimentària local si no en aspectes claus com el fre de la desertització. 

Només una política general pot racionalitzar l'ús i distribució de l'aigua amb caràcter solidari, eficient i racional. Aigua, infraestructures i finançament autonòmic, podem concloure que són tres elements bàsics per al debat nacional que vistos com a aportació de l'agenda valenciana, han d'abordar-se per a donar solució a un mateix nus que només es podrà desfer aplicant criteris de racionalització combinats a elements de corresponsabilitat entre administracions aplicats des d'un marcat respecte a l'autonomia i una lleialtat a l'abans nomenada sobirania única però diversa. 

Com a punta de llança de l'agenda valenciana, en el primer trimestre de la nova legislatura arribarà a la mesa del Congrés, la reforma o modificació tècnica de la carta magna proposada per Juristes Valencians, recolzada per les Corts, les tres Diputacions 432 ajuntaments, més d'un centenar d'entitats sindicals, empresarials, socials, culturals, col·legis professionals o universitats de tota la Comunitat Valenciana. 

Que mitjançant la disposició addicional segona possibilite la reintegració de la capacitat legislativa en matèria de dret civil valencià, concretament en el que concerneix a successions i família. Suposa abans de res l'esmena d'un greuge sustentat en un fet històric i la pervivència d'un decret basat en el dret de conquesta, res més antagònic al dret civil nascut del pacte i la llibertat entre particulars, i res més antagònic a la voluntat democràtica de reintegració expressada en la reforma de l'estatut de 2006 aprovada per aclaparadores majories tant en Les Corts com en el Congrés. 

La reforma valenciana està orientada a la constitucionalització plena de l'Estatut, al reforç del sistema aportant a la seua estabilitat des d'un sentit d'estat global, de tot l'estat el central i el descentralitzat.

Autor: José Morgan. Advocat i membre de l´Associació de Juristes Valencians 

Publicat en: Es Diario