Bases territorials de l'Orde de Montesa

El 1312, un concili posava fi a l’antiga orde del Temple. En conseqüència, es parlà d´assignar els béns que els templers tenien al regne de València a l’orde de l’Hospital. Jaume II, tement un enriquiment perillós dels hospitalers, inicià una sèrie d’ambaixades amb el Papa, a fí d’aconseguir la creació d’una nova orde militar amb els béns que templers i hospitalers tenien al regne de València. A més, el rei es comprometia a aportar la vila reial de Montesa, on tindria que radicar el convent de l’orde. L’elecció de Montesa com a seu de la nova institució obeeix a diversos factors: d’una banda, el fet de trobar-se en la frontera sud del regne, amb territoris ja conquerits però amb nombrosa població musulmana; d’altra, la seua situació estratègica controlant la vall de Montesa, via d’accés natural cap a Castella.

El 10 de juny de 1317, el papa Joan XXII promulgà la butlla de fundació de l’orde de Santa Maria de Montesa. Amb tot, no s’instituí oficialment fins al 22 de juliol de 1319, en una cerimònia que presidí el mateix rei en Jaume al palau reial de Barcelona.

La base territorial de la institució quedà constituïda per les següents localitats:

 

Procedents de l’orde de l’Hospital:

• batlliu de Cervera: Cervera, Sant Mateu, Traiguera (amb Sant Rafael del Riu i el Mas dels Estellesos -des de 1655, Sant Jordi-, ambdós hui municipis independents), Canet lo Roig, la Jana (amb el lloc d’el Carrascal, hui despoblat), Càlig, Rossell i Xert (que inclou hui els despoblats de la Barcella i el Molinar);
• comanda d’Onda: Onda, amb Tales (municipi independent des de 1842) i Artesa, nucli de població hui en terme d’Onda.
• comanda de Vilafamés: Vilafamés, amb la Vall d’Alba i Sant Joan de Moró, hui municipis;
• comanda de Silla;
• comanda de Sueca;
• villa de Montroi;
• comanda de la Vall de Perputxent: Beniarrés i l’Orxa, amb els actuals despoblats d’Alquinència, Benillup, Benitàric i Perputxent, els dos primers en el terme municipal de Beniarrés i els dos segons, en el de l’Orxa.
• dos alqueries a Borriana;
• cases i terres a la ciutat de València;
• béns dispersos a Ademuz i Castielfabib;
• …i, segons alguns autors, casa a Morella i alguns censos, vigents encara al segle XVI.

 

Procedents de l’orde del Temple:

• comanda de Peníscola: Peníscola, Benicarló i Vinaròs;
• comanda de Xivert: Alcalà de Xivert, Alcossebre (hui pedania d’Alcalà), Polpís (hui municipi: Santa Magdalena de Polpís), Xivert i Castellnou (ambdós, antics llocs despoblats ara en terme d’Alcalà de Xivert);
• comanda d’Ares: Ares;
• comanda de Culla: Culla, Benassal, Vistabella, Benafigos, Atzeneta del Maestrat, la Torre d’en Besora, Vilar de Canes, el Molinell, Corbó i el Boi (els tres últims, antics llocs hui despoblats, situats respectivament als actuals termes municipals de Culla, Benassal i Vistabella);
• comanda de les Coves de Vinromà: les Coves, Albocàsser, la Salzadella, Vilanova d’Alcolea, Tírig, la Serratella i la Torre d’en Doménech;
• batlliu de Moncada: Moncada (amb Binata, hui despoblat); i Borbotó, Carpesa, part de Massarrojos i algunes terres a Benifaraig (totes aquestes poblacions en l’actualitat, pedanies en el terme municipal de la ciutat de València)
• tres alqueries a Borriana;
• comanda de la ciutat de València: cases al barri de la Xerea -en torn a l’antic palau del Temple-, terres en les rodalies de la ciutat i béns dispersos a Llíria i Dénia.

 

Reialenc:

• antic terme del castell de Montesa: la vila de Montesa, el lloc de Vallada (hui també municipi) i las alqueries de Gaixna i Gaixneta (despoblades ja al segle XVI).

En conjunt, un territori format por propietats en seixanta-huit viles o llocs, amb una població per a 1320 d’unes 28.000 persones aproximadament. A partir d’aquell moment, alguns llocs acabaren convertint-se en municipis, altres es van despoblar i alguns senzillament, van desaparéixer. Però, básicament, el nucli del patrimoni de l’orde de Montesa es mantingué amb pocs canvis fins la desamortització de 1835. Sols hi hagué una alteració important: la pèrdua definitiva de la vila de Peníscola el 1488.

Font: Museu de Montesa