El partit taronja torna a votar, al costat de Vox, en contra de recuperar els furs que sí que tenen altres territoris com Galícia o Catalunya
 |
| Ple de les Corts Valencianes (EP) |
Sense sorpreses en el debat de Proposició de llei de modificació de la Constitució Espanyola per a reintegrar el dret civil valencià en comissió de les Corts Valencianes. Han tornat a votar a favor PSPV-PSOE, PP, Compromís i Unides Podem, i en contra, Ciutadans i Vox. Els primers que ho han rebutjat ho argumenten que el dret no existeix des de l'any 1645, i els segons, que estan “a favor de la devolució de competències a l'estat”.
La iniciativa parlamentària és similar a la que la legislatura passada van presentar els mateixos grups i que va quedar pendent a causa de la dissolució anticipada de les Corts per a la celebració de les eleccions autonòmiques del 28 d'abril.
Després de l'aprovació, s'ha designat al president de la comissió, el socialista José Muñoz, com a responsable per a la lectura del preceptiu dictamen davant el ple de les Corts el pròxim 27 de desembre.
Demanaran al Congrés afegir un paràgraf a la Constitució
En ella es planteja afegir un segon paràgraf a la disposició addicional segona de la Constitució, que establisca que la competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida en els seus propis estatuts conforme a l'article 149.1.8 de la Constitució, “s'estendrà a la recuperació i l'actualització del seu dret privat històric d'acord amb els valors i els principis constitucionals”.
La proposta reivindica que el Dret civil valencià en un dret “viu”, ja que les seues disposicions són aplicables a quasi 300.000 valencians, i reivindica que aquest dret és “el més pròxim a la vida quotidiana de les persones”.
La iniciativa va ser impulsada per l'Associació de Juristes Valencians (AJV), entitat que té entre els seus objectius fundacionals la defensa de la competència legislativa de la Generalitat en matèria de Dret Civil, i té el suport de sindicats, universitats, organitzacions empresarials i associacions.
Un dret que tenen a Galícia, País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i Illes Balears i que els valencians van perdre amb Felipe
Els signants defensen que el Dret civil emanat de les Corts possibilita donar una resposta “àgil, moderna i pròpia” als problemes actuals dels valencians, i permet acabar amb “el tracte desigual” amb la resta de territoris que el tenen previst en els seus respectius Estatuts d'Autonomia, com és el cas de Galícia, País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i Illes Balears.
En el cas valencià, la població va tindre furs propis des del segle XIII, amb Jaume I, fins a la seua abolició amb els Decrets de Nova Planta que va promulgar el primer Borbó a Espanya, Felip V, en 1707. Va ser el gran càstig que van rebre després de la derrota en la batalla d'Almansa i que encara hui, més de tres segles després, marca les seues lleis.
Els proponents de la reforma asseguren que, després de les sentències del Tribunal Constitucional que impedeixen a la Comunitat Valenciana legislar sobre el seu dret civil per falta de competències, no els queda una altra opció que plantejar una reforma constitucional.
Cs: “No es poden crear 17 postures diferents en matèria de custòdia o d'herències”
La diputada de Ciutadans, Mamen Peris, ha assenyalat a La Vanguardia que no han canviat el seu discurs i que continuen pensant que és millor que “matèries tan sensibles com el dret civil” es legislen a Madrid. “El que és bo per als valencians, és bo per als espanyols. El que es pot votar en Les Corts només es podrà aplicar ací. Entenem que no es poden crear 17 postures diferents en matèria de custòdia, d'herències, etc.”, ha defensat.
Sobre el fet que altres comunitats autònomes si que gaudeixen de furs propis ha apuntat que “el que hi ha, hi ha”: “Ho hem de respectar, com a València amb el Tribunal de les Aigües. El que no podem fer és inventar-nos drets. En 1645 es va fossilitzar el dret valencià i es va passar a un dret comú, abans fins i tot que Felip V signara els Decrets de Nova Planta. Ja ens havíem acostumat a usar les lleis de Castella”.
“Si volem una llei de custòdia compartida, per què no per a tots i no sols per als valencians? En un món global com l'actual, en el qual la mobilitat és evident, volem igualtat de drets amb independència d'on vives. No podem anar a Europa a demanar un dret europeu unificat i ací estar aprovant regnes de taifes”, ha defensat.
Sobre aquesta postura, el president de l'AJV, José Ramón Chirivella, ha lamentat que Cs “ha perdut una oportunitat d'acostar-se a la societat civil valenciana”. “És molt trist la falta de democràcia interna en Cs, perquè sabem que dins hi ha molts sectors favorables al tema. No estan comptant amb les bases”, ha assegurat.
Vox: “L'esquerra el que vol és l'autodeterminació”
Per part seua, el diputat de Vox, José María Llanos, ha votat en contra del dret civil valencià seguint en la seua línia de centralitzar les competències. Ha defensat que “hi haja lleis iguals per a ciutadans iguals, sense desigualtats ni privilegis”.
“Pensem que tots els espanyols són iguals davant la llei i estem a favor de la devolució de competències a l'estat, començant per educació, justícia, sanitat i interior”, ha argumentat.
A més, i a pesar que la proposició de llei també compta amb el suport del PP, Plans ha considerat que “l'esquerra el que vol és l'autodeterminació i fomentar la desigualtat”. “El dret comú ha de ser igual per a tots els ciutadans. I per a frenar l'autodeterminació és necessari defensar-ho”, ha resolt.
Traducció: Softvalencià
