dissabte, 30 de març del 2019

Rollet de Gràcia de la Huerta de Aldaia. Tradición y costumbre en la resolución de conflictos


Rollet de Gràcia de la Huerta de Aldaia. 
Tradición y costumbre en la resolución de conflictos 


Fecha de edición: 29 mar. 2019 

Número de Edición: 1ª 

Autor: Bonet Navarro, José / Juan Sánchez, Ricardo 

Idioma: Español 

Formato: Libro+e-Book 

Páginas: 276 

Lugar de edición: Valencia 

Colección: MONOGRAFÍAS TIRANT 

Encuadernación: Rústica







Font: Edisofer



dimarts, 26 de març del 2019

La Mancomunitat de la Vall d'Albaida, també a favor del Dret Civil Valencià


El ple aprova per unanimitat una moció en defensa de la capacitat de legislar en aquesta matèria 
 


La Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida ha donat suport a la reivindicació del dret de la societat valenciana a legislar en matèria de dret civil, una capacitat reconeguda en l’estatut d’autonomia però que una lectura restrictiva del Tribunal Constitucional espanyol limita a qüestions pràcticament testimonials. 

L’ens comarcal va aprovar la moció en defensa d’aquesta capacitat legislativa, amb un acord pres per unanimitat en el ple d’aquest dilluns passat, a proposta de l’Associació de Juristes Valencians que reclama una solució jurídica i política. 

Més de 370 ajuntaments (18 de la Vall d’Albaida), la Generalitat, les diputacions i nombroses institucions, associacions culturals i professionals han aprovat mocions i el manifest favorable al dret civil valencià.



 

dilluns, 25 de març del 2019

Sistema de regs de l'Horta de València


És l'Horta de València el paisatge que embolica a la ciutat i al rosari de municipis que, des de Sagunt a Picassent, conformen l'àrea metropolitana de València. 


Font: Paisajes Turísticos Valencianos

És l'horta un paisatge cultural, històric, en l'arquitectura del qual han intervingut naturalesa, però sobretot el saber dels diferents grups humans que van poblar la plana al·luvial del Túria. 

L'Horta de València ocupa el pla litoral de la depressió central valenciana. Un espai central i estratègic per la multiplicitat d'activitats socioeconòmiques que ací es desenvolupen, vinculades a la dinàmica urbana de València. 
 

Mapa de l'Horta de València (1820)



Mapa de la Huerta de Valencia y de los principales riegos de los rios Guadalaviar y Xucar


Font: Hispagua


dijous, 21 de març del 2019

#DretCivilValencià 3 d'abril en Benaguasil




Dimecres que ve 3 d’abril, Don José Bonet Navarro, Professor de Dret Processal de la Universitat de València, impartirà una conferència en suport al Dret Civil Valencià. L’acte se celebrarà a Benaguasil, al carrer Cristians número 3. Acte patrocinat per l’Ajuntament de Benaguasil i la Generalitat Valenciana.






 

dimarts, 19 de març del 2019

Mapa del Reyno de Valencia (1795) Cavanilles


Font: Instituto Cartográfico Nacional

Font: Instituto Nacional de Estadística


Per Sant Josep us oferim una joia de la cartografia valenciana, autentica pedra angular del coneixement territorial de la nostra terra. El mapa del gran il·lustrat Josep Cavanilles.

Que tingueu tots una bona festa de Sant Josep

Comprén el Regne de València. Pertany a l'obra "Observacions sobre la Història Natural, geografia, agricultura, població i fruits del Reyno de València", basat en el de Tomás López de 1788 i que l'autor va comprovar en camp; i per a la costa es va auxiliar de la carta nàutica de Tofiño. Marc amb retolació de graus i cada 5´amb subdivisions de 1´. Dibuixats meridians i paral·lels formant quadrícula. Meridià origen de Tenerife i de Cadis, per al que utilitza doble marc superior i inferior. En l'angle superior esquerre, títol, autor i data de l'edició. En el marge esquerre relació alfabètica de les Serralades Principals i signes convencionals. En l'angle inferior dret escales gràfiques en llegües de 20 al grau, i cercle dividit en 4 quadrants, amb un castell indicant el N. Relleu representat per perfils de muntanyes abatuts amb ombreig. Planimetria amb ciutats representades per xicotets cercles, xarxa de comunicacions i divisió de regnes. La hidrografia representa la xarxa principal, amb denominació dels rius més importants, realçant l'Albufera amb ratllat horitzontal. La costa apareix realçada amb puntejat a les platges. Abundant i molt exacta toponímia, deguda a la labor personal de l'autor. Retolació en lletra romanilla i itàlica. L'original datat durant el regnat de Carles IV (1788-1808).


Detall de la zona del Penyagolosa

Font: 2Pblogspot

dilluns, 18 de març del 2019

Dret Foral Civil Valencià a la Falla Bilbao-Maximilià Tous



La RACV recolza el dret civil valencià



Presentación del libro de José Bonet “En defensa del Derecho Civil Valenciano” y acuerdo de apoyo a la proposición de modificación de la constitución para recuperar el derecho civil valenciano previsto en el estatuto aprobado por Corts Valencianes. 

El pasado jueves 7 de marzo el académico de esta RACV, José Bonet Navarro, presentó su libro “En defensa del Derecho Civil Valenciano”. 

Previamente, en la Junta de Gobierno de la propia RACV, se aprobó la propuesta s’aprovà la proposta de apoyo a la proposición de modificación de la constitución para recuperar el derecho civil valenciano previsto en el estatuto aprobado por Corts Valencianes. 



Acort de recolzament a la proposició de modificació de la Constitució per recuperar el dret civil valencià previst en l’estatut aprovat per les Corts Valencianes 

Exposició de Motius: 

Un dels principals objectius de la Llei Orgànica 1/2006, de Reforma de l’Estatut d’Autonomia, en la que es reconeix els valencians la condició de Nacionalitat Històrica, va ser garantir la competència de la Generalitat valenciana per a llegislar sobre el dret civil, igualant-nos als atres pobles de tradició foral, i acabar ab esta injusta discriminació. 

Com a conseqüència del restabliment de la competència, les Corts Valencianes aprovaren les Lleis següents: 

  • Llei 10/2007, de 20 de març, de Règim Econòmic Matrimonial Valencià. 
  • Llei 5/2011 d’1 d’abril, de Relacions Familiars dels fills i filles, els progenitors dels quals no conviuen (coneguda com a Llei valenciana de custodia compartida). 
  • Llei 5/2012, de 15 d’octubre d’Unions de Fet Formalisades de la Comunitat Valenciana. 

Totes estes Lleis foren objecte de recurs d’inconstitucionalitat per part del Govern. 

L’Associació de Juristes Valencians va impulsar al juny de 2015 un manifest que exigia la retirada d’estos recursos i defenia el dret civil valencià, i el va presentar en 173 municipis i moltes entitats i associacions per a demanar el soport. 

  • Més de 358 ajuntaments (que representen uns 4.000.000 valencians) s’han sumat a la petició 

Fins ara, i per via de mocions en els plens municipals, en este moment més de 358 ajuntaments (que representen uns 4.000.000 valencians) s’han sumat a la petició; a part, les Corts, el Consell de la Generalitat i les tres diputacions provincials també ho han fet diverses institucions i entitats públiques i privades, des d’universitats a sindicats passant per associacions culturals. 

Una mostra tan patent de la voluntat i el desig d’una societat no va ser prou perquè el Govern retirara els recursos d’inconstitucionalitat, ni tan sols per a iniciar una negociació que posara fi a un conflicte que dura més de tres segles. Finalment, han arribat les sentències. La STC núm. 82/2016, de 28 d’abril, declara inconstitucional la Llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià; al mateix temps, buida de contingut i d’eficàcia normativa dos articuls de l’Estatut d’Autonomia (art. 7.1 i DT 3a), articuls que en el seu moment van aprovar les Corts Valencianes i les Corts Generals d’Espanya, per grans majories i que mai han sigut recorreguts. 

  • Liquidar la injusta discriminació que patim com a poble des de l’abolició dels furs en 1707

La STC 110/2016, de 9 de juny, torna a negar la competència valenciana en matèria de dret civil i declara inconstitucionals els aspectes civils de la Llei 5/2012, d’Unions de Fet. I el passat 26-XII es va publicar la STC 192/2016, per la que el Tribunal Constitucional concloïa la inconstitucionalitat del nostre Dret, en este cas de la Llei 5/2011, de relacions familiars (La Llei valenciana de custòdia compartida). Com s’assegura en el vot particular d’un dels magistrats del Tribunal Constitucional, pensem que era possible una atra interpretació constitucional de l’Estatut d’Autonomia i de les seues competències en matèria del dret civil. 

En este moment, la Comunitat Valenciana tot just pot llegislar en l’àmbit dels costums agraris, quan precisament l’Estatut va voler deliberadament, tant en la redacció de 1982 com en la reforma de 2006, que els valencians tinguérem un dret civil que donara respostes àgils, modernes i pròpies als problemes actuals dels valencians, i liquidar la injusta discriminació que patim com a poble des de l’abolició dels furs en 1707. 

El passat 5 de març representants de la societat civil valenciana demanarem a tots els grups parlamentaris de les Corts que aprovarén una proposta de modificació constitucional de carácter tècnic per fer realitat lo que diu nostre Estatut en matería de Dret Civil i acabar en la discriminació que patim front a 6 Comunitats Autonomes que tenen capacitat civil. 

La proposta és la següent: 

MODIFICACIÓ DE LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA PER LA REINTEGRACIÓ EFECTIVA DEL DRET CIVIL VALENCIÀ 

ARTICUL PRIMER 

S’afegix un segon paràgraf a la Disposició addicional Segona que queda redactat com seguix: “La competència legislativa civil de les Comunitats Autònomes assumida als seus propis Estatuts conforme a l’articul 149.1.8 de la Constitució, s’estendrà a la recuperació i actualisació del seu Dret Privat històric d´acort als valors i principis constitucionals.” 

La RACV sempre ha defés la recuperació efectiva del Dret Civil Valencià, modern i adaptat a la realitat de la societat valenciana actual. 

Academics de la RACV com Enric Taulet, Sanchis Sivera, Roc Chavás. Vicent Simó Santonja, …. han encapçalat socialment esta recuperació. 

Les Corts aprovaren el passat 24 d´octubre eixa proposta de la societat civil en el recolzament del PP, PSOE, COMPROMIS, PODEM i Grup Mixt. Ciudadanos inexplicablement votà en contra quan no cuestiona per eixemple el Dret Civil Català. 

Per l’anteriorment exposat, es proposa a la Junta de la RACV els acords següents: 
  1. Manifestar el soport a la competència de la Generalitat Valenciana en materia de Dret Civil Valencià, tal com està previst en l’Estatut d’Autonomia Valencià. 
  2. Recolzar que les Corts Valencianes hagen aprovat la iniciativa de la reforma de la Constitució perquè la competència en matèria de dret civil prevista en l’Estatut d’Autonomia Valencià, aprovat tant per les Corts Valencianes com per les Corts Generals, tinga encaixe dins de la Constitució. 
  3. Demanar a tots els grups parlamentaris de les Corts Valencianes i a tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat, i al president del Govern Espanyol, que s´aprove rapidament esta modificació técnica de la Constitució que garantir l´aplicació del Estatut Valencià, incomplit des de fa més de dos anys. 
  4. Exigim a tots els grups parlamentaris i expresament a Ciudadanos que se done el mateix tractament al Dret Civil Valencià que a la resta de Drets Forals espanyols que tenen 15 millons d´espanyols.


Publicat: Valencia News


Borriana reclama la recuperació del Dret Civil Valencià


El regidor de Seguretat i Personal, Javier Gual, i l'alcaldessa, Maria Josep Safont, assisteixen a l'acte i destaquen “la importància de continuar fent pedagogia per a aconseguir més marge per a poder legislar en matèria civil” 




El 18 de desembre va ser un dia especialment reivindicatiu, ja que poc després de la manifestació organitzada per la “Plataforma per la dignitat del llaurador” en la Plaça Major, se celebrava, organitzada en col·laboració entre l'Ajuntament de Borriana i l'Associació de Juristes Valencians, una xarrada sobre la recuperació del dret civil valencià, a la qual van assistir més de 40 persones a la Casa de la Cultura, que ja acull des de la setmana passada una exposició sobre aquest tema. 

La xarrada va ser impartida per dues autoritats en la matèria, els doctors i professors de l'UJI Vicent García i Federico Arnau, que van ser presentats per l'advocada local i membre també de l'associació Àngels Escoin; xarrada durant la qual va quedar patent que el dret civil Valencià “no solament va ser el primer –històricament- en la península, sinó a més el més extens en la seua època”, fet que es contravé amb la falta de reconeixement posterior pel legislador espanyol de la historicitat de la Comunitat Valenciana i el seu dret. 

A l'acte van assistir igualment, entre altres, el regidor que es va encarregar de la coordinació, Javier Gual, així com l'Alcaldessa, Maria Josep Safont, els qui, acollint les paraules dels ponents van remarcar “la importància de fer pedagogia referent a aquesta matèria. Els espanyols comptem amb un marc jurídic comú, que és la Constitució Espanyola i molta de la legislació que es deriva d'ella (com el dret penal entre altres) però l'autogovern que deriva de l'estat autonòmic ens ha de deixar marge per a poder legislar en matèria civil, per a fer les coses a la nostra manera.” 

Gual ressaltava les paraules del professor Arnau en dir que “això es tracta d'en quin règim matrimonial volem casar-nos, com volem que els nostres hereten, etc., tal com fan altres territoris que sí que tenen reconegut el seu dret civil. No es tracta de separar, sinó de legislar millor, amb proximitat i proximitat, sense que valga argüir discriminació o altres arguments pelegrins per ventura tots els ajuntaments tenen les mateixes ordenances fiscals? Clar que no, i no per això hi ha discriminació: el que hi ha municipalisme, interacció pròxima amb la ciutadania, i això mateix es pretén amb el reconeixement d'un dret civil propi, que ja ha tingut lleis importants com la derogada sobre la custòdia”. 

Tant l'alcaldessa com l'edil han acabat felicitant els ponents i a l'associació pels seus esforços remarcant “que no es tracta d'una qüestió de color polític, ja que quasi tots estem d'acord. En l'arc parlamentari valencià només mancada un, Ciutadans, i esperem que replantege la seua postura, perquè entre tots sumarem més”.


Publicat a: El Periódico 
Traducció: Softvalencià


dilluns, 11 de març del 2019

[VÍDEO-RESUM] #Demos12: El dret civil valencià. L’assignatura pendent de l’autogovern



El 7 de febrer de 2019 es va presentar al Consell Jurídic Consultiu valencià el #Demos12, titulat 'El dret civil valencià. L'assignatura pendent de l'autogovern' i escrit per Joan Tamarit, Javier Palao i Rafael Verdera. 




diumenge, 10 de març del 2019

Mapa geográfico del Reyno de Valencia: dividido en sus trece gobernaciones (1788)








Mapa geográfico del reyno de Valencia: dividido en sus trece gobernaciones o partidos que son los siguientes: Valencia, Alcira, Alcoy, Alicante, Castellón de la Plana, Cofrentes, Denia, Montesa, Morella, Orihuela, Peñíscola, San Felipe y Xixona 


Autor: López, Tomás, 1730-1802 





El mateix mapa en altres imatges a millor resolució de la Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico






Un altra versió litografiada en tons negres amb informació prou desglossada a la web del Instituto Geográfico Nacional

Font: IGN
Font: IGN
Font: IGN
Font: IGN
Font: IGN




El testamento nuncupativo: del derecho foral a la futura regulación sucesoria valenciana


D. Álvaro d’Ors, foralista, y el derecho foral valenciano





El Derecho Civil, los Derechos Civiles forales o especiales y el Derecho Civil autonómico


El dret civil valencià: Obligació pendent de Les Corts i del Consell

dissabte, 9 de març del 2019

El decret de Nova Planta planeja sobre els valencians després de 312 anys


El conseller d'Hisenda reivindica la recuperació del dret civil valencià per a "millorar la vida de les persones"

El conseller d'Hisenda Vicent Soler assegura que, 312 anys després, encara s'assega «com planeja sobre els valencians l'ombra del Decret de Nova Planta», pel qual van quedar abolides les lleis i institucions pròpies del Regne de València. El conseller s'ha pronunciat així en la I Trobada de Juristes de Dret Civil Autonòmic. «És necessari tornar a posar en marxa normes en matèria de dret civil, tal com ja han fet altres autonomies, que ens permeten recuperar la nostra dignitat com a poble i el nostre autogovern», defensa. 

El conseller lamenta que la Comunitat Valenciana, malgrat comptar amb un passat foral propi, manca d'un dret civil foral, com sí que tenen Catalunya, Illes Balears, Aragó, País Basc, Navarra i Galícia, ja que amb l'entrada vigor de la Constitució sol se'l va reconéixer aquest dret als territoris que el tenien compilat. L'abolició «dels Furs» i la batalla d'Almansa són «dos elements crucials per a entendre la nostra història actual com a poble i, encara que hagen passat més de 300 anys, encara ressonen en les nostres oïdes les terribles paraules que contenia el Decret de Nova Planta», indica. Segons Soler, recuperar el dret civil valencià «no vol dir desempolsar les normes del segle XIII», sinó legislar en les mateixes matèries segons les exigències actuals per a millorar la vida de les persones.


Font: Levante EMV 
Traducció: Softvalencià 


dijous, 7 de març del 2019

Els valencians tenim menys autogovern. Qué fem?




I Trobada de Juristes de Dret Civil Autonòmic














L'avançament de les autonòmiques a València paralitza la iniciativa de reforma constitucional


Les Corts regionals pretenien impulsar una modificació de la Carta Magna per a poder tindre competències legislatives sobre Dret Civil

Ximo Puig va anunciar ahir l'avançament de les eleccions autonòmiques per a fer-les coincidir amb les generals. Ho va fer després de presidir un ple extraordinari del Consell en el qual Mónica Oltra va mostrar el seu rebuig, així com el d'altres cinc membres de Compromís, que també estaven asseguts en la taula i que van escenificar la seua inconformitat. 

Aquesta situació -històrica per tractar-se de la primera vegada que els valencians votaran generals i autonòmiques el mateix dia- desprén conseqüències directes.

La dissolució de les Corts Valencianes significa que la votació que anava a tindre lloc aquest mateix dimecres 6 de març per a presentar una iniciativa de reforma constitucional queda paralitzada. 

Segons fonts internes consultades per ECD, anava a guanyar la majoria del “si” amb el vot en contra de Ciutadans. La victòria en la votació hauria donat via lliure a la Comunitat Valenciana per a presentar a Madrid amb caràcter formal una proposició per a reformar la Constitució donada suport per quasi tots els partits polítics. 

La formació taronja ha sigut acusada pels precursors d'aquesta iniciativa de ser “dependents de Madrid” en un assumpte que ha aconseguit posar en sintonia a PSPV, Compromís, Podemos i PP. 

Un recorregut des de Zapatero passant per Rajoy 

El recorregut que finalitzava amb aquesta votació, ara truncat per l'avançament de les eleccions, ve des de lluny.

En 2008, i després de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana en 2006, el govern autonòmic es va proposar legislar en matèria de dret civil el règim econòmic matrimonial per a fer prevaldre la separació de béns enfront del règim de guanys. En 2011, la llei de custòdia compartida i en 2013 regular les unions de fet. 

Totes elles van ser tombades pel Tribunal Constitucional en 2016 en considerar que no eren de la seua competència al no tractar-se de normes que "regiren costums". Va ser el govern de Zapatero qui va interposar sengles recursos d'inconstitucionalitat al règim econòmic matrimonial i a la llei que feia prevaldre la custòdia compartida en els divorcis, i posteriorment el de Rajoy el que va fer el mateix amb la llei d'unions de fet.

No obstant això, des de 2008 fins a 2016- quan el TC es va pronunciar- milers de valencians es van regir per aquestes lleis. 

Una reforma constitucional per als valencians 

Aragó, País Basc, Catalunya, Balears, Navarra i Galícia són les autonomies que es regeixen per un Codi Civil propi. Alguna cosa amb el que els valencians somien des de fa temps, quasi des que els van ser arrabassats els furs en 1707. 

D'ací aquesta iniciativa que pretenia arribar a Madrid per a reformar la Constitució i dotar a la Comunitat Valenciana del poder per a legislar en matèria de dret civil, sempre que passara tots els tràmits pertinents. 

De fet, comptaven amb això quan el país va virar cap a la democràcia amb la Constitució de 1978, però al no estar vigent des d'abans de la creació de la Carta Magna, la Comunitat Valenciana no va veure reconegut aquest dret, que encara consideren necessari per a equiparar-se amb la resta de nacionalitats històriques d'Espanya. 


Traducció: Softvalencià


El Dret Civil valencià: obligació pendent de les Corts i del Consell


El Dret Civil valencià té a favor l'opinió pública valenciana, però pareix que no té el costat els polítics: ni els dels Governs espanyols ni els de l'actual Govern valencià. Recordem alguns fets i algunes dates. 

És un bé per a tots (i no fa mal a ningú) la capacitat de regular la vida privada d'una societat d'acord amb les seues necessitats. Ni a Aragó ni a Catalunya ni a altres pobles, els han llevat el dret civil. Els valencians l'hem demanat repetidament; però, des del centralisme espanyol, és com si volgueren que els valencians vixquérem xafats i humiliats. La reforma del nostre Estatut d'Autonomia del 2006 (promoguda per Francisco Camps, PP, i avalada pel PSPV-PSOE) contenia el Dret Civil valencià. Posteriorment, les Corts Valencianes aprovaren una llei sobre el règim econòmic matrimonial (2008), una sobre la custòdia compartida (2011) i una sobre les unions de fet (2012). 

Això no obstant, els mateixos partits polítics que ací aprovaven eixes lleis en Madrid les impugnaven. Començà la impugnació el PSOE (Rodríguez Zapatero) i la seguí el PP (Mariano Rajoy). I el tribunal constitucional, tan humaniste i democràtic, va invalidar les lleis valencianes en el 2016. 

Davant d'eixa actuació mesquina, l'Associació Juristes Valencians ha fet una campanya titànica, en la qual han aconseguit que demanen la restitució del Dret Civil valencià més de 300 ajuntaments valencianes, i moltes associacions. En març del 2018, Juristes Valencians presentaren en les Corts Valencianes la iniciativa de restituir el Dret Civil valencià. Al cap d'un període llarg (set mesos), les Corts Valencianes aprovaren demanar al Congrés espanyol una reforma constitucional puntual per a que el tribunal constitucional no puga revocar les lleis civils valencianes. Això era octubre del 2018. Però, cinc mesos després, encara no han portat la petició a Madrid. I, ara, la dissolució de les Corts Valencianes per avançament de les eleccions, impedix que puga fer-ho. A més, com que les Corts es dissolen també desapareix l'acord d'octubre del 2018, de manera que les noves Corts hauran de començar de nou. El Dret Civil valencià pareix el conte de no acabar mai. 

Amb tota la raó, el president dels Juristes Valencians, Josep Ramon Chirivella, està indignat contra el Govern valencià i contra les Corts. En la premsa, ha criticat obertament el president de la Generalitat, a qui diu que «no es creu l'autogovern», ja que tenint en compte la transcendència social i la unanimitat en la defensa del Dret Civil valencià ¿com han passat cinc mesos sense tramitar l'acord d'ocutbre del 2018? També ha notat la incoherència entre l'actuació davant del Dret Civil valencià i afirmar que l'avanç electoral és una defensa de l'autogovern dels valencians. 

Davant de tantes adversitats, voldria que els Juristes Valencians sàpien que tenen l'admiració i l'afecte de molts valencians. Els demanaria que superen la decepció i la tristor que sentiran. I que continuen. Que perseveren. Contra els qui voldrien que els valencians fórem un poble submís, hem d'alçar la nostra dignitat i la voluntat de dirigir la nostra vida. Necessitem moltes associacions com Juristes Valencians. Ells són una mostra de com actuem els valencians quan decidim coordinar-nos i guiar-nos per la raó i per la solidaritat entre les persones.


Autor: Abelard Saragossà
Publicat a: Levante EMV




dilluns, 4 de març del 2019

El 28 d'abril, la data maleïda del dret civil valencià



El ple de les Corts Valencianes (Manuel Bruque / EFE)

Enuig en l'AJV: “Ximo Puig ha demostrat que no es creu l'autogovern. El Botànic ha perdut autogovern respecte al que va deixar Francisco Camps”

El 28 d'abril de 2016 el Tribunal Constitucional tombava la primera de les lleis que desenvolupaven el dret civil valencià contemplat en l'Estatut autonòmic. Una sentència declarava nul·la la Llei de règim econòmic matrimonial. El mateix any tindrien la mateixa sort la Llei de custòdia compartida i la Llei d'Unions de fet Formalitzades. Ara en la seua decisió d'avançar les eleccions autonòmiques, Ximo Puig ha tornat a enterrar –almenys de moment- les il·lusions de recuperar els furs propis en la Comunitat Valenciana. El 6 de març s'anava a aprovar definitivament en Les Corts Valencianes, pas previ a enviar la proposta de reforma constitucional al Congrés dels Diputats. La dissolució del parlament el deixa als llimbs i el 28 d'abril torna a ser la creu del dret civil. 

El president de la Generalitat i secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig (Manuel Bruque / EFE)

El 5 de març de 2018 va ser rebuda l'Associació de Juristes Valencians (AJV), la que ha liderat la batalla durant anys, al costat d'altres organitzacions empresarials, col·legis d'advocats i sindicats pel president de les Corts, Enric Morera. Aqueix dia van entregar en el registre d'entrada la iniciativa pel reconeixement del dret civil valencià. 

Mesos després, a l'octubre de 2018, es va aprovar en l'hemicicle amb gran consens polític (no més Ciutadans va votar en contra) demanar al Congrés una reforma constitucional per a recuperar els furs. Donat suport per més de 300 ajuntaments, aquest dimecres 6 era el primer punt del dia per a la seua aprovació definitiva. L'avançament electoral trunca els plans i el posterga. 


Avançament electoral 

La nova tramitació tardarà, com a mínim, un any més


“Ximo Puig ha demostrat que no es cree l'autogovern. Ha demostrat poca sensibilitat i en la pràctica el Botànic ha perdut autogovern respecte al que va deixar Francisco Camps. És increïble, i més tenint en compte que Puig es declara valencianista”, critica el president de l'AJV, José Ramón Chirivella, que es confessa “desil·lusionat” amb l'anunci.

Amb la dissolució de les Corts, Chirivella calcula que “com a mínim”, tardarà un any més a tornar a tramitar-lo. “Es faria des de zero, encara que tenim avançat el suport polític i social. No entenem que aquest tema haja tardat tant a tramitar-se tenint tanta transcendència social i unanimitat”, explica el jurista. En qualsevol cas, Chirivella adverteix que Puig no podrà justificar “en cap cas” que l'avançament electoral “és una defensa de l'autogovern”. Ha sigut un oblit? Assegura que no, ja que la seua associació ho havia comentat prèviament amb “diversos consellers i diputats”. 


Dret civil valencià 

Els valencians no tenen furs propis per la derrota d'Almansa


Els valencians van tindre furs propis des del segle XIII, amb Jaume I, fins a la seua abolició amb els Decrets de Nova Planta que va promulgar el primer Borbó a Espanya, Felip V, en 1707. Va ser el gran càstig que van rebre després de la derrota en la batalla d'Almansa i que encara hui, més de tres segles després, marca les seues lleis. 

En un intent de recuperar aqueixes competències, el govern de Francisco Camps (PP) va impulsar la reforma de l'Estatut de 2006, que reconeix la “nacionalitat històrica” del poble valencià i preveu la “recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València en plena harmonia amb la Constitució”. Va ser aprovada en Les Corts Valencianes i en el Congrés dels Diputats, amb els vots del PP i del PSOE. 

Cartell de l'AVJ pel dret civil valencià de cara al 9 d'Octubre (LVD)

La recuperació del dret foral es va materialitzar amb l'aprovació de tres lleis: la Llei de règim econòmic matrimonial (2008), la Llei de custòdia compartida (2011) i la de Llei Unions de fet Formalitzades (2012). No obstant això, l'Executiu central, liderat per José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), les va recórrer davant el Tribunal Constitucional. Després, el Govern de Mariano Rajoy (PP) va mantindre els recursos, malgrat les pressions del seu propi partit a València i d'entitats civils. El TC va anul·lar les tres en 2016.


Publicat a: La Vanguardia 
Traducció: Softvalencià 


diumenge, 3 de març del 2019

Juristes Valencians volen alertar a Puig sobre el procés de recuperació del dret civil valencià



Reunió de l¡Associació de Juristes Valencians amb diputats valencians en el Congrés. Foto: AJV



1/03/2019 - VALÈNCIA. Davant la votació definitiva el pròxim 6 de març en Les Corts Valencianes de la proposició de modificació de la disposició addicional segona de la Constitució que permeta la reintegració de la capacitat legislativa en matèria civil a la Generalitat Valenciana, després de la sol·licitud realitzada per 360 ajuntaments i molts representants de la societat civil ( sindicats, empresaris, advocats, universitats i associacions culturals,,,) el 5 de març de 2018, fa ja quasi un any, l'Associació de Juristes Valencians sol·licita una reunió urgent amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, i la vicepresidenta, Mónica Oltra, davant la possibilitat prevista en l'article 28-4 de l'Estatut d'Autonomia de dissolució anticipada de les Corts. 

La coincidència de les eleccions autonòmiques valencianes amb les eleccions generals el 28 d'abril, tercer aniversari de la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar la Llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià, suposaria un enorme retard per a recuperar les competències previstes en matèria de Dret Civil Valencià en 7 articles de l'Estatut. 

El Dret Civil valencià, es va aplicar després de la reforma de l'Estatut de l'any 2006, durant quasi 8 anys i encara beneficia a 300.000 valencians, que van constituir relacions jurídiques durant la vigència de les lleis valencianes de família. 

Juristes Valencians, entitat compromesa amb la defensa de l'autogovern i el dret civil valencià, sol·licita aquesta reunió al president de la Generalitat i a la vicepresidenta per a traslladar l'enorme suport social que la reintegració del dret civil valencià ha concitat i la urgència a tornar a gaudir de lleis civils modernes.


Publicat a: Valencia Plaza
Traducció: Softvalencià