 |
| Foto: EFE/ BIEL ALIÑO |
30/08/2020 -
VALÈNCIA. Al llarg d'aquest mes d'agost, s'han succeït les informacions referents a associacions de majors i pensionistes que alertaven de l'al·luvió de consultes que rebien per part de persones de la tercera edat per a interessar-se per les mesures a adoptar per a desheredar als seus fills.
Una conseqüència de l'impacte del coronavirus en la societat espanyola, que ha comportat que molts ancians hagen considerat que els seus descendents no han estat, en alguns casos, a l'altura del que esperaven en referència a atenció o cures.
En esta línia, segons va publicar el Levante-EMV, la Unió Democràtica de Pensionistes (UDP) assegurava haver rebut en les últimes setmanes fins a "cinc o sis crides diàries" de majors buscant aclarir els seus dubtes sobre aquesta qüestió quan abans a penes es produïa cap.
Un fet que no és aïllat. Dies arrere, el diari El Mundo s'havia fet eco d'aquesta qüestió, recollint les dades que proporcionava l'Associació de Majors de Fuenlabrada (Acumafu), des d'on asseguraven que l'increment en el nombre de tràmits legals entre març i juliol respecte a l'any anterior havia sigut del 239%, assegurant a més que, segons els seus càlculs, existien fins a 600.000 interessats en tota Espanya sobre aquesta qüestió.
Ara bé, quines particularitats té aquest tràmit? Com a principi general, el Codi Civil (Dret Comú) consagra a un fill com a hereu legítim i, per tant, no procedeix desheredar. Reconeix a més el terç de legítima entre la quantitat mínima a repartir entre els hereus forçosos, i un terç de millora a repartir com considere el testador entre els seus hereus, per la qual cosa malgrat que el fill es desentenga del seu progenitor, cas que tinga un únic hereu, percebria dos terços del cabal hereditari.
L'article 853 del Codi Civil contempla únicament dues causes per a desheredar a un descendent: negar-se a alimentar als pares o maltractar-los física o psicològicament i, d'altra banda, que l'hereu siga indigne. És a dir, haja atemptat contra la vida del pare i haja sigut condemnat, o haja coaccionat al causant per a obligar a canviar testament.
"Desheredar a un fill és una possibilitat molt limitada en el Codi Civil i només a colp de malabarisme jurisprudencial com succeeix per exemple en l'aplicació de la custòdia compartida s'estan dictant sentències que responen a la tendència actual en matèria successòria de posicionar-se al costat del causant i als canvis en la societat", explica José Morgan, membre de l'Associació de Juristes Valencians (AJV).
No obstant això, tal com explica aquest advocat, en les Comunitats Autònomes (CCAA) on existeix dret foral civil en vigor la situació és diferent, atés que el legislador de cadascun dels territoris ha desenvolupat a partir del principi de connexió històrica diferents suposats.
 |
| Foto: EFE/ BIEL ALIÑO |
Per exemple, al País Basc, la Llei 5/2015 obri la possibilitat de desheredar als fills sense més requisits, mentre que a Navarra la llibertat de testar es considera un senyal d'identitat del seu dret foral.
A Aragó, els particulars poden decidir lliurement al fet que descendent li deixen la seua herència ja siguen fills o néts; a Balears la legítima suposa un terç de l'herència, i si són més de quatre els fills, aquesta ascendeix a la meitat, encara que a més existeixen més causes per a desheredar que les contemplades en el codi civil. Per part seua, a Catalunya la legítima representa la quarta part del cabal hereditari i també existeixen més causes per les quals el causant pot privar a l'hereu forçós de la seua part. Finalment, a Galícia, la legítima també queda reduïda al 25% i es pot desheredar fent testament a partir de les causes contemplades en la seua legislació.
En la legislació civil moderna valenciana (2006-2016) no es va produir cap llei en matèria successòria (van ser totes de família: parelles de fet, règim matrimonial econòmic o custòdia compartida). No obstant això, sí que existiria la competència de modificar les circumstàncies per a desheredar si es reintegrara el dret civil foral valencià. "No sols es podria desheredar si Les Corts així ho aprovara mitjançant llei de la Generalitat sinó també per exemple podríem disposar d'una llei de successió d'empreses familiars que facilitara la continuïtat de les mateixes després de la defunció del propietari", explica Morgan.
En aquesta línia, l'advocat d'AJV recorda que en el Congrés dels Diputats s'està tramitant una reforma constitucional a iniciativa de les Corts per a la reintegració efectiva del Dret Civil Valencià previst en l'Estatut.
"Per mitjà d'aquesta via, els nostres legisladors podrien dictar normes successòries pròpies de situacions familiars del segle XXI, i per tant desheredar o limitar la legítima de l'hereu forçós, que absolutament es desentenga dels seus pares", conclou Morgan.
Font: Valencia Plaza
Autor: Ximo Aguar
