📌#PODCAST Hoy 30 de julio, empezamos con la Associació de Juristes Valencians, @AJV_VAL con su presidente José Ramón Chirivella y el abogado, @Josepepemorgan, que analizarán el avance sustancial del Derecho Civil Valenciano.— Intercafe (@IntercafeRadio) July 30, 2020
👉 https://t.co/RMjBhZWucr pic.twitter.com/xKmLhXQE7V
divendres, 31 de juliol del 2020
Dret Civil Valencià en Inter Café 30 juliol 2020
Reintegración del Derecho Foral Civil en Radio Intereconomía
Desde #JuristesValencians hemos reiterado en Radio Intereconomía que la reintegración del Derecho Foral Civil :
- Supone la reintegración del derecho civil español en toda su configuración y extensión: Común, foral y especial. Recuperando una seña de identidad privativa y originaria de la Comunitat Valenciana.
- Permite la producción de leyes civiles modernas que pueden mejorar la vida de los vecinos de los municipios de Castellón, Valencia y Alicante en materia de sucesiones o familia constituyendo un elemento vertebrador.
- Simboliza el espíritu del #ValencianismoConstitucional en el marco del consenso estatutario refrendado por el Congreso en 2006 desde un planteamiento reformista.
- Concita el apoyo de 482 ayuntamientos, Les Corts, las tres Diputaciones y más de un centenar de entidades representativas de la sociedad civil transversal.
dilluns, 27 de juliol del 2020
Juristes Valencians muestra su satisfacción por el apoyo de CIUDADANOS a la reforma constitucional para conseguir la reintegración del derecho civil valenciano
La AJV espera mantener en breve en el Congreso una reunión de trabajo para presentar a los diputados de Ciudadanos la Propuesta de modificación constitucional para la recuperación del Derecho Civil Valenciano promovida por les Corts
Ciudadanos corrige la incoherencia de respaldar la foralidad vasca y navarra y negar el derecho foral valenciano
Juristes Valencians solicita al PSOE, PP, PODEMOS y Ciudadanos la tramitación urgente de la reforma constitucional en el Congreso para recuperar cuanto antes el Derecho Civil Valenciano
Castelló. 23 de julio 2020.
Juristes Valencians se congratula del interés mostrado por el Grupo Parlamentario de Ciudadanos en les Corts Valencianes para defender en el Congreso de los Diputados la recuperación del Derecho Foral Valenciano previsto en el Estatuto.
La AJV esperaba este apoyo explícito a la reforma constitucional del partido de Inés Arrimadas para recuperar la capacidad valenciana de dictar leyes civiles, tras el cambio de criterio de la cúpula naranja respecto al régimen foral navarro, que se plasmo en la constitución de la coalición electoral NAVARRA SUMA, y en especial, con la asunción del régimen foral vasco bajo el árbol de Gernika en plena campaña electoral de las elecciones autonómicas.
Con el escrito del pasado 21 de julio en el que Toni Cantó proponía a la abogada Carmen Peris para defender el Derecho Civil Valenciano en el Congreso de los Diputados, los dirigentes valencianos de Ciudadanos, se unen a muchos concejales del partido naranja que en poblaciones como Sagunt, Denia, Villareal, Gandía, Barx, Santa Pola, Moixent, Castalla, Aldaya, Llanera de Ranes, Alcoy, … y recientemente en Rojales, Vall d´Alba, El Pinoso y Aspe.
El grupo parlamentario de Ciudadanos, corrige el llamativo sinsentido de que un partido constitucionalista y autonomista de la espalda a la recuperación del autogobierno valenciano en materia de Derecho Civil, competencia que ya tienen por motivos históricos otros 15 millones de españoles.
Ciudadanos se une a los 487 ayuntamientos y a los colectivos profesionales (autónomos, abogados, sindicatos…), las asociaciones LGTBI, las asociaciones pro-custodia compartida, las asociaciones profesionales de agricultores (AVA-ASAJA, La Unió, FEPAC ) y las entidades culturales valencianistas que reclaman la restitución urgente de la capacidad de disponer de un derecho civil moderno, útil, vertebrador, que mejore nuestras relaciones privadas en materia de sucesiones y familia y así se recupere el autogobierno previsto en el Estatuto desde el año 2006.
En cualquier caso, la AJV solicita al Partido Popular, al PSOE, a Unides Podem, a Compromís, y también a Ciudadanos tras el nuevo posicionamiento de Toni Cantó, que consigan la tramitación urgente en las Cortes Generales de la modificación técnica de la Constitución para hacer realidad lo que dice el Estatuto esta misma legislatura.
Juristes Valencians ha explicado en los meses de junio y julio el alcance de la reforma constitucional a diferentes fuerzas políticas parlamentarias en el Congreso y Senado como Unidas Podemos, Teruel Existe, Partido Nacionalista Vasco, Partido Aragonés Regionalista, Geroa Bai, …, y en breve espera mantener una reunión con diputados cualificados de Ciudadanos en el Congreso.
Fuente: AJV
El diputat valldalbaidí de Compromís, Jesús Pla, defensarà el Dret Civil valencià al Congrés dels Diputats
Aquest dijous han sigut escollits a les Corts Valencianes els tres diputats i diputades valencians que defensaran en el Congrés dels Diputats la proposició de llei per a recuperar el Dret Civil valencià. Un dels representants serà el diputat de Compromís i valldalbaidí, Jesús Pla, qui estarà acompanyat a Madrid pel diputat Manuel Mata (PSPV-PSOE) i la diputada Naiara Davó (Unides Podem).
Els tres representants, escollits per votació aquest dijous, defensaran davant el Congrés la proposició de llei aprovada a les Corts Valencianes en juliol de 2019, on es demana la modificació de la Constitució espanyola, en la seua disposició addicional segona, per tal de garantir la reintegració efectiva del Dret Civil valencià.
El diputat Jesús Pla ha assenyalat que “aquesta reivindicació que traslladarem a Madrid és fonamental per a garantir el nostre autogovern. L’any 2016 el Tribunal Constitucional va tombar tres lleis valencianes emparades en el nostre Dret Civil, anul·lant la nostra capacitat de legislar els nostres assumptes tal com es recollia a la reforma de l’Estatut d’Autonomia de 2006. És necessari que aquesta situació canvie i puguem comptar amb els drets que tenim com a territori històric”.
Pla ha assenyalat que “el consens en aquesta reivindicació és molt gran, i com a prova tenim els 486 ajuntaments valencians que han aprovat mocions en defensa del Dret Civil valencià, gràcies a la col·laboració i el gran treball de l’Associació de Juristes Valencians. Ara és moment de fer el següent pas i que s’escolte a Madrid aquesta lluita pels nostres drets com a poble”.
Per la seua banda, el portaveu comarcal de Compromís per la Vall d’Albaida, Nico Calabuig, ha destacat la participació de Jesús Pla dins la delegació valenciana a Madrid. “És un vertader orgull que el nostre company de la Vall d’Albaida, Jesús Pla, represente la veu de les valencianes i valencians a Madrid en aquest tema. Cada vegada més, necessitem que les reivindicacions del poble valencià s’escolten a les institucions de l’Estat. És necessari que es garantisquen els nostres drets. El dret a comptar de forma efectiva amb el nostre Dret Civil, el dret a rebre un finançament just, i en definitiva, el dret a què se’ns tracte amb igualtat i amb respecte al nostre autogovern com a nacionalitat històrica segons l’Estatut d’Autonomia”.
Proposició de llei pel Dret Civil valencià
La proposició de llei que serà defensada a Madrid va ser desenvolupada l’any passat per Compromís, el Partit Socialista, Unides Podem i el Partit Popular. Aquestes quatre formacions polítiques van votar a favor de la proposta, quedant aprovada en les Corts Valencianes. Els partits Ciudadanos i Vox van votar en contra.
La proposta reclama la recuperació del Dret Civil foral de les valencianes i valencians, tal com s’assenyala a la reforma de l’Estatut d’Autonomia de l’any 2006, que incidia en què dins el desenvolupament legislatiu valencià es procurara la recuperació de continguts contemplats als Furs. L’any 2016, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals un total de tres lleis valencianes que tenien com a marc de referència el Dret Civil valencià i estaven relacionades amb el règim econòmic matrimonial valencià, la custòdia compartida dels fills i filles, i les unions de fet formalitzades en territori valencià.
Des d’aquell moment, la política i la societat valenciana s’han mobilitzat per a reivindicar la reintegració efectiva del Dret Civil valencià, i el respecte a la reforma de l’Estatut de 2006 i l’autogovern valencià.
dimecres, 22 de juliol del 2020
Poder i glòria: l'orde de Santa Maria de Montesa - La història supera la ficció #12
Què era l'orde militar de Santa Maria de Montesa? Per què va ser tan important en la història dels valencians del segle XIV al XVIII? Què hi té a vore el cavaller i poeta Ausias March? I el saqueig de Marsella en 1428 per part dels valencians? Com va acabar amb la seua autonomia la Monarquia Hispànica a través de La Inquisició, atacant a Pere Lluís Galceran de Borja? Vicent Baydal i Jèssica Crespo, amb l'ajuda de Josep Torró i Enric Guinot, parlen de la història de l'Orde De Montesa en Al ras, el magazín matinal d'À Punt Ràdio. Una història apassionant! Emissió: 17 de setembre de 2018.
La «Costum de la ciutat i Regne de València» de 1238
La «Costum de la ciutat i Regne de València» de 1238
Vicent Garcia edo (garciav@uji.es)
Universitat Jaume I de Castelló
En la tardor de 1238 el rei Jaume I va promulgar la «Costum de la ciutat i Regne de València», un text legislatiu extens que des dels inicis es va convertir en base de tot el dret foral valencià. En el present article, Vicent Garcia Edo ha reunit una part significativa... pic.twitter.com/yqAXxb9z5f— FORVAL Història i Dret Foral Valencians (@ForvalV) July 21, 2020
dilluns, 20 de juliol del 2020
Ajuntament de Castelló de la Plana dóna suport al Dret Civil Valencià
El consens al voltant del #dretcivil valencià continua creixent i ja és un dels més amplis als que la societat civil valenciana ha arribat en dècades. Per això, @Congreso_Es y @Senadoesp han d'acometre una #ReformaConstitucional que ens equipare a altres regions de l'Estat. https://t.co/CQvbzcWeLm— Facultat de Dret VLC (@DretUV) July 19, 2020
Con @AjuntCastello son 487 municipios -y casi 5 millones de valencianos- los que solicitamos al @Congreso_Es la tramitación urgente de la #ReformaConstitucional para tener leyes civiles modernas y sociales como otras 6 CC.AA @dipcas @radiocastellon @IgnasiGarcia1 @PodemCastello pic.twitter.com/JCZDQ4qHfb— AJV-VAL (@AJV_VAL) July 19, 2020
dijous, 9 de juliol del 2020
Las cartas náuticas de la escuela cartográfica mallorquina
Las cartas náuticas de la escuela cartográfica mallorquina.
Aspectos artísticos y contexto productivo
Tina Sabater Rebassa, Antònia Vicens i Magdalena Cerdà Garriga
Un artícul que tracta la cartografia mallorquina en els segles XIV-XVI des d'una perspectiva de la Història d'Art. Els seus aspectes artístics són treballats especialment en l'ús d'imatgeria significativa i, sobretot, la moda que distingeix representació figurativa. Per analitzar 28 exemples, els prototips i l'evolució de forma poden ser vists; la inclusió de imatges de la Verge Maria - la iconografia nova utilitzada per l'escola amb un seguidor gran més tard - des de 1464 és ressaltat; i, des de 1538, la introducció d'hagiografia - imatges quins narren a la devoció dels navegants i que connecten a la tradició cartogràfica veneciana. Per distingir fonts possibles d'inspiració, la dada és analitzada en els cartògrafs entrenant, les seves relacions en miniaturists i pintors, el seu mètode de treballar i l'estima en el qual l'oficina va ser aguantada. A la fi, l'aparença dels mapes dins inventaria i a les subhastes és analitzada, per descobrir sobre els sectors promocionals i diferentziar entre exemples simples amb un propòsit pretès, qui tan sols va pintar mapes i aquells que van ser considerat com elements de luxe mentre van ser fets utilitzant materials preciosos.
dimarts, 7 de juliol del 2020
Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança
Amb la col·laboració de l'historiador Vicent Baydal, Sergi Pitarch Garrido ha preparat per al programa d'À Punt Ràdio Pròxima parada, un àudio en commemoració del que va significar la Batalla d'Almansa i la destrucció dels Furs i el Regne de València en 1707 per part de Felip V de Borbó. Una píndola de 2 minuts!
dilluns, 6 de juliol del 2020
Moncada i l'Orde del Temple en el segle XIII
Durant el segle XIII, l'època del rei Jaume I, la Corona d'Aragó va conquistar una part important de la costa mediterrània d'Al-Àndalus, la qual cosa va comportar la instauració de la societat feudal, la destrucció en una part notable de la societat musulmana i un gran moviment migratori de gent des de Catalunya i Aragó que és més conegut com la repoblació. Un fons documental excepcional -una col·lecció de pergamins de l'antic arxiu de l'orde militar del Temple referits a la població de Moncada, en plena Horta de València- ens permet endinsar-nos en un estudi detallat sobre el paisatge rural andalusí que van trobar els colons cristians, el primerenc procés de repartiment que va dur a terme el rei entre els membres del consell municipal aragonés de Calataiud, i la seua posterior substitució per nous llauradors, majoritàriament catalans que va dirigir l'orde del Temple, arran de convertir-se en 1246 en senyors de l'antiga alqueria.
Ferran Esquilache Martí i Enric Guinot Rodriguez en, "Moncada i l'Orde del Temple en el segle XIII. Una comunitat rural de l'Horta de València en temps de Jaume I", Institució Alfons el Magnànim (2010): https://bit.ly/3gsVPs5
divendres, 3 de juliol del 2020
Els constructors de l'Horta de València
ELS CONSTRUCTORS DE L'HORTA DE VALÈNCIA
Origen, evolució i estructura social d'una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII
Ferran Esquilache Martí
dimecres, 1 de juliol del 2020
Ciudadanos y la foralidad
Ciudadanos abrazará la foralidad en Euskadi, que asumió al integrarse en la coalición Navarra suma, sin embargo sigue negando en la Comunitat Valenciana la reintegración de nuestro derecho civil foral ...¿Quizás sea un buen momento para reflexionar? pic.twitter.com/YYoSL4dkmM— José Morgan García (@Josepepemorgan) July 1, 2020
Juristes Valencians impulsa el Dret Civil valencià
El president de l'associació inicia una campanya en les Corts Generals perquè es modifique la Constitució
 |
| Reunió de l'AJV en Esquerra Federal del Senat.LP |
L'Associació de Juristes Valencians (AJV) ha représ amb força la seua campanya per a la reforma de la Constitució amb la finalitat que la Comunitat Valenciana puga recuperar el seu Dret Civil propi, una normativa reconeguda en l'Estatut d'autonomia però que xoca, segons interpreta el Tribunal Constitucional, amb la més alta legislació espanyola. D'aquí ve que, de la mà del seu president José Ramón Chirivella, hagen représ els contactes amb els grups parlamentaris del Congrés i el Senat.
Després de la fi l'estat d'alarma pel Covid-19, Chirivella ja ha mantingut contactes amb el senador socialista valencià Joan Lerma, que va presidir la Generalitat entre 1982 i 1995, el portaveu del PNB en la Cambra Alta, Jokin Bildaratz, en els diputats valencians de Podemos, i ahir va ser el dia per a tractar l'assumpte amb el diputat del PAR Clemente Sánchez-Garnica, i al grup d'Esquerra Confederal del Senat.
Font: Las Provincias
L’Associació de Juristes Valencians presenta a l’Esquerra Confederal del Senat la modificació de la Constitució
El Congrés té pendent donar via lliure a la Proposició de Llei de les Corts de Reforma Constitucional per a la recuperació efectiva del Dret Civil Valencià
Madrid, 30 de juny de 2020
Representants de l’Associació de Juristes Valencians han presentat aquest matí a les formacions integrades en el Grup de l’Esquerra Confederal (Más Madrid, En Comú-Podem, Més per Mallorca, Adelante Andalucía, Geroa Bai i Compromís) la proposta de modificació de la Constitució mitjançant la proposta de modificació tècnica de la disposició addicional segona de la Carta Magna per a reintegrar de manera efectiva el Dret propi valencià.
La iniciativa en forma de Proposició de Llei es va tramitar després de la Sentència del Tribunal Constitucional en les Corts Valencianes per via d’urgència i va ser plantejada conjuntament per PSOE, PP, Compromís i Podem i va comptar amb un ampli consens i suport social (quasi 500 ajuntaments, sindicats, associacions, col·legis professionals, acadèmies i universitats).
El País Valencià compta des de 2006 amb la competència reconeguda en el seu Estatut d’Autonomia, però el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals tres lleis que van ser recorregudes. Juan Añón, tresorer de l’AJV, ha explicat que “la modificació que demanem de la CE és tècnica per a respectar una voluntat política i competència ja donada i que compta amb un ampli consens”.
Per la seua part José Ramón Chirivella, president de l’AJV, ha reclamat que es desbloquege com més prompte millor i tramite per la via d’urgència aquesta recuperació, que va estar vigent entre 2008 i 2016 “i que permetria desenvolupar lleis civils socials pròpies que reforcen l’autogovern valencià, el que és positiu i dotaria d’agilitat el desenvolupament normatiu”.
Per part seua, el portaveu de Compromís Carles Mulet, ha agraït a l’AJV el seu “paper pedagògic entre les diferents formacions polítiques i els ha garantit el suport de Compromís en les seues reivindicacions” de cara a materialitzar una recuperació que ve avalada per segles d’història i un destacable consens social i municipal i que ens igualaria amb els 14 milions de ciutadans que disposen de dret civil propi, com navarresos, catalans, bascos, balears, gallecs i aragonesos.
A la reunió han assistit els senadors del GIC Vicenç Vidal, Pilar González, Koldo Martínez, Sara Vilà i Carles Mulet.
25 d’abril: Oportunitats de futur per a recuperar el Dret Civil al País Valencià
El 25 d’abril és una data assenyalada per a molts valencians i valencianes pel seu significat històric. Com és ben sabut, el 25 d’abril de l’any 1707, les tropes austriacistes i les tropes borbòniques batallaren a Almansa i el resultat final de la batalla fou la pèrdua dels Furs del Regne de València mitjançant el Decret de Nova Planta redactat pel rei Felip V, el rei que va decretar la crema de la ciutat de Xàtiva (La Costera), anomenada com a “Colonia Nueva de San Felipe”.
El 25 d’abril se celebra la pèrdua del nostre autogovern, que datava de 1238, i de les nostres institucions jurídiques, totes elles recollides als Furs de València. Els Furs eren l’ordenament jurídic del Regne de València i incloïen tots els aspectes legals de la vida al Regne de València: des de l’organització territorial i les Corts fins l’ordenament tributari, passant per les normes de Dret Privat, és a dir, el Dret Foral. També destacava que hi havia un apèndix on s’estipulava que la llengua utilitzada a l’Administració Reial era el valencià, llengua oficial del Regne.
El Dret Foral valencià era un Dret molt ric pel que fa a institucions de Dret Privat, doncs estava format per les normes que regien el comerç, l’agricultura i les relacions familiars. Aquest Dret va tindre influències de la resta d’ordenaments jurídics de la Corona d’Aragó, principalment dels Furs aragonesos.
Després de la batalla d’Almansa i el Decret de Nova Planta del 1707, els valencians ens vam quedar orfes d’ordenament jurídic i de país, i el Regne de València va deixar d’existir per ser només una regió d’Espanya. Amb la divisió provincial de Javier de Burgos a 1833, tampoc les coses van anar a bé ja què la divisió del territori en 3 províncies (València, Castelló i Alacant) i la incorporació de territoris que històricament pertanyien a la Corona de Castella van aprofundir en les divisions internes de caràcter social: entre un interior castellanoparlant, destacava la costa valencianoparlant i que tenia una economia molt dinàmica.
El 9 d'octubre celebrem la fundació del Regne de València.— Joan Membrado (@joan_membrado) October 9, 2019
El 1232 havia caigut Morella.
El 1233 Borriana.
El 1238 València ciutat.
El 1244 Xàtiva i Dénia.
El 1281 Aiora.
El 1296 Oriola, Elx i Alacant.
Villena s'incorpora el 1836 i Requena el 1851. https://t.co/7SklDL3Rir pic.twitter.com/EZmxZy27iI
Pel que fa al Dret Civil, durant la Segona República, amb els 3 avantprojectes d’Estatut d’Autonomia, es va reivindicar el restabliment del Dret Civil, reivindicació la qual duta a terme pel Partit d’Unitat Republicana Autonomista (PURA) del famós escriptor Vicent Blasco Ibáñez, amb la derogació del Decret de Nova Planta de 1707. Amb l’esclat de la Guerra Civil a 1936, no es va veure aprovat cap dels 3 avantprojectes d’Estatut i es va tornar a una situació social i lingüística molt dolenta per als interessos del poble valencià.
Durant la dictadura de Franco, es van promulgar Compendis de Dret Civil dels territoris o encara hi persistia després de la Guerra de Successió borbònica: Euskadi, Navarra, Galicia, Catalunya i les Illes Balears. Aquests Compendis tenien el seu origen a la Llei de Bases de 1888 que va ser l’antecedent de l’actual Codi Civil espanyol. En aquesta Llei de Bases es trobava la possibilitat de realitzar Compilacions de Dret Foral, les quals es van realitzar durant el franquisme començant a 1959, dividint-se en les següents fases:
- 1a fase [1959-1961]: Compilacions de Bizkaia, Alaba, Catalunya i Balears
- 2a fase [1963]: Compilació de Galicia
- 3a fase [1967-1973]: Compilacions d’Aragó i Navarra
És de destacar l’absència del País Valencià, l’únic territori amb Dret Civil propi que no va tindre cap Compilació per la vigència del Decret de Nova Planta. A la resta dels antics territoris de la Corona d’Aragó, els Decrets de Nova Planta van ser derogats a 1721, la qual cosa va permetre el restabliment dels seus propis Drets Forals.
Amb l’establiment de l’actual democràcia, el poble valencià va tindre un alè d’esperança pel que significava trencar amb el passat i recuperar la idea d’un Estat descentralitzat o fins i tot un Estat Federal, a similitud d’Alemanya, i el que és més important, la recuperació del Dret Civil i la cooficialitat del valencià i el castellà, trets necessaris per a dignificar-nos com a poble.
Dins del procés constituent, es va discutir sobre fer una derogació implícita del Decret de Nova Planta i ampliar la qüestió del Dret Civil a territoris on mai hi havia hagut tradició de crear normes pròpies. Aquests assumptes van ser abandonats pels constituents i la qüestió del Dret Civil es va resumir en un sol article: l’article 149.1.8é de la Constitució.
Aquest article exposa que el Dret Civil era competència estatal en referencia a la legislació bàsica però que les Comunitats Autònomes que n’havien tingut anteriorment podien dictar normes pròpies. Aquestes CCAA eren aquelles considerades com a “nacionalitats històriques” i que havien accedit a l’autonomia per la via ràpida de l’article 151 de la Constitució.
Segons els experts en la matèria, com qui fou diputat de Compromís al Congrés dels Diputats entre 2016 i 2019 i actualment professor ajudant de Dret Civil a la Universitat de València Enric Bataller, el País Valencià sols podia recuperar el costum que havia persistit durant els anteriors 3 segles i no la totalitat de l’ordenament escrit, com s’enyorava des de les posicions valencianistes de la Transició com la Unió Democràtica del País Valencià o el Partit Nacionalista del País Valencià de Francesc de Paula Burguera.
Amb la creació de la Generalitat Valenciana democràtica, el primer Estatut d’Autonomia ja va recollir, al seu articulat, la competència en Dret privat en “la conservació, modificació i desenvolupament del Dret Civil valencià”. En paraules de Rafael Verdera, catedràtic de Dret Civil a la Universitat de València, la nova Generalitat Valenciana va decidir realitzar normes que normativitzaren el costum existent al territori valencià, recuperant així les normes dels antics Furs de València però xocant així amb el que exposava la norma constitucional de referència, l’article 149.1.8é de la Constitució.
Fruit de la utilització d’aquesta competència és la primera Llei valenciana en Dret Civil: la Llei d’Arrendaments Rústics Històrics Valencians (Llei 6/1986). No obstant això, aquesta llei va ser impugnada pel Govern de l’Estat espanyol davant el Tribunal Constitucional (TC, d’ara endavant). El procés acabà amb la Sentència del Tribunal Constitucional (STC, d’ara endavant) nº 121/1992, de 28 de setembre, la qual és qualificada com “salomònica” ja què el TC va actuar com a mediador de les reivindicacions valencianes i les imposicions de l’Estat. El TC va declarar la constitucionalitat de la LARHV perquè es refereix al Dret consuetudinari existent al territori valencià. Aquesta sentència va servir de precedent per a la interpretació de les normes valencianes, les quals sols podien positivitzar les normes consuetudinàries a causa de la inexistència d’un Dret Civil propi i compilat.
Al 2006, amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia, es van ampliar les competències en Dret Civil, provocant una situació inèdita durant més de 3 segles: la Generalitat i les Corts Valencianes ja podien aprovar lleis que recuperaren les antigues institucions del Regne de València, com per exemple en matèria de règim econòmic matrimonial (Llei 10/2007) o les unions de fet (Llei 5/2012). Aquesta situació va provocar la normalització i recuperació d’un Dret que hi pervivia dins de la societat valenciana, encara que no fóra escrit.
Per exemple, pel que fa al règim econòmic matrimonial, totes les parelles que es casaven dins del territori del País Valencià tenien el règim de separació de béns, un règim de caràcter secundari dins del Dret Comú o el Dret espanyol. S’acostava a recuperar les institucions matrimonials de l’antic Regne de València i la Corona d’Aragó, com ja havia ocorregut a Catalunya i Aragó, on els matrimonis es casen en el règim de separació de béns.
Hi ha una data a remarcar dins de la pèrdua del Dret Civil i les lleis que vam desenvolupar els valencians durant 10 anys: novembre de 2016, doncs el TC va resoldre diversos recursos d’inconstitucionalitat que havia interposat el Govern de l’Estat espanyol, que afectaven a les 2 lleis esmentades anteriorment: la llei de règim econòmic matrimonial i la llei d’unions de fet. En les SSTC 82/2016 i 110/2016, per a Pedro Talavera, professor de Filosofia del Dret a la Universitat de València, el TC exposa que el País Valencià no té competències en dictar normes d’aquest tipus perquè no es pot demostrar que hi existeixen costums sobre aquestes matèries civils.
Actualment, sols hi ha un sol àmbit on la Generalitat Valenciana ha pogut legislar sense cap tipus d’intervenció del Govern de l’Estat espanyol: l’àmbit agrícola, on destaquen les lleis de contractes agraris (Lleis 3/2013, de 26 de juliol, i 2/2019, 6 de febrer) i d’estructures agràries (Llei 5/2019, de 28 de febrer).
A la legislatura passada (2015-2019), es van aprovar nombroses mocions per recuperar el Dret Civil valencià, les quals tenien el suport dels partits del Botànic (PSPV-PSOE, Compromís i Podem) i del Partit Popular. Ciutadans es va abstindre per entendre que la recuperació del Dret Civil “suposaria un greuge comparatiu entre espanyols”, segons declaracions de Fernando Giner, portaveu de la formació taronja a l’Ajuntament de València.
Moltes d’aquestes mocions estaven impulsades per l’Associació de Juristes Valencians i contaven amb el suport de la Càtedra de Dret Foral i el Departament de Dret Civil de la Universitat de València, doncs l’actual degà de la Facultat, Javier Palao, és un estudiós del Dret Foral valencià i coneix les institucions de Dret públic i privat de l’antic Regne de València. Aquestes mocions han estat aprovades per 465 dels 542 ajuntaments existents al País Valencià, així com el suport d’associacions professionals, sindicals i de consumidors, com la Unió de Llauradors i l’Associació Valenciana de Agricultors (AVA).
També es destaca la publicació feta a 2019 per la Fundació Nexe, think tank del valencianisme i de Compromís, sobre els mínims per poder restablir el Dret Civil valencià mitjançant una reforma constitucional. Aquesta proposta de reforma constitucional suposaria la introducció d’una disposició addicional al text de la Constitució de 1978, com l’adoptada pels Grups Parlamentaris de les Corts Valencianes.
Durant l’actual legislatura, s’ha avançat i retornat a la idea de la legislatura anterior, sent aquesta proposta una altra vegada debatuda i votada al ple de les Corts de 5 de febrer. Va ser aprovada amb els vots favorables del Partit Popular i les forces del Botànic (PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem), l’abstenció de Ciutadans i el vot negatiu de Vox.
Durant el mes de març, anaven a escollir-se a la Comissió de Justícia les persones que serien ponents de la proposta de les Corts però, amb l’actual situació de coronavirus, és un assumpte que es postergarà en el temps i es reprendrà quan torne la normalitat al parlament valencià, juntament amb altres lleis que en són importats per al Govern del Botànic.
Amb aquesta proposta es pretén dignificar al poble valencià i oblidar el dolor i humiliació que com a Poble hem viscut durant els últims anys i segles i també deixar de costat el centralisme que encara hi perviu a l’Estat espanyol. Per tant, vull exposar que el 25 d’abril ha de ser no un dia de dolor, sinó un dia de celebració de la nostra condició com a poble amb Dret Civil propi, cosa que fa possible l’assimilació d’una condició de “nacionalitat històrica” similar a la d’Euskadi, Galicia, Catalunya i Balears. El futur a Madrid ens dirà si és possible un Dret Civil o, pel contrari, ens relegaran com a una autonomia de segona, com han fet amb el finançament autonòmic.
En conclusió, els valencians hem d’anar amb el cap ben alt per tota la tradició jurídica que tenim com a poble i també hem de defensar la competència de citar normes sobre coses tan quotidianes com els contractes agraris o el règim econòmic matrimonial, institucions les quals són la base per poder legislar en un futur sobre institucions hereditàries. Aquest 25 d’abril ha de ser l’últim sense un Dret Civil propi i ha der ser per al futur un dia d’alegria i de renaixement del poble valencià.
Publicat a la revista Mirall per Jesús Estruch Cucarella el
14 d'abril de 2020
Subscriure's a:
Missatges (Atom)