dilluns, 30 d’abril del 2018

Dret Civil Valencià: “Que la frustració ens trobe treballant”


La diputada autonòmica del PP, advocada i doctora en Dret Maria José Ferrer San Segundo aborda en aquest article la necessària recuperació del dret civil valencià 



Tots els territoris que van perdre els seus Furs amb la Guerra de Successió els van recuperar. Tots menys nosaltres. I Navarra per les guerres carlistes, però també li van ser retornats. Així que la Comunitat Valenciana és l'única que va tenir dret propi (des de segle XIII) del que ara, en la pràctica, manca. La resta, o van tenir i tenen; o no han tingut mai. 

El nostre Estatut del 2006 declara, sense condicions, la plena competència civil, i va ser aprovat tant en Corts com per Llei Orgànica estatal. I ningú va presentar recurs d'inconstitucionalitat. No obstant açò, la situació, hui, és ben coneguda: tres sentències del Tribunal Constitucional molt restrictives (sobre règim econòmic matrimonial, custòdies i unions de fet), que converteixen en fum l'atribució estatutària. 

I açò que generacions de valencians de diferent orientació política ho han reclamat durant segles. Curiosament, o no, els nacionalistes d'altres territoris no ens han afavorit. El grup amb més esmenes al nostre Estatut va ser el PNB. I la Ponent de les Sentències que deroguen les lleis valencianes, és autora de nombroses publicacions defensores de la competència civil expansiva i flexible... però per a Catalunya. 

El PPCV és l'únic grup que ha recolzat totes les iniciatives i resolucions pro Dret Civil plantejades en Els Corts. Les formulara qui les formulara i es dirigiren a qui es dirigiren (inclosa petició de retirada recursos interposats per Govern d'Espanya, 2 de 3 el socialista de Zapatero). I hem presentat iniciatives serioses aquesta legislatura, rebutjades per ser proposades per nosaltres. Prejudicis. 

Per tant, tenim legitimitat, i intenció, de cercar fórmules perquè el mandat de l'Estatut no quede en paper mullat. Però és important valorar quin és la millor estratègia per a aconseguir, amb eficàcia, els objectius. 

D'entrada, perquè una iniciativa amb destinació al Congrés tinga la necessària potència, ha de presentar el respatler de tots els grups en Corts. És difícil convèncer, si transmetem que ni tan sols ací estem convençuts. I la realitat és que, en aquest tema, no hi ha, almenys encara, unitat a defensar el propi. 

Una vegada aconseguit, cal aplicar intel·ligència tàctica al full de ruta: quan i com. El PPCV recolza cercar solucions, sempre que siguen legals. Inclosa una modificació constitucional lleugera que habilite la ‘recuperació’ del dret civil mitjançant una Disposició Addicional. 

Però cal ser realistes: la gravetat del conflicte territorial en aquests moments, sobretot després de la declaració unilateral a Catalunya, dificulta l'obertura d'un procés de reforma, sense consens a més quant al seu abast. I açò ens fa apostar pel pragmatisme actiu, perquè mai hi ha una sola solució: l'important és que siga solució. 

Així, al costat del complex escenari actual per a la modificació constitucional, i sense descartar-la, poden activar-se altres llits complementaris, en una Comissió Multilateral Govern-Consell-Corts-Experts. I, a més, com a trànsit fins a la reforma, sol·licitar l'atribució de competències via article 150 de la pròpia Constitució. 

I una última reflexió per al cas d'obrir-se, en el seu moment, la revisió del títol VIII. Ja que en Dret Civil no existeix unitat normativa en haver-hi ja 15 milions d'espanyols amb règim propi: té sentit exigir una connexió ancestral que, just en el cas valencià, s'ha vist afeblida per atzars històrics? Perquè pot optar-se per un sistema més senzill: delimitar amb claredat quina matèries civils són, per a tots, competència de l'Estat i, blindat açò, permetre a les CCAA decidir l'abast de la seua capacitat normativa, les que vulguen assumir-la. 

L'important no és eixir, sinó arribar. No és l'algarada: és l'eficàcia. Així que, per a aconseguir l'objectiu, és necessari, evocant a Picasso, que “la frustració ens trobe treballant”. I convencent. Amb lucidesa i de debò. 


Autora: María José Ferer San Segundo; Doctora en Dret Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració Diputada autonòmica del PPCV / Portaveu de Justícia
Publicat: La Vanguardia
Traducció: Softvalencià

diumenge, 29 d’abril del 2018

Dret Civil Valencià: fer bé a tots sense fer mal a ningú


Poques iniciatives civils valencianes han tingut tantes adhesions com la campanya que l´associació Juristes Valencians està fent per a recuperar el Dret Civil Valencià: per ara, 273 ajuntaments (que representen més de 4,2 milions de valencians), més les Corts Valencianes i una llista molt llarga d´institucions, entitats i associacions (tant públiques com privades, des d´universitats a sindicats passant per associacions culturals). 

I és que el motiu difícilment pot ser més clar i més just. Una societat humanista i democràtica procura que els problemes socials siguen resolts per qui els té. Per tant, si una qüestió pot solucionar-se en un barri o en un poble no deu ser competència d´un àmbit més gran. Actuant d´eixa manera, augmenta el compromís social, la responsabilitat de les persones i l´eficàcia social: tot guanys (i cap perjuí). 

D´acord amb eixa perspectiva, Juristes Valencians busca un dret elemental: que els valencians pugam respondre d´una manera àgil i adequada als problemes civils actuals. A més, això no és solament una millora per al nostre futur. També és, mirant al passat, la restitució d´un dret que els valencians hem tingut des de la fundació de Regne de València fins a l´abolició en 1707 «por justo derecho de conquista». En relació al present, recuperar el dret civil equival a acabar amb una discriminació injusta, ja que 14 milions d´espanyols tenen dret civil propi (navarresos, catalans, bascs, balears, gallecs i aragonesos). 

La recuperació del Dret Civil Valencià apareix en l´Estatut d´Autonomia de 1982 i en la reforma del 2006 (aprovada per les Corts Valencianes, i també per les Corts Espanyoles). Les Corts Valencianes han aprovat tres lleis sobre temes civils (2007: règim econòmic matrimonial; 2011: custòdia compartida dels fills; 2012: unions de fet). Això no obstant, el Govern espanyol presentà recursos d´inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional, el qual no solament ha declarat inconstitucionals les lleis dites (2016): també ha buidat de contingut i d´eficàcia dos articles de l´Estatut d´Autonomia que no havia recorregut ningú (article 7.1 i DT 3a). 

¿Com s´entén la reacció del Govern espanyol i la decisió del Tribunal Constitucional (amb un vot particular en contra)? ¿És coherent que els mateixos partits polítics que en les Corts Valencianes estan a favor del Dret Civil Valencià estiguen en contra en el Govern espanyol? ¿Actuen guiant-se pel benefici dels valencians, o només miren la seua ideologia i la posen per damunt de les persones i els pobles? ¿No serà que són hereus d´aquells que han reduït Espanya a la Corona de Castella i, com a conseqüència, miren les llengües i els interessos de la Corona d´Aragó i del Regne de Navarra com si no foren espanyols? 

Taula de Filologia Valenciana anima els 99 diputats de les Corts Valencianes a adherir-se a la proposta de Juristes Valencians: que la institució prenga la iniciativa de reformar la Constitució a fi que encaixe la competència en dret civil prevista en l´Estatut d´Autonomia Valencià (i també aprovada per les Corts espanyoles).


Escrit per: Abelard Saragossà
Publicat: Levante EMV
Traducció: Softvalencià

 

Juristes i polítics reclamen la volta del dret civil propi


Personalitats del món polític i acadèmic van acudir ahir a Penyíscola a la trucada de l'Associació de Juristes Valencians amb l'objectiu de recolzar la reivindicació de la volta del dret civil valencià. Una potestat contemplada en l'actual Estatut d’Autonomia, però que no es pot aplicar de manera efectiva, ja que el Tribunal Constitucional tomba les normes dels Corts amb l'argument que envaeix competències estatals. 

En el saló gòtic del castell van intervenir els alcaldes de Borriana, Maria Josep Safont; Vinaròs, Enric Pla; i Peníscola, Andrés Martínez, a més del senador territorial Jordi Navarrete. Els quatre representen a la pràctica totalitat de formacions polítiques valencianes --amb l'excepció de Ciutadans-- que recolzen aquestes peticions. També va assistir el secretari general de la Va unir de l'Unió de Llauradors, Ramon Mampel, com a part de la societat civil que demana aquest retorn, tal com existia en l'era medieval amb Els Furs. En aquests moments hi ha 147 ajuntaments de la Comunitat, les tres diputacions i Els Corts que defensen aquesta tornada, perquè el territori valencià deixe de ser l'únic de l'antiga Corona d'Aragó sense poder tenir norma pròpia en separació de béns matrimonial, herències o transmissió de patrimoni. 

PROPOSTA

L'única possibilitat que barregen des del Govern central és un canvi en la Carta Magna. El president dels juristes, José Ramón Chirivella, va destacar el desig que el parlament regional «prenga la iniciativa d'iniciar el tràmit de la modificació, i ho faça abans de l'estiu», va ressaltar. El catedràtic de Dret Foral i degà de la Facultat de València, Javier Palao va subratllar que «intervé Espanya pot legislar en aquests assumptes i mitjana no». Per part de la Jaume I van participar la catedràtica de Mercantil Carmen Boldó i el professor de Dret Civil Federico Arnau.


Articul escrit per: Bertomeu Roig