dimecres, 11 de gener del 2017

La primera llei foral



Publicat fa uns quants anys, donava la benvinguda a la primera de les nostres lleis forals, de Règim Econòmic Matrimonial Valencià, ara anul·lada per sentència del Tribunal Constitucional. De totes maneres considerem justificat recordar les paraules de l'autor. 

El passat 2007, les Corts valencianes han aprovat la primera llei foral, la llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmico-matrimonial valencià. Quan entre en vigor, els valencians es casaran en separació de béns, que és el nostre sistema històric. La separació de béns és molt adequada quan els dos sexes estan en paritat i les dones ixen a treballar, i és beneficiosa igualment per a les mares de família que són mestresses de casa. És el règim legal als països anglosaxons, i també a les Balears i a Catalunya. Amb la nova llei, no obstant, les parelles que preferesquen tenir un règim de comunitat d'adquisicions podran pactar la germania valenciana. 

La llei 10/2007 ha estat recolzada pel Partit Popular i Esquerra Unida, alhora que el PSOE hi votava en contra.

Fa pocs dies, el Govern central n´ha formulat un recurs d´inconstitucionalitat.  

Comencem a fer-nos-en preguntes. Per exemple: els Furs valencians són de dretes o d´esquerres? A dir veritat, n´hi ha furs més retardataris i d´altres més progressistes. Però l´immens edifici foral està per damunt de l´antinòmia dreta-esquerra. Els Furs són un llegat històric dels valencians, del qual tots hem de sentir-nos orgullosíssims. En anar recobrant-los, els anirem modernitzant, llevant-los l´antigor que alguns puguen tindre. Què significarà per als valencians la recuperació? Els Furs són el sistema de lleis civils més avançat i perfecte de tot el Regne d´Espanya. Revifant-los caminem cap a la majoria d´edat com a poble, ja que desapareix la subordinació al poder central. Els valencians ja no portarem els nostres plets civils a Madrid, sinó que els ventilarem a la Glorieta de València, al nostre Tribunal Superior de Justícia. S´imagina algú l´estalvi de temps i diners que això suposarà? 

No s´acaba ací. Els valencians posem en marxa el nostre veïnatge civil i deixem arrere la vergonya històrica de ser l´únic territori de l´Estat que no aplica el dret propi. I ens reunifiquem encara més com a col.lectiu: ens uniran no només la llengua, sinó també uns Furs aplicats homogèniament d´Oriola a Vinaròs. Podem realment revifar el nostre dret foral? Ja en teníem facultats amb l´Estatut de 1982. Estes facultats apareixen multiplicades en l´Estatut de 2006, que es refereix al Dret Civil Foral Valencià en molt diversos articles. 

En la recuperació foral vénen treballant molts valencians fa més de quinze anys. S´ha dit que en la primavera de mil nou-cents noranta-dos va esclatar la segona Batalla d´Almansa. Esta segona és una batalla no violenta de principis i exigències, de drets i reivindicacions. Fou el Col.legi d´Advocats de Sueca qui formulà la declaració de guerra en publicar el seu Manifest en defensa del Dret civil valencià. Ara el fruit comença a quallar. 

Quin judici ens ha de meréixer la primera llei foral? La redacció l´ha feta una Comissió d´uns quinze membres, amb una alta categoria professional i personal. La llei està molt pensada i és concisa i bona. Tots els arguments que s´hi han adduït en contra són inconsistents i, pel fet de ser-ho, poden ser girats de l´inrevés. 

Referim-nos ara al recurs d´inconstitucionalitat, arrancant des del punt zero. Els valencians nasquérem a la història com un Regne lliure dins de la Corona d´Aragó. Amb els altres sis territoris mediterranis compartim biografia, idioma, costums, economia i dret. Quan els nostres enemics han volgut sotmetre´ns han tallat sempre pel nord, deixant-nos aïllats. En voleu proves? Els agermanats van ser jugulats pel nord, a la batalla d´Almenara, en 1521. Fins a la ratlla del riu Sénia es van sentir els efectes de l´expulsió dels moriscos, de la Unió d´Armes d´Olivares i del primer Decret de Nova Planta. I quan en 1939 l´exèrcit de Franco avança victoriós cap al Mediterrani, talla per Vinaròs. 

L´actual Govern central no té res a veure amb els exemples adduïts, però ha tornat a tallar per Vinaròs. Per què Aragó, Catalunya i les Balears poden tenir dret civil i nosaltres no? Una llei de règim econòmico-matrimonial és bona si la fan a eixos territoris i és inconstitucional si es dicta al País Valencià? Quina manera tan estranya de respectar la nostra dignitat! Així ens agraeixen l´espoliació fiscal de què ens fan víctimes, l´allau de diners que regalem cada any als territoris de Ponent. 

Potser algú s´ha equivocat, tanmateix. Derrotats a Almansa sí, en 1707. Però mai vençuts: ni en 1707, ni ara ni mai. 

La nostra senyera no es doblega. Estem recuperant el Dret civil, i això és sols un començament. El nou Estatut ens remet a la Disposició Addicional Primera de la Constitució: «La Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals». Quins són estos drets? Imaginem el dia abans de la primera Batalla d´Almansa, el vint-i-quatre d´abril de mil set-cents set. Tot això érem els valencians aquell dia i tot això tornarem a ser. Que a ningú li càpiga el menor dubte. Autor; 


Enric Solà Registrador de la Propietat. 
Autor del llibre «Recuperem els Furs». 
Publicat al Levante EMV

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada