Des d’aquell mateix moment, la resistència i la lluita per la recuperació de l’autogovern valencià sempre han anat vinculades inexorablement a la restitució del Dret Civil Foral. Valga com a exemple de la generalització d’eixe suport el malestar de destacats partidaris del pretendent de la Casa Borbó en la Guerra de Successió davant del tracte desigual que Felip V va conferir als valencians respecte als naturals d’uns altres territoris, com Aragó, Catalunya o Mallorca, els quals conservaren el seu Dret Privat, encara que també havien secundat majoritàriament el pretendent de la Casa d’Àustria, l’Arxiduc Carles.
Després de tres segles de reivindicació, el binomi inseparable “autonomia / dret civil foral” es materialitzà normativament, d’una manera inqüestionable, amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia de l’any 2006, que va fer possible, que les Corts tornaren a dictar lleis civils.
Durant 8 anys, els valencians ens vàrem regir per 3 lleis valencianes modernes que afectaven la família: 1a) la Llei 10/2007, del règim econòmic matrimonial valencià; 2a) la Llei 5/2011, de relacions familiars amb els fills i les filles quan els progenitors no conviuen; 3a) la Llei 5/2012, d’Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana.
No obstant, eixes tres lleis foren anul·lades per les sentències núm. 82/2016, núm. 110/2016 i núm. 192/2016 del Tribunal Constitucional. D’eixa manera, quedava buida de contingut la capacitat d’autoregulació en matèria civil dels valencians. La reacció a unes sentències que van contra l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana ha tingut com a conseqüència un efecte benèfic en defensa de l’autogovern dels valencians: sindicats, universitats, organitzacions empresarials, col·legis professionals; associacions culturals, de consumidors, de pensionistes, d’usuaris, de defensors dels drets LGTBI; societats musicals o esportives, fallers, aficionats de clubs de futbol…; i 541 ajuntaments, que representen més de 5.000.000 valencians i valencianes; també la Federació Valenciana de Municipis i Províncies; tot eixe conjunt enorme d’associacions, entitats i institucions han donat suport a la reforma constitucional en defensa d’un Dret Civil valencià propi, modern, útil, pròxim i social; un Dret Civil que és la manera òptima de garantir l’aplicació efectiva del Preàmbul i els articles 3, 7, 35, 37-2, 49-1, 58-2, 71-1-c de l’Estatut d’Autonomia, així com la Disposició Transitòria 3a.
És especialment destacable que l’adhesió municipalista siga superior a la que determinà l’accés a l’autonomia en els anys 80, quan es frustrà per ingerències injustificables l’accés dels valencians a l’autonomia a través de la via normativa de l’article 151 de la Constitució. Realment, era la via que corresponia als valencians tant per raons històriques com per la voluntat democràtica municipal.
En l’any 2000, les Corts Valencianes presentaren al Congrés la Proposició de Llei de reforma de la disposició addicional segona de la Constitució Espanyola per a la reintegració efectiva del Dret Civil Valencià. Però, lamentablement la lleialtat dels valencians no ha sigut corresposta pels grups parlamentaris majoritaris, liderats pel President del Govern, Pedro Sánchez, i pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Al cap de tres anys d’espera en Congrés, els dos partits polítics dits encara no han respost a la petició de les Corts Valencianes.
Per eixos motius, estem obligats a apel·lar a la responsabilitat que tenen, al seu sentit d’Estat, i al seu compromís amb la participació de la societat civil en la vida política. Per tant, els exigim respecte als nostres LEGÍTIMS DRETS CIVILS, SOCIALS, ECONÒMICS i CULTURALS; i els demanem que garantixquen el suport del grup socialista i del grup popular a l’esmena plantejada a petició de l´Associació de Juristes Valencians al Projecte de Reforma Constitucional de l’article 49. Eixa esmena possibilitarà que s’aprove la modificació constitucional proposada per les Corts Valencianes. Per contra, un vot negatiu o una abstenció del grup socialista o del grup popular comportaria, per acció o per omissió, una crisi institucional gravíssima davant de la marginació de l’autogovern dels valencians.
Des de fa anys, és un fet objectiu l’infrafinançament que patim la ciutadania valenciana, que té conseqüències nefastes en la cobertura de necessitats socials, sanitàries o culturals, especialment per als valencians de la província d’Alacant.
Recentment, hem patit nous intents de limitar l’aigua del transvasament del Tajo a la Vega Baixa per a regar camps agrícoles, uns intents que s’han produït en un procés opac en què han amagat informació a la Generalitat. La falta d’aigua per als llauradors s’unix a vells problemes, com l’absència de compensació pel deute històric derivat de la infradotació pressupostària (que puja a més de 20.000 milions d’euros); també està la situació de les infraestructures ferroviàries, amb un “corredor mediterrani” en què mai es complixen els terminis d’execució, i uns trens de rodalia propis d’un estat tercermundiste, els quals tenen unes conseqüències nefastes per a la interconnexió i la vertebració de la societat valenciana, des d’Oriola a Morella. Encara hem d’afegir la negativa a retornar la Dama d’Elx a la seua ciutat, o l’escàs suport a la indústria ceràmica de la Plana. Tot junt justifica que considerem que les necessitats de l’Agenda Valenciana no han sigut prioritàries en els últims 40 anys per al Govern d’Espanya ni per als dos partits polítics majoritaris del Congrés: ni prioritàries ni satisfetes.
Com a colofó a esta cadena de discriminacions, el 25 de gener va transcendir a l’opinió pública que la secretària general del Partit Popular, Concepción Gamarra, i el ministre de la presidència, Félix Bolaños, del Partit Socialista Obrer Espanyol, tenen un principi d’acord per a reformar la Constitució amb l’única pretensió d’eliminar el pejoratiu terme “disminuït” per a referir-se a les persones amb alguna discapacitat. Implícitament, això té l’efecte pervers de rebutjar la proposta les Corts Valencianes de recuperació efectiva del Dret Civil Valencià.
Creem que ha arribat el moment de resoldre dos discriminacions constitucionals: la que afecta les persones amb discapacitats (article 49), i la que patim els valencians des de fa més de 300 anys. Per a aconseguir-ho, els dirigents dels partits no han d’ordenar votar contra l’autogovern dels valencians previst en l´Estatut. Eixos partits no poden desdir-se de l’acord que han votat d’una manera reiterada els seus regidors, els seus alcaldes i els seus diputats en les Corts.
La redacció de l’article 167 de la Constitució, que requerix 3/5 dels diputats del Congrés i dels senadors, comporta que no pot realitzar-se la més mínima modificació sense el vot conjunt del PP i del PSOE. Les esmenes plantejades per VOX, Ciutadans, PNB i JUNTS (que qüestionen el model de l’Espanya autonòmica) són merament testimonials, com a posició del partit que presenta cada una.
Això significa que no té fonament l’afirmació que es podrien introduir temes indesitjats en el tràmit parlamentari. Sense el consens del Partit Popular i del PSOE, no hi ha cap possibilitat d’introduir qüestions problemàtiques en el debat constitucional. En això, no hi ha una opinió: hi ha un fet. Sense que vostés dos es posen d’acord, senyors Feijóo i Sánchez, no pot tocar-se ni una coma de la Carta Magna. Això és elemental, és evident: ¡SÓN MATEMÀTIQUES!
Amb la reforma constitucional demanada, la societat valenciana i el municipalisme valencià no aspirem a més autogovern. Reclamem una cosa tan justa com que els valencians no sigam discriminats; reclamem una cosa tan ètica com que els valencians no sigam tractats com a espanyols de segona classe. Als qui actuem llealment (i conforme als camins prevists en l’article 167 de la Constitució), el PP i el PSOE deuen garantir definitivament l’àmbit de gestió propi previst en el nostre Estatut d’Autonomia.
Per les raons i motius exposats, els qui firmem este escrit sol·licitem al Srs. Alberto Núñez Feijóo (PP) i Pedro Sánchez (PSOE) actuacions concretes per a revertir el cansament social davant de TANTS ATACS CONTRA ELS NOSTRES LEGÍTIMS DRETS CIVILS, SOCIALS, ECONÒMICS i CULTURALS; i els requerim que s’impliquen directament en la recuperació del Dret Civil per a suprimir la retallada de l’autogovern que patim. Han passat més de 315 anys des de la promulgació dels Decrets de Nova Planta (1707); han transcorregut quasi 7 anys des de la declaració d’inconstitucionalitat de les lleis civils valencianes modernes (2016); i fa 3 anys que les Corts Valencianes presentaren la Proposició de Llei de modificació constitucional per a la reintegració efectiva del Dret Civil Valencià.
Per damunt de consignes de partit o de conjuntures polítiques, ha d’estar la legitimitat del suport social del poble valencià al seu Dret Foral Civil com a senyal d’identitat i instrument útil per a disposar d’un dret civil modern propi. Per eixe motiu, els requerim a vostés, Sr. Alberto Núñez Feijóo i Sr. Pedro Sánchez, que el PP i el PSOE actuen amb la mateixa llealtat institucional i interés quan tracten qüestions valencianes que quan tracten temes de les altres comunitats espanyoles.
Després de més de 40 anys de democràcia en Espanya, els valencians no podem tolerar una altra retallada d’autogovern, una altra nova derrota d’Almansa!
La defensa exemplar de la nostra personalitat, feta d’una manera tan democràtica, amb l’aval de la unitat social, municipal i política, els obliga, Sr. Pedro Sánchez i Sr. Alberto Núñez Feijóo, a votar ARA a favor del nostre dret civil, així com prioritzar totes les necessitats de la societat valenciana que denunciem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada