Una imatge antiga del centre de València que ens ofereix @vicentBaydal
Un gravat de l'antic carrer Saragossa de València en una revista anglesa de 1844, amb la catedral i el Micalet al fons! 😍 pic.twitter.com/JzSZjZhgD5
— Vicent Baydal (@vicentbaydal) May 25, 2021
Jaume I el Conqueridor (1208-1276) és un dels reis més representats en escultures al llarg de l'antiga Corona d'Aragó. Però tot té una història i tota història explica coses: vegem-ne un recorregut per la seua representació escultòrica, a vore què! Va fil!!👇 pic.twitter.com/oTrMKnqPAu
— Grup Harca (@harcamedievalis) May 24, 2021
L’assunció per part de la Comunitat Valenciana de la competència sobre dret civil foral valencià ha segut qüestionada pel Tribunal Constitucional. D»acort en una interpretació, a lo manco, estricta i massa rigorosa de la Constitució Espanyola de 1978. La qual especifica (mes o menys) que aquells drets forals se poden actualisar allà en els territoris a on existixquen.
Segons tots el juristes, despuix de l’aprovació de la Constitució Espanyola quedaren derogats aquells decrets i normes que s’opongueren ad ella. Per lo que interpretem que el Decret de Nova Planta quedà derogat i substituït per la Constitució Espanyola. I per lo tant Els Furs Valencians, en lo relatiu al Dret Civil quedaren recuperats. És puix, faena de la Generalitat Valenciana actualisar-los i fer-los útils. Com se va fer en el regim matrimonial, unions de fet, custodia compartida i atres. Qüestionats pels governs del PP i PSOE que interpongueren recurs d’inconstitucionalitat soles per motius partidistes, han dut a l’incongruent situació de hui en dia.
Jornada en la Real Academia de Cultura Valenciana
Esta jornada se desenrollarà per la vesprada del dia 26, sent a les 18:30h. La presentació de dita jornada com hem dit en el Saló d’Actes de la RACV en el carrer de les Avellanes 26.
A continuació mampendrà la pròpia taula a on intervindrà Òscar Rueda Pitarque, Patró de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Acadèmic de número de la mateixa, junt al prestigiós Luis Miguel Romero Villafranca exdecà del ICAV i Acadèmic de número de la RACV. Acompanyats per Ramón Chirivella Vila, president de l’associació de Juristes Valencians. Sent moderada la taula pel Acadèmic de la RACV, i catedràtic D. José Bonet Navarro. La Entrada lliure fins a completar aforament. Colaboren en esta jornada Associació de Juristes Valencians, Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Calitat Democràtica, Comunitat de Regants del Rollet d’Aldaya.
Articul escrit en Llengua Valenciana en Normes d’El Puig
Nota del editor: Nosaltres no corregim els articuls escrits en valencià on l'autor ha fet servir les Normes del Puig. En el cas de traduccions i escrits propis sempre farem servir la normativa oficial valenciana (Normes de Castelló a nivell col·loquial). No és la nostra tasca discutir del tema lingüístic valencià.
Publicat a: Valencia News
"Dret Civil Valencià i Societat"
Dimecres, 26 de maig de 2021
Vos convidem a la Jornada "Dret Civil Valencià i Societat" demà a les 18,30 en la @RACValenciana en VLC . Participen @luisromerov , ex Decà d'@ICAV_abogados , @_OscarRueda_ @jbonetnavarro i JR Chirivella@DretUV @CVCA_Abogacia @LoRatPenat_ @cortsval pic.twitter.com/Q8xl6a7oRX
— AJV-VAL (@AJV_VAL) May 25, 2021
El Tribunal de las Aguas de Valencia, la institución de justicia más antigua de Europa, ha retomado hoy su actividad 14 meses después. Fotos #valenciabonita por cortesía de @GHPatrimonioVLC pic.twitter.com/vBWPRmDpSN
— Valencia Bonita ® (@valenciabonita_) May 20, 2021
Hui hem viscut un moment històric, no sols per al Tribunal de les Aigües, sinó també per a tots els valencians i valencianes.
— Elisa Valía Cotanda /❤ (@elisavalia) May 20, 2021
Agraïda de viure la primera sessió des del 5 de març a la porta dels Apostols amb els síndics.
El Tribunal de les Aigües és història, present i futur. pic.twitter.com/6m6HNY8ofL
Espero que os haya gustado este hilo sobre la fuente y el Tribunal de las Aguas de Valencia. Si tenéis ocasión no dudéis en asistir a una de sus sesiones, recordad que se reúnen todos los jueves a las 12 del mediodía. pic.twitter.com/xzymA2bLJw
— Jose G. Cervero 🏳️🌈 (@iwonderwall) February 14, 2021
El passat mes d'abril Podemos presentava una solicitut, dirigida a la Taula i a la Junta de Portaveus del Congrés dels Diputats, instant a una reforma de la Constitucio que nos permeta recuperar el Dret Civil Valencià. Deixant a banda l'oportunitat de la data triada per este grup politic, just el dia 7 d'abril, el mateix en que en 1261 Jaume I jurava els Furs de Valencia, de tots es sabut que, tant esta proposta com tot el treball en este sentit, ha segut realisat per l'Associacio de Juristes Valencians, en José Ramón Chirivella al front. En este proposit de recuperacio de part del dret foral, esta entitat ha assumit tota la carrega d'anar conseguint el recolzamnet de 519 municipis dels 542 que sumen el total dels valencians, ademes del soport d'entitats civiques, culturals, sindicals, empresarials, etc., i tambe de casi totes les formacions politiques valencianes.
No se nos pot culpar de que sospitem una intencionalitat propagandistica per part del partit, que ve a adquirir un facil protagonisme aprofitant el treball fet pels juristes, a pesar de lo qual, aplaudirém l'iniciativa si realment se defen en fermea per a que no es quede en una atra intentona frustrada. Se donen circumstancies positives, ya que conta en el recolzament de tots els partits politics valencians en representacio en Corts –excepte Vox i Ciudadanos–, que a l'hora tenen els seus homonims en el Congrés; en estos moments, ademes en un govern central conformat precisament per PSOE+Podemos. Recordem que fon el govern de Zapatero el que paralisà este proces i recorregue al Constitucional per a tombar-lo.
A l'Associacio de Juristes Valencians se l'ha de felicitar per la gran labor realisada i per l'ample recolzament i consens conseguit de la societat valenciana, lo que per una atra banda genera sensacions contradictories ya que ¿a on està la pressio d'esta societat nostra? ¿Acas es prou en enviar una nota, un paper sagellat o timbrat, de recolzament? No i mil voltes no… Si no hi ha una veu, i una atra i mil que es facen reso i recolzen de deveres esta iniciativa… una vegada mes nos prendran el pel en Madrit.
Reclamar el Dret Civil Valencià es reclamar part de la llegisalcio foral que, encara que algu pense que es extemporanea, no ho es; nomes hem de mirar lo be que els va, especialment en la part economica, a vascs i navarresos, que per gestionar els seus propis recursos gogen de les majors rendes per capita de l'Estat. Algun dia nos plantejarem els valencians colectivament que el fet de mirar avant i al futur no te sentit si se dona l'esquena al passat, a les coses positives del passat, ad aquelles que feyen de la societat valenciana una colectivitat lliure en una llegislacio eixemplar.
Hui en dia urgix exigir la derogacio del Decret de Nova Planta al Cap de l'Estat, com ya ho exigiren els valencians –borbonics i austracistes– al poc de promulgar-lo el primer Borbo, el qual es venjà en sanya d'un poble en el que uns batallaren en un bando i atres en l'atre. Recordem el "Memorial" de Blanquer-Orti i les successives demandes per part d'uns atres jurats, sempre en representacio de la Ciutat i Regne de Valencia, els quals, en totes les ocasions, foren desatesos en absolut despreci.
La pobrea argumental del Tribunal Constitucional per a declarar inconstitucional part de la reforma de l'Estatut de 2006 i de les lleis que les Corts Valencianes llegislaren sobre Dret Civil, no haguera tingut cap base si no fora perque recorre a l'articul 149. 1. 8º, segons el qual l'Estat "te competencia exclusiva" en "llegislacio civil, sense prejuï de la conservacio, modificacio i densenroll per part de les Comunitats Autonomes dels drets civils, forals o especials, alli a on existixquen." Per tant, el dret civil que se pot desenrollar pels parlaments autonomics es llimita a les institucions que se trobaven vigents quan entrà en vigor la Constitucio de 1978, lo que es referia als drets civils forals o especials alli a on existien, i no "alli a on han existit alguna volta".
Com diém, es alguna cosa mes que la lloable iniciativa de l'Associacio de Juristes lo que requerix la consecucio d'esta demanda i d'unes atres, es tracta d'una presa de consciencia de la societat civil valenciana, i dels representants politics que han segut elegits per a proporcionar-li el major benestar possible. Mentres se faça politica provinciana, oportunista i partidista en els grans assunts que nos afecten com a coletiu, com a poble, serem incapaços de resoldre temes d'importancia per a millorar el nostre futur.
La Fundació de la Comunitat Valenciana per la Pilota Valenciana informa que s’adhereix a la Proposició de Llei de Reforma Constitucional per a la recuperació efectiva del Dret Civil Valencià, promoguda per l’Associació de Juristes Valencians i que per iniciativa de les Corts Valencianes s’està tramitant en l’actualitat en el Congrés.
En les últimes setmanes, la Fundació de la Comunitat Valenciana per la Pilota Valenciana ha demanat a les autoritats que el nostre esport s’equipare a altres que a escala nacional sí que tenen la consideració i reconeixement de professionals. Ara que la nostra entitat ha estat convidada a afegir-se a esta causa de recuperació d’uns drets que corresponen al poble valencià i dels quals gaudeixen unes altres regions espanyoles, considerem que el nostre suport està justificat per resultar un cas semblant, encara que resulten àmbits diferents.
També ha influït en esta valoració positiva el fet que la iniciativa no està polititzada doncs ha estat plantejada de manera conjunta per partits d’ideologies i postulats diferents, com és el cas de PSOE, PP, Compromís i Unides Podem. Així mateix, tots els ajuntaments que col·laboren amb la Fundació, governats per partits de diferent ideologia, s’han sumat a esta demanda.
A continuació reproduïm el document elaborat a tal efecte:
La Fundació de la Comunitat Valenciana de la Pilota Valenciana, com a entitat encarregada de la gestió professional de l’esport autòcton valencià per excel·lència, traslladem al Congrés dels Diputats i al Senat el nostre suport a la “Proposició de Reforma de la disposició addicional segona de la Constitució espanyola per a la reintegració efectiva del Dret Civil valencià”, iniciada per les Corts Valencianes el mes de febrer passat i que ja està tramitant-se en el Congrés dels Diputats (Butlletí Oficial de les Corts Generals de 28 de febrer de 2020).
Així mateix, donada la rellevància que per a l’autogovern valencià suposa la recuperació efectiva de la competència d’aprovar lleis civils per les Corts Valencianes, tal com l’exerciten els parlaments autonòmics d’altres 6 Comunitats Autònomes, sol·licitem als grups parlamentaris del Congrés que faciliten la seua TRAMITACIÓ PER VIA D’URGÈNCIA, bàsicament, per entendre que esta competència forma part del bloc de constitucionalitat, i que es vulnera l’Estatut Valencià.
Recordem que esta competència va ser aprovada mitjançant la Llei orgànica 1/2006, que va reformar l’Estatut Valencià, i que malgrat que les Sentències del Tribunal Constitucional 82/2016, 110/2016 i 192/2016, van considerar inconstitucionals les lleis civils aprovades a l’empara d’una competència legislativa no recorreguda, és evident la voluntat política expressada per Congrés i Senat que els valencians gaudiren d’una competència legislativa civil plena. Davant esta situació, és procedent resoldre esta incoherència a través d’una modificació constitucional consistent en la incorporació d’un paràgraf segon a la Disposició Addicional 2a del text constitucional.
Un dels principals objectius de la Llei orgànica 1/2006, de Reforma de l’Estatut d’Autonomia, en la qual es reconeix als valencians la condició de Nacionalitat Històrica, va ser garantir la competència de la Generalitat Valenciana per a legislar sobre el dret civil, igualant-nos així a la resta de pobles de tradició foral, i acabar esta injusta discriminació.
A conseqüència d’este restabliment de la competència, les Corts Valencianes aprovaren les següents Lleis:
En este moment, la Comunitat Valenciana res més pot legislar en l’àmbit agrari, quan precisament l’Estatut va voler deliberadament, tant en la redacció de 1982 com en la reforma de 2006, que els valencians tinguérem un dret civil que donara respostes àgils, modernes i pròpies als problemes actuals dels valencians, i liquidar la injusta discriminació que patim com a poble des de l’abolició dels furs en 1707.
Per l’anteriorment exposat, la Fundació de la Comunitat Valenciana per la Pilota Valenciana acorda:
Primer.- Agrair a les Corts Valencianes que amb data 5 de febrer de l’any passat, hagen promogut la iniciativa de la reforma de la Constitució perquè la competència en matèria de dret civil prevista en l’Estatut d’Autonomia Valencià, aprovat tant per les Corts Valencianes com per les Corts Generals, tinga encaix dins de la Constitució,
Segon.- Comunicar el suport de la Fundació de la Comunitat Valenciana per la Pilota Valenciana a la “Proposició de Reforma de la disposició addicional segona de la Constitució espanyola per a la reintegració efectiva del Dret Civil valencià” -publicat en el Butlletí Oficial de les Corts Generals del 28 de febrer-, i sol·licitar la seua urgent tramitació al Congrés dels Diputats i al Senat per a recuperar de manera efectiva una competència severament limitada des de l’any 2016, que en opinió de la Fundació de la Comunitat Valenciana per la Pilota Valenciana ha d’aprovar-se al llarg de l’any 2021, davant l’enorme consens municipal, polític i social amb què compta l’exercici d’esta competència prevista en el nostre Estatut vigent.
Tercer.- Remetre este acord per a la seua gestió a les presidentes del Congrés i del Senat, i a tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat, i perquè en prengueu coneixement a la Casa de Sa Majestat el Rei, al ministre de Justícia, al ministre de Cultura i Esports, al president del Govern, al president de la Generalitat, a les Corts Valencianes i a l’Associació de Juristes Valencians.
Quart.- Comunicar este acord a tots els patrons de la Fundació perquè traslladen directament el seu suport a la tramitació urgent de la “Proposició de Reforma de la disposició addicional segona de la Constitució espanyola per a la reintegració efectiva del Dret Civil valencià” a les presidentes del Congrés i del Senat, i a tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat, a la Casa de Sa Majestat el Rei, al ministre de Justícia, al ministre de Cultura i Esports, al president del Govern, al president de la Generalitat, a les Corts Valencianes i a l’Associació de Juristes Valencians.
Publicat: Fundació pilota valenciana
La sociedad valenciana, durante siglos, hemos sido referentes de modernidad, intuición, pluralismo, respeto, solidaridad, integración, justicia social y espíritu democrático. En democracia, la justicia no se implora: es un derecho.
El marco constitucional es el garante de nuestros derechos y por tanto, debería serlo también de nuestro secular derecho civil, cuando en su artículo 149.1.8º establece la competencia exclusiva del Estado en materia de legislación civil «sin perjuicio de la conservación, modificación y desarrollo por las comunidades autónomas de los derechos civiles, forales o especiales, allí donde existan». Thank you for watching
Es claramente incontestable que el antiguo Reino de Valencia fue la primera institución política, de la actual España, en legislar derecho común propio, desde el siglo XIII por voluntad de Jaume I y hasta que cinco siglos después, a principios del XVIII, Felipe V de Castilla aboliera nuestros Furs, contra la voluntad de nuestros antepasados
Apenas cien años más tarde, los representantes valencianos en las Cortes de Cádiz, siguiendo la estela de la potente Ilustración Valenciana, dejaron constancia de la irrenunciable voluntad política del pueblo valenciano en recuperar el derecho civil propio.
También durante la Segunda República, partidos políticos de diversas tendencias unieron sus propuestas con la finalidad de recuperar nuestro derecho civil, de una manera similar a como lo mantenían otros territorios como Navarra, Aragón o Cataluña.
Lamentablemente, tampoco en las reivindicaciones multitudinarias representativas del amplio espectro socio-político de la transición y la configuración del Estado de las Autonomías, se alcanzó el objetivo de la recuperación del derecho propio, pese a preverlo expresamente el Estatuto de 1982, por una restrictiva sentencia del Constitucional, la 121/1992, que cegó a efectos prácticos la obligación estatutaria de legislar en materia civil.
Hasta que, por fin, fruto del consenso y la voluntad política prácticamente unánime de los grupos parlamentarios representados en las Cortes Valencianas y con el refrendo ampliamente mayoritario del Congreso y del Senado, a través de la reforma del Estatuto de Autonomía en 2006, se produjo la reintegración que permitió a nuestro parlamento legislar en materia de derecho civil propio.
Gracias a dicho reconocimiento y recuperación, nuestra autonomía pudo hacer efectivas:
Por desgracia y como consecuencia de una decisión política difícilmente compatible con el proceso de confluencia positivista que concluyó con la reforma estatutaria, el gobierno central promovió recursos de inconstitucionalidad que derivaron en la derogación, por parte del Constitucional, en 2016, de la legislación de derecho civil valenciano, aunque manteniendo sus efectos para aquellos ciudadanos a los que se les aplicó durante su periodo de vigencia.
Ante esta situación, la Associació de Juristes Valencians inició un proceso de reivindicación, concienciación y estímulo dirigido a todos los partidos, así como a todas las entidades y colectivos representativos de la sociedad civil valenciana: institucionales, profesionales, sindicales, educativos y culturales, con la intención de conseguir la modificación de la disposición adicional segunda de la Constitución para reintegrar y recuperar la capacidad competencial y dejar sin efecto esta situación de injusta discriminación y agravio comparativo respecto de las seis comunidades autónomas que sí tienen reconocido este derecho.
La respuesta a esta iniciativa de la AJV ha sido extraordinariamente positiva: Les Corts Valencianes, el 5 de febrero de 2020, aprobaron por amplísima mayoría promover la reforma de la Constitución, de carácter técnico que no precisa preceptivamente referéndum, a través de la Proposición de Reforma de la disposición adicional segunda de la Constitución para la Recuperación efectiva del Derecho Civil Valenciano. La Mesa del Congreso de los Diputados aprobó admitir a trámite la Proposición, trasladarla al Gobierno y publicarla en el Boletín Oficial de las Cortes Generales el 28 de febrero de 2020.
Desde entonces, hace un año y dos meses, ha quedado olvidada y no se vislumbra voluntad institucional de tramitarla para su aprobación
Habida cuenta de que esta iniciativa de la AJV, que motivó el acuerdo de les Corts Valencianes, ha recibido el respaldo de la Generalitat Valenciana, la práctica totalidad de los ayuntamientos: 521de 542, las tres Diputaciones provinciales, los 8 Colegios de Abogados valencianos, todas las Universidades valencianas, la inmensa mayoría de las organizaciones, tanto de carácter público como privado, culturales, empresariales, sindicales, vecinales y festivas, es el momento de pasar a la acción para conseguir la tramitación urgente de la proposición con el objetivo de que pueda aprobarse durante esta legislatura.
Por eso, las fuerzas políticas con representación valenciana en el Congreso y el Senado, buscando el beneficio global que para la totalidad de las aspiraciones de nuestra autonomía significaría conseguir el objetivo propuesto, tienen la oportunidad y el deber de comprometerse con la demanda incuestionable de los que les hemos otorgado nuestra confianza.
Y en función de la alta responsabilidad que su dignidad política le confiere, creo que, como representante institucional de la sociedad valenciana, el Molt Honorable President de la Generalitat, haciendo uso del mensaje «tots a una veu», podría perfectamente asumir el liderazgo de la imprescindible gestión, y enmendar la lamentable situación en la que se encuentra el autogobierno valenciano, desde hace ahora cinco años.
Publicado en: Levante EMV
"La conquesta de València. Llibre dels fets. Jaume I." A cura de Víctor Labrado. Pròleg de @vicentbaydal
— Joan Membrado (@joan_membrado) May 3, 2021
Andana (2020).
Gràcies a aquest llibre i altre fonts reconstituïsc les principals rutes de Jaume I per a conquerir, entre altres, Borriana (1233) i Ciutat de València (1238). pic.twitter.com/hLzehXs35S
El Palau Reial de València
Article de Ferràn Esquilache i Ivan Martínez
Font: Academia Edu
Sabíeu que el Palau Reial de València va desaparèixer el 1810 durant la guerra del Francès? En aquells moments previs a l’enderrocament continuava sent l’edifici més gran i opulent de tota la ciutat ... pic.twitter.com/jBwPXIUQ2l
— FORVAL Història i Dret Foral Valencians (@ForvalV) April 15, 2021
... i potser el més antic encara en ús junt amb la Seu. Si voleu saber-ne més sobre este article de Ferran Esquilache i Ivan Martínez, feu clic ací: https://t.co/RyHb56RNow pic.twitter.com/fTmysZqCTX
— FORVAL Història i Dret Foral Valencians (@ForvalV) April 15, 2021
«La dita Cort General representa tot lo Regne de València».
El desenvolupament jurídic i parlamentari valencià entre 1238 i 1370
Font: UJI
Sabíeu que este article de l'historiador Vicent Baydal revisa els Furs aprovats i les Corts reunides en el territori valencià entre la creació del Regne de València en 1238 i l'any 1370?
— FORVAL Història i Dret Foral Valencians (@ForvalV) April 21, 2021
Fet que va tindre lloc entorn del final de la guerra dels Dos Pedros, observant tres fases: pic.twitter.com/eKfVRSOx6B
En primer lloc, el regnat de Jaume I (1238-1276). En segon lloc, els regnats de Pere el Gran, Alfons el Liberal i Jaume II (1276-1327). Finalment, el regnat d'Alfons el Benigne i els dos primers terços del regnat de Pere el Cerimoniós (1327-1370): https://t.co/a4SvFXTOfw pic.twitter.com/Pr5s8HjmwT
— FORVAL Història i Dret Foral Valencians (@ForvalV) April 21, 2021
Jornada "Derecho Civil Valenciano y sociedad", miércoles, 26 de mayo de 2021 pic.twitter.com/f32YVoeC07
— José Bonet Navarro (@jbonetnavarro) April 28, 2021
