Després dels festejos friki-infantils d'Halloween, i la festivitat de “ Tots els Sants”, la següent cita fixa del calendari informatiu, just abans del pont de la Constitució, està marcada tradicionalment per la presentació dels Pressupostos Generals de l'Estat; Aquesta efemèride implica desequilibris mentals temporals en els polítics valencians, convertint-se en capdavanters dels nostres interessos ( en el cas que el partit en qüestió no governa a Madrid) o en justificadors de la racanería inversora del govern central.
Les llàgrimes de cocodril dels nostres polítics al desembre, són fruit de la seua inacció i la tradicional bona fe davant els seus coreligionaris entre setembre i novembre. Al desembre, els polítics improvisen algunes esmenes amb partides minúscules per a justificar el vot favorable a uns pressupostos que són la periòdica mostra de l'inexistent poder polític valencià.
La novetat en aquesta tardor-hivern de 2018, és que els Pressupostos Generals de l'Estat per a 2019 no són responsabilitat de Cristóbal Montoro.
Serà la nova Ministra d'Hisenda, l'andalusa María Jesús Montero, i el flamant President del Govern Pedro Sánchez, els parcialment responsables que el Govern del Botànic repetisca legislatura, o passe a l'oposició. Els Pressupostos (en majúscula) marcaran el futur polític de la nostra nacionalitat històrica els pròxims quatre anys, perquè si els valencians no aconseguim el 10% de la inversió territorialitzada en els pròxim PGE, i al meu entendre una compensació addicional per la negativa a debatre i aprovar un nou model de finançament, Ximo Puig i Mónica Oltra perdran – o haurien de perdre en una societat políticament madura- la majoria en Les Corts Valencianes.
Una llegenda que recorre els corredors del Ministeri d'Hisenda, assenyala que quan els comptes no ixen en intentar quadrar els Pressupostos, els ajustos es fan contra les necessitats d'educació, sanitat, assistència social i infraestructures dels valencians; supose que serà perquè ens tenen per “més molls”, i perquè saben que Delegats del Govern i diputats poc compromesos amb els seus conciutadans apel·laren a la necessària solidaritat entre espanyols per a justificar les manques inversores.
Però si en aquest context polític tan inestable, el govern de Pedro Sánchez, que va iniciar el seu sorprenent mandat obviant el principal objectiu del Govern del Botànic (“configurar un nou finançament autonòmic just amb els valencians”) ens torna a menystindre en els Pressupostos, serà culpa de molts diputats valencians.
En un Congrés on a més dels tradicionals pols dreta-esquerra juguen per a la matemàtica parlamentària els suports dels grups polítics territorials - catalans independentistes, els sobiranistes bascos i els regionalistes navarresos, canaris i asturians- els 32 diputats valencians han d'exercir un paper rellevant perquè el Projecte de PGE reculla aspiracions valències ( responsabilitat dels 5 diputats de *PODEM, els 6 del PSPV i els 4 de *Compromis) i també de PP i Ciutadans que han d'intentar incorporar esmenes que milloren els Pressupostos en favor dels interessos dels valencians.
En un moment en què amb l'impuls del President del Govern, i amb un aparent consens del PP, PSOE i Ciutadans s'estudia una reforma constitucional expres per a la reducció de l'àmbit dels aforamients a diputats, senadors i membres del govern, que obligarà a modificar dos articles de la Constitució, lògicament l´Associació de Juristes Valencians recordem als diputats valencians que estan obligats al fet que la “mini-reforma constitucional” incloga la recuperació del Dret Civil Valencià, que va estar vigent durant 10 anys entre 2006 i 2016, en àmbits de Dret de família, perquè així ho preveu el nostre Estatut d'Autonomia, i que es continua aplicant a 300.000 valencians.
Sr. *Baldoví, en el curs de les negociacions que sens dubte mantindran en breu amb el Govern per a aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat, com a mostra de bona voluntat i coincident amb la iniciativa de modificació constitucional aprovada per les Corts Valencianes el passat dia 24 d'octubre i remesa al Congrés, és imprescindible que condicionen qualsevol reforma constitucional, i el seu decisiu vot als PGE, al fet que es tramite conjuntament la reducció de l'àmbit dels aforamients i de la modificació tècnica de la disposició addicional segona de la Constitució Espanyola per a fer efectiva la competència prevista en l´Estatut en matèria de Dret Civil.
Previsiblement, el Consell d'Estat facilitarà a mitjan novembre el seu informe al govern amb un text articulat per a modificar els dos articles de la Constitució que regulen els aforamients. No tindria sentit modificar la Constitució, que requereix majories qualificades en Congrés i Senat, i potencialment un referèndum facultatiu entre tota la població espanyola si ho sol·licita més del 10% de diputats o senadors, i no aprofitar per a tornar a aplicar la competència estatutària en Dret civil que va possibilitar lleis de família que el seu partit va donar suport i van estar vigents durant 10 anys en la Comunitat Valenciana.
L'anterior President del Consell d'Estat, el jurista Romay Beccaria, va dir a Joan Baldoví en el curs de la Comissió per a la modernització de l'Estat Autonòmic, “Em semblarà molt bé, senyor Baldoví, que el dret foral valencià tinga el reconeixement que es mereix i que es busquen les solucions legislatives adequades perquè puga tindre el mateix reconeixement que els altres. No crec que calga fer de menys al dret foral valencià i sobre això pense que caldrà buscar una solució d'acord amb el conjunt de l'ordenament jurídic i evitar aqueix greuge si la Comunitat Valenciana l'està vivint així.”.
Sr. Baldoví, com el municipalisme i la societat civil valenciana s'assega agraviada per aquesta discriminació, els diputats i senadors de Compromís en les Corts Generals, no poden consentir que es promoga una modificació constitucional per part del Govern i es done l'esquena a la recuperació del Dret Civil Valencià, especialment perquè era una petició recollida en la proposada núm. 998 del Programa electoral de “A la Valenciana”; implique's juntament amb la resta de diputats valencians, a aconseguir el que tenen els bascos, navarresos, gallecs, catalans, balears i aragonesos un Dret Civil propi perquè així ho han sol·licitat en múltiples ocasions els representants polítics i socials dels valencians, l'última vegada el passat 24 d'octubre ho van fer una gran majoria de diputats de les Corts.
Li tornem a recordar que durant el Govern del Botànic els valencians tenim menys autogovern i menys drets que fa 2 anys després de les Sentències del Tribunal Constitucional, per això li requerim, igual que al Molt Honorable President de la Generalitat i a la Vicepresidenta, a aconseguir que juntament amb la reforma per a limitar els aforamients s'actualitze la Carta Marga perquè el nostre Estatut i el nostre Dret Civil siguen constitucionals, tal com pretenien els diputats del Congrés que l'any 2006 van aprovar la Llei orgànica de reforma del nostre Estatut, que va permetre 300 anys després de la Batalla d'Almansa, que temporalment les conseqüències del Decret de Nova Planta no afectaran el nostre poble.
Sr. Baldoví implique's per a evitar una nova Almansa, i evitar que perdure aquest nou greuge contra els drets civils dels valencians.
Autor: José-Ramón Chirivella, president de l´Associació de Juristes Valencians
Publicat a: El Diario.es CV
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada