diumenge, 30 de setembre del 2018

Els polítics valencians: “molls” o protagonistes


Municipis, societats culturals i civils han demanat als Corts Valencianes que complisquen el seu paper de defensors de de el Dret Civil Valencià


Per als que trèiem el cap a l'adolescència quan va nàixer la Constitució Espanyola, inevitablement associem els seus aniversaris com a celebració d'il·lusió de llibertat, quan encara no érem conscients de la grandesa de qui ho té tot per fer i la vida per davant. 

Es diria que trenta-nou anys no és gens i que és un bufit la vida, però la veritat és que està afligida de la crisi dels quaranta, aqueixa edat vital en la qual la mirada és fa estràbica davant la joventut i la maduresa i la vista necessita de lupes a força de presbícia perquè gens se'ns escape. 

L'experiència ens dota d'habilitats per a reconèixer que necessitem reinventar-nos i progressar, acceptant la realitat si sabem escoltar-la. 

Els quaranta és moment d'adaptar els mecanismes per a progressar, sobreviure i solucionar els obstacles del camí sense renunciar a descobrir noves rutes. 

És moment que la Constitució de 1978, tal com en el seu Preàmbul proclama, es reafirme per a servir de suport d'una societat democràtica avançada i protegisca a tots els espanyols i pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seues cultures i tradicions, llengües i institucions. 

Des de l´Associació de Juristes Valencians estem realitzant un considerable esforç perquè els valencians siguen escoltats en aquest cor de grills que canten a la lluna, sense que pertoque a la resignació que, si no es plora no hi haja cànter que ens toque de la deu de reformes que s'albiren. 

Si la Constitució és, com ha de ser, la Carta Magna, norma suprema d'un Estat de dret, només cal obrir finestres a la llum dels seus pobles i cultures, sent la diversitat una oportunitat de progrés i no un convidat incòmode, on tinguen tots lloc en una taula redona, sense menú del dia ni plat únic, ni ingredients indigestos per a intoleràncies vàries. 

Per als valencians, cinc segles de lleis pròpies haurien de bastar com a argument de pes perquè la potestat de legislar en matèria civil no anara qüestionada i encaixara com a poble en el qual existeixen drets civils, forals i especials…però no ha sigut així, en prosperar els recursos d'inconstitucionalitat plantejats pels governs de torn enfront de la lleis promulgades en virtut de la capacitat consagrada en l'Estatut aprovat en el 2006. 

Ja dèiem fa un any l´Associació de Juristes Valencians, en aquestes mateixes dates, que no podem els valencians permetre'ns que, quan arribe l'hora de modificar la nostra Carta Magna, no sapiem què és el que volem i quins són els nostres interessos per a defensar-los de la manera adequada. 

Així doncs, ens preguntàvem si existia realment un plantejament valencià davant la reforma constitucional que, ja llavors, es reclamava. 

És evident que moltes coses han passat des de llavors quan dèiem també que els successos de Catalunya han evitat que el debat de la reforma constitucional transcórrega pels llits de rigor i moderació que serien de desitjar en un cas com aquest, però no podem permetre que l'anomenat “desafiament” enterbolisca les actuals necessitats que des de València es reclamen dins de l'Estat de dret i per a l'Estat de dret, com a efectiva garantia de convivència democràtica dins de la Constitució i de les lleis conforme a un ordre econòmic i social just, com en Preàmbul es consagra. 

Aquesta vegada no podem els valencians quedar al marge de l'anunciada reforma constitucional, per dignitat i pel respecte que ens mereixem i el que sempre hem mostrat per la norma jurídica suprema. 

Centenars de municipis, societats culturals i civils que representen a més de quatre milions de valencians han demanat als Corts Valencianes que complisquen amb el seu paper de defensors del Dret Civil Valencià, inicien la reforma constitucional i legislen per a cobrir les necessitats socials dels valencians. 

A fi d'aprofitar aquesta oportunitat de corregir una gran injustícia hem impartit conferències reivindicant el Dret Civil Valencià a Benicarló, Borriana, Alcoi, Villena, Riola, Favara, Benifaió, Elx, Castelló, Canet, … així com hem escrit cartes a Rajoy, Rivera, Sánchez i fins i tot a Felipe VI. 

També hem ballat a la lluna de València en la Plaça del Furs el passat mes de novembre en la 1ª edició del Rock & Dret. 

La veritat és que a la nostra adolescència s'han vingut damunt trenta-nou anys i queda molt per fer. 

La crisi dels quaranta se supera celebrant aniversaris, bufant les veles amb aire de llibertat que la democràcia ha permès i reinventant la il·lusió de qui té tota la vida per davant. 

Que el resultat de la previsible reforma del text constitucional siga satisfactori per als ciutadans valencians, depèn òbviament del paper dels parlamentaris valencians en el Congrés i el Senat, i també dels diputats dels Corts Valencianes. En la nostra opinió, mai hem tingut un millor planter de diputats i senadors pel seu coneixement de la injustícia comesa amb el dret civil valencià, però deuen treballar activament per la seua activa recuperació d'un dret que segueix vigent para quasi 300.000 valencians. 

Lamentem constatar que no hem començat bé per l'escassa participació de valencians en la Comissió per a l'avaluació i la modernització de l'Estat autonòmic constituïda en el Congrés el passat 15 de novembre i especialment a la vista de l'escàs nombre d'experts proposats pel PP, PSOE i Ciutadans per a abordar temes d'interès per als valencians. 

Tornaran a ser molls els nostres diputats, senadors i diputats autonòmics davant la previsible reforma constitucional? Tornaran els nostres polítics a fracassar en la defensa del dret civil valencià?



Autors: Vicente Clemente Torres i José Ramón Chirivella Vila; advocats AJV
Publicat en: El Diario.es
Traducció: Softvalencià

dissabte, 29 de setembre del 2018

El Senat reclama el caràcter de consuetudinari del tribunal del Rollet del Comuner


L'organisme va ser recuperat fa diversos anys i celebra la seua sessió anual pública en les festes 


La proposta per al reconeixement del caràcter consuetudinari del Tribunal del Rotllet de l'Horta d'Aldaia, promoguda en una moció de Compromís va aconseguir ahir en el Senat la unanimitat dels grups de la Comissió de Justícia. També es debatia obra moció similar sobre el Jutjat Privatiu d'Aigües d'Orihuela.en tots dos casos, es reclamava reconèixer els mèrits històrics i el dret de tots dos al fet que se'ls concedisca el caràcter consuetudinari. 

D'altra banda, la moció insta al Govern a emprendre la reforma de l'article 19 de la Llei Orgànica del Poder Judicial en tres mesos per a donar cabuda al caràcter consuetudinari d'aquests tribunals i a iniciar la seua declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, igual que el Tribunal dels Aigües de València. 

El senador de Compromís per Castelló, Jordi Navarrete, va mostrar ahir la seua satisfacció «en haver contribuït la coalició a aquest reconeixement d'aquests tribunals carregats d'història, de potestats administratives i jurisdiccionals i que han servit per a la gestió de recursos i conflictes al llarg de la història». Aquests tribunals són una raresa a Europa «i aquestes peculiaritats i formes d'organitzar-nos els valencians havíem de defensar-les i demanar que pogueren ser reconegudes per la Unesco».




Taula Redona pel Dret Civil Valencià al Monastir de la Valldigna

L'autogovern dels valencians


L'aprovació en 1982 de l'Estatut d'Autonomia va establir els elements constitutius i identificatius de la Comunitat (denominació, territori, llengües, bandera i himne) i els principis que regeixen la política social i econòmica. 




La supressió en 1707 de la Generalitat Valenciana per mitjà del Decret de Nova Planta aprovat per Felipe V va ser el punt i final d'una institució sorgida amb un objectiu fiscal i que, malgrat anar adquirint a poc a poc majors competències, va acabar entrant en decadència en el segle XVII coincidint amb l'arribada de l'absolutisme a Espanya i en la resta d'Europa. 

Amb el Decret de Nova Planta, el Regne de València es va quedar sense institucions que la representara. Amb l'aprovació de la Constitució espanyola en 1978, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana es configura en la continuació jurídic-política de la personalitat pròpia i diferenciada que el Rei Jaime I va voler atorgar al Regne de València amb la promulgació del Llibre dels Furs en 1261. 

L'Estatut és l'expressió de la identitat històrica i de l'exercici del dret d'autogovern que la Constitució reconeix a tota nacionalitat i regió. L'Estatut pel qual s'estava treballant tenia l'objectiu de reconèixer a la Comunitat Valenciana no solament amb un àmbit màxim de competències sinó també amb una estructura institucional plena en configurar un sistema parlamentari amb tres institucions bàsiques: Els Corts Valencianes, la Presidència de la Generalitat i el Consell, al mateix temps que constituïa l'actualització de la singular i autèntica personalitat del poble valencià amb unes característiques històriques i culturals pròpies. 

En opinió de José Castillo, autor d'una tesi doctoral sobre la primera Generalitat, el període de la Transició a Espanya «va engegar la recuperació de les antigues institucions, encara que en realitat el paral·lelisme amb l'Administració actual és el nom i poc més». 

De fet, segons matisa José Castillo, la Generalitat abolida en 1707 no tenia president ni consellers, era un òrgan col·legiat amb una funció quasi exclusivament fiscal. Gràcies a aqueixa funció podia influir en el rei. No obstant açò i en comparació de la institució d'avui dia, no era un Executiu regional i no s'encarregava d'executar el que emanava de les Corts del Regne de València. 

D'aquesta manera, l'Estatut d'Autonomia de 1982 va ser la primera vegada, des de l'abolició dels Furs de València amb els decrets de Nova Planta (1707), que la Comunitat Valenciana tenia capacitat d'autogovern. La promulgació de l'Estatut, mitjançant la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, va ser publicada el 10 de juliol en el Butlletí Oficial de l'Estat, a la qual, per a perfecció constitucional del sistema competencial es va solapar, dies més tard la Llei Orgànica de Transferència a la Comunitat Valenciana de competències en matèria de titularitat estatal, coneguda com LOTRAVA, que va permetre equiparar la Comunitat Valenciana a les comunitats autònomes que van accedir per la via de l'article 151. 

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, com a norma institucional bàsica, estableix els elements constitutius i identificatius de la Comunitat (denominació, territori, llengües, bandera i himne), així com els principis que regeixen la política social i econòmica. La declaració de l'oficialitat de l'idioma valencià i del castellà s'acompanya del reconeixement del dret d'ús d'ambdues i l'especial protecció i respecte a la recuperació de l'idioma valencià. 

Després de la reforma de 2006 es va introduir la referència a la identitat diferenciada com a «nacionalitat històrica» de la Comunitat Autònoma dins de la unitat de la nació espanyola; incorporant també la referència als valors de la Unió Europea concretant el contingut de la condició política de valencià; l'aplicació del Dret Civil Foral valencià i la realitat dels ciutadans de la Unió Europea residents a la Comunitat Valenciana. 

En relació amb la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, açò és el valencià, es fa esment exprés en el nou article sisè a la Acadèmia Valenciana de la Llengua com a «Institució normativa de l'idioma valencià». 

A més, i amb caràcter innovador, després de la reforma de 2006, apareix a continuació un nou Títol II sota la rúbrica «Dels Drets els Valencians i Valencianes» que fa referència tant als drets, deures i llibertats reconeguts en la Constitució Espanyola com en l'Ordenament de la Unió Europea i els instruments internacionals de protecció dels mateixos. 

Entre altres qüestions noves, es contempla específicament el dret a l'aigua de qualitat i a l'aprofitament dels excedents d'altres conques d'acord amb la Constitució i la legislació estatal, drets del sector agrari valencià, de la protecció del medi ambient i al desenvolupament de polítiques actives d'infraestructures i el compromís d'elaborar una Llei-Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana. 

L'Estatut d'Autonomia també s'ocupa del conjunt d'institucions d'autogovern de la Comunitat que constitueixen la Generalitat: Els Corts, el President, el Consell i les altres institucions que determina l'Estatut (veure següents articles): Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, El Consell Valencià de Cultura, Consell Jurídic Consultiu, Comitè Econòmic i Social, Acadèmia Valenciana de la Llengua i Agència Valenciana Antifrau.


Traducció: Softvalencià


divendres, 28 de setembre del 2018

Reivindicado el Juzgado Privativo de las Aguas de Orihuela como Tribunal Consuetudinario y la reintegración del #DretCivilValencià

El Juzgado de Aguas de Orihuela consigue el apoyo del Senado y Diputación para ser considerado Tribunal Consuetudinario




El Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela ha conseguido el apoyo del Senado y de la Diputación de Alicante para convertirse en Tribunal Consuetudinario y conseguir así la condición de órgano jurisdiccional y equiparse al Tribunal de Aguas de Valencia. 

El presidente de la Diputación de Alicante, César Sánchez, ha participado esta tarde en el acto de reconocimiento jurisdiccional del Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela y de la recuperación del Derecho Civil Valenciano que se ha celebrado en el Salón de Actos del Colegio de Abogados del municipio oriolano. El evento ha contado con la presencia de numerosas autoridades del mundo jurídico e institucional, así como de regantes y agricultores. 

Sánchez se ha sumado, como responsable provincial, a la reivindicación para reclamar al Gobierno de España que el Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela obtenga el reconocimiento como Tribunal Consuetudinario, al igual que lo tienen el Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia o el Congreso de Hombres Buenos de la Huerta de Murcia. 

“Se trata de una reivindicación que desde hace años y por justicia nos corresponde a los alicantinos y muy especialmente a los regantes de la Vega Baja”, ha comentado Sánchez, quien ha puntualizado que “desde la Diputación de Alicante seguiremos apoyando, defendiendo y reclamando hasta conseguirlo que esta entidad que imparte justicia y administra los riegos en el sur de nuestra provincia desde hace más de mil años cuente con ese rango de tribunal tradicional”. 

Tal y como ha recordado el presidente, esta entidad jurisdiccional forma parte del patrimonio cultural e histórico de los alicantinos y de sus señas de identidad y durante años ha permitido solventar conflictos entre regantes, aplicando el derecho no escrito. 

Además, ha incidido en que “los pasos para que se reconozcan nuestros intereses y para defender nuestro legado y tradiciones van más allá y también queremos recuperar el Derecho Civil Valenciano como epicentro de nuestras relaciones sociales”. 

Para ello, y según ha anunciado César Sánchez en Orihuela, “consideramos necesaria la propuesta de la Asociación de Juristas Valencianos de adaptar la Constitución a nuestro Estatuto de Autonomía y conseguir este Derecho Civil que disfrutan comunidades como Aragón, Cataluña, Navarra, Galicia, País Vasco y las Islas Baleares”. 

En este punto ha concretado que “las leyes valencianas de derecho civil requieren de una reforma constitucional para adaptarse a nuestra realidad. Esta adaptación debe fusionar la Constitución y el texto del estatuto valenciano, que tuvo un gran respaldo en las Cortes Valencianas y en el Congreso de los Diputados, dada su condición de Ley Orgánica”. 

Finalmente, el presidente del Gobierno Provincial ha concluido su intervención añadiendo que “para conseguir estos dos importantes retos para la provincia de Alicante debemos unir esfuerzos, trabajar en la misma dirección y reivindicar nuestro legado y tradiciones, aquello que por derecho, historia e igualdad nos corresponde”. 

Apoyo del Senado 

Por otra parte, la propuesta para que el reconocimiento del carácter consuetudinario del Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela apoyada por el Senado, promovida por Compromís, ha conseguido la unanimidad de los grupos de la Comisión de Justicia. La moción reclama reconocer los méritos históricos y el derecho del Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela y Pueblos de su Marco y que se le conceda el carácter consuetudinario. 

Por otra parte insta al Gobierno a emprender la reforma del artículo 19 de la Ley Orgánica del Poder Judicial en el plazo de tres meses para dar cabida al carácter consuetudinario de este tribunal y a iniciar su declaración como Patrimonio Inmaterial de la Humanidad por la Unesco, al igual que el Tribunal de les Aigües de València. 

“Es una gran noticia para nuestro municipio, nuestro patrimonio y sobre todo nuestra cultura ya que el Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela es un simbolo de nuestra tradicion local. Un verdadero triunfo que gracias a Compromís y nuestro trabajo pueda ser reconocida por la legislación como un tesoro inmaterial que es y que debe acabar siendo reconocido por la Unesco como el Tribunal de Aguas de Murcia o el de les Aigües de València”, ha afirmado el portavoz de Compromís por Orihuela, Cayetano Portugués. 


El senador de Compromís por Castelló, Jordi Navarrete, ha expresado hoy su satisfacción “al haber contribuido la coalición al reconocimiento de este tribunal cargado de historia, de potestades administrativas y jurisdiccionales y que ha servido para la gestión de recursos y conflictos a lo largo de la historia tras la falta de pulso político necesario de los gobiernos autonómicos y estatales de los últimos años en conseguir este objetivo”.



 

César Sánchez reclama el reconocimiento del Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela como Tribunal Consuetudinario


El presidente de la Diputación de Alicante, César Sánchez, ha participado esta tarde en el acto de reconocimiento jurisdiccional del Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela y de la recuperación del Derecho Civil Valenciano que se ha celebrado en el Salón de Actos del Colegio de Abogados del municipio oriolano. El evento ha contado con la presencia de numerosas autoridades del mundo jurídico e institucional, así como de regantes y agricultores. 

Sánchez se ha sumado, como responsable provincial, a la reivindicación para reclamar al Gobierno de España que el Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela obtenga el reconocimiento como Tribunal Consuetudinario, al igual que lo tienen el Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia o el Congreso de Hombres Buenos de la Huerta de Murcia. 

“Se trata de una reivindicación que desde hace años y por justicia nos corresponde a los alicantinos y muy especialmente a los regantes de la Vega Baja”, ha comentado Sánchez, quien ha puntualizado que “desde la Diputación de Alicante seguiremos apoyando, defendiendo y reclamando hasta conseguirlo que esta entidad que imparte justicia y administra los riegos en el sur de nuestra provincia desde hace más de mil años cuente con ese rango de tribunal tradicional”. 

Tal y como ha recordado el presidente, esta entidad jurisdiccional forma parte del patrimonio cultural e histórico de los alicantinos y de sus señas de identidad y durante años ha permitido solventar conflictos entre regantes, aplicando el derecho no escrito. 

Además, ha incidido en que “los pasos para que se reconozcan nuestros intereses y para defender nuestro legado y tradiciones van más allá y también queremos recuperar el Derecho Civil Valenciano como epicentro de nuestras relaciones sociales”. 

Para ello, y según ha anunciado César Sánchez en Orihuela, “consideramos necesaria la propuesta de la Asociación de Juristas Valencianos de adaptar la Constitución a nuestro Estatuto de Autonomía y conseguir este Derecho Civil que disfrutan comunidades como Aragón, Cataluña, Navarra, Galicia, País Vasco y las Islas Baleares”. 

En este punto ha concretado que “las leyes valencianas de derecho civil requieren de una reforma constitucional para adaptarse a nuestra realidad. Esta adaptación debe fusionar la Constitución y el texto del estatuto valenciano, que tuvo un gran respaldo en las Cortes Valencianas y en el Congreso de los Diputados, dada su condición de Ley Orgánica”. 

Finalmente, el presidente del Gobierno Provincial ha concluido su intervención añadiendo que “para conseguir estos dos importantes retos para la provincia de Alicante debemos unir esfuerzos, trabajar en la misma dirección y reivindicar nuestro legado y tradiciones, aquello que por derecho, historia e igualdad nos corresponde”. 


Publicado en: El Periòdic Orihuela

 

dijous, 27 de setembre del 2018

El Senado da luz verde a estimar al Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela como tribunal consuetudinario


LA MOCIÓN SE HA APROBADO HOY EN LA MESA DE JUSTICIA POR UNANIMIDAD 

 El río Segura, a su paso por Orihuela. Foto: RAFA MOLINA


27/09/2018 - ORIHUELA. 

El Senado ha aprobado, por unanimidad en la Mesa de Justicia, la moción para proponer que el Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela se convierta en tribunal consuetudinario y tener la misma identidad jurídica que el Tribunal de Aguas de Valencia. 

Así, en la propuesta que ha defendido hoy Compromís ante la Cámara Baja, con una enmienda a favor del Partido Popular, y que acompaña a otra moción que incluye al Tribunal del Comuner o del Rollet de l’Horta de Aldaia, se reconocen los méritos históricos y el derecho del Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela y los pueblos de su marco a que se le conceda la figura de tribunal consuetudinario. 

El próximo paso ahora es, dar un plazo de tres meses para que el Congreso presente un Proyecto de Ley de modificación del artículo 19 para incluir, en un quinto punto, al Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela con la condición de órgano jurisdiccional. 

Esta propuesta, además, pide que se inicie los trámites necesarios para declarar al Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela, a su vez, patrimonio de la Humanidad. No obstante, desde el Grupo Socialista se ha instado a que, para que esta declaración, que depende de la Unesco, tenga más recorrido, se defienda, además de por el Senado, también por las administraciones más cercanas, las locales, para dar fuerza a la propuesta. 

La moción ha sido debatida esta mañana en el Senado y defendida por el senador Jordi Navarrete en una sesión que ha durado media hora. La propuesta se lleva gestando desde 2015, después de hablar con la Asociación de Juristas Valencianos, impulsores de este plan en Les Corts ya en 2013.



Articulo de: Sandra Murcia
Publicado en: Alicante Plaza



dimecres, 26 de setembre del 2018

Enric Bataller (Compromís) pregunta en el Congreso por el Derecho Foral Civil Valenciano


Toda la intervención

Bataller i Ruiz, Enric (GMx)

Batet Lamaña, Meritxell (Ministra de Política Territorial y Función Pública)

Bataller i Ruiz, Enric (GMx)

Batet Lamaña, Meritxell (Ministra de Política Territorial y Función Pública)


PREGUNTA del Diputado D. ENRIC BATALLER I RUIZ, del Grupo Parlamentario Mixto, que formula a la Excma. Sra. Vicepresidenta del Gobierno y Ministra de la Presidencia, Relaciones con las Cortes e Igualdad: 


¿Piensa el Gobierno aprovechar su anunciada reforma de la Constitución, relativa a los aforamientos, para dar solución al problema del Derecho Civil Valenciano?

Sesión Plenaria Sesión nº 145 26/09/2018 

(Núm.Exp. 180/000727)




dilluns, 24 de setembre del 2018

Derecho Civil Valenciano y Tribunales Consuetudinarios



Jueves, 27 de septiembre de 2018

Salón de Actos de Colegio de Abogados de Orihuela

Calle Togores, 4 - Orihuela (Alicante)




Díptico de la Jornada

La propuesta de hacer consuetudinario el Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela llega al Senado


Se votará el 27 de septiembre a través de una moción de Compromís 

Vista del río Segura a su paso por el municipio oriolano. Foto: RAFA MOLIN


21/09/2018 - ORIHUELA. 

El Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela podría dar un paso, la semana que viene, para convertirse en tribunal consuetudinario y tener la misma identidad jurídica que el Tribunal de Aguas de Valencia. Así, podría adquirir la condición de órgano jurisdiccional y que se equipare así a otros tribunales ya reconocidos. Compromís llevará a la Mesa del Senado el próximo 27 de septiembre una moción encaminada a conseguir este objetivo para el que la Asociación de Juristas Valencianos ya ha labrado el camino desde hace cinco años. 

Así, la propuesta que defenderá Compromís ante la Cámara Baja, y que acompaña a otra moción que incluye al Tribunal del Comuner o del Rollet de l’Horta de Aldaia, argumenta para su aprobación que Les Corts, por unanimidad, ya reconocen los méritos históricos y el derecho del Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela y los pueblos de su marco a que se le conceda la figura de tribunal consuetudinario. 

Para ello, piden dirigirse al Gobierno de la nación y que presente un proyecto de ley de modificación del artículo 19 del Poder Judicial para que en su texto se reconozca el carácter de tribunal consuetudinario al órgano oriolano. Y esta propuesta, además, pide que se inicie los trámites necesarios para declarar al Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela, a su vez, patrimonio de la Humanidad. Esta propuesta fue incluida en 2014 por el PSOE en Les Corts a la propuesta original del PP valenciano que fue aprobada por unanimidad. 

La petición da tres meses, si es aprobada la moción por el Senado, para que el Congreso presente un Proyecto de Ley de modificación del artículo 19 para incluir, en un quinto punto, al Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela con la condición de órgano jurisdiccional. 

Los senadores de Compromís, Jordi Navarrete y Carles Mulet son quienes firman esta moción. Será Navarrete quien defienda la propuesta, así como la del Rollet del Comuner de Gràcia de l’Horta de Aldaia ante la Cámara Baja el próximo 27 de septiembre. El senador de Compromís asegura que la propuesta se lleva gestando desde 2015, después de hablar con la Asociación de Juristas Valencianos, impulsores de este plan en Les Corts. Navarrete afirma que “después de que fuera aprobada por unanimidad en Les Corts hace años y que quedara olvidada por los grupos políticos, decidimos darle un empujoncito para que saliera adelante”. 

Así, la demanda no es nueva, puesto que ya desde 2013 hubo movimiento por parte de juristas, abogados y otros profesionales de la Justicia para lograr este objetivo. Así, consiguieron que, primero el pleno de la Diputación, en 2013, aprobara su propuesta con acuerdo de los grupos popular y socialista y que, luego por unanimidad, en 2014, el pleno de Les Corts admitiera su propuesta y decidiera elevarla hasta el Congreso de los Diputados. Allí se debería plantear un Proyecto de Ley de modificación de la ley Orgánica del Poder Judicial. 

El proceso desde entonces esperaba en el limbo legal bloqueado, quizá por falta de voluntad política o quizá por algún otro motivo que, desde la Asociación de Juristas Valencianos quisieron sacar del cajón. Así, a lo largo de este año han realizado jornadas y acciones encaminadas a revitalizar el proceso. 

En febrero de 2018, la sede de la Real Academia de Cultura Valenciana celebró las jornadas “Tribunals d’Aigües. Un patrimoni cultural i jurídic necessari”. De este modo, por primera vez en València se reunieron cuatro de los tribunales que podrían considerarse tradicionales y consuetudinarios. De ellos, dos ya estaban reconocidos como tal por el artículo 19 de la Ley Orgánica del Poder Judicial: el de los Hombres Buenos de Murcia y el Tribunal de Aguas de la Vega de Valencia. Los otros dos, son aspirantes a serlo, el Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela y el Tribunal del Comunero del Rollet de Gràcia de l'Horta de Aldaia. 

Para Navarrete, la moción tiene muchas posibilidades de salir adelante la próxima semana porque “creemos que es transversal y ya hubo unanimidad de todos los grupos en Les Corts. Parece que PSOE y PP están en la disposición correcta, y esperemos que no den la sorpresa. Esperamos que no sean contradictorios y que sigan en la sintonía de las conversaciones que ya tuvimos antes de las vacaciones para apoyar al Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela”, afirma el senador de Compromís. 

Hace unos meses, antes de realizarse la propuesta al Senado, los impulsores del proyecto ya planearon acciones para reactivar el proceso. José Bonet, catedrático de Derecho Procesal de la UVEG, y uno de los impulsores de la iniciativa, abogó por iniciar contactos con Ayuntamientos para buscar apoyos y declaraciones institucionales o mociones que vayan en camino de reforzar el apoyo a su propuesta. Además, anunciaron el trabajo con el Colegio de Abogados de Orihuela para tratar de que prosperara. 


Queda por ver, a partir de la semana que viene, si la moción en el Senado sale adelante o si volverán a intentarlo por otra vía legal.



Artículo escrito por: Sandra Murcia
Publicado en: Alicante Plaza

 

El dret al dret civil


En 2016, el Tribunal Constitucional anulà la llegislació valenciana sobre dret civil en matèria de règim econòmic matrimonial, unions de fet i custòdia compartida. A pesar de que la reforma de l'Estatut d'Autonomia de 2006 deixava ben clara la competència valenciana sobre el dret civil (una competència de la que sí disponen comunitats com Aragó, Balears, Catalunya, Euskadi o Navarra), el tribunal considerà, d'acort en una llectura restrictiva de l'artícul 149.8 de la Constitució, que això de «la conservació, modificació i desenroll per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials, allà a on existixquen», havia d'interpretar-se en una 'coletilla' que els pares de la Constitució mai escrigueren: allà a on existixquen... en el moment de la promulgació de la Constitució. 

Encara que nos confessem llecs en qüestions jurídiques, necessitaríem que algú, a banda de justificar per qué eixe us del subjuntiu exclou els anys posteriors a la redacció de la Constitució, nos explicara també quina competència en unions de fet o custòdia compartida tenien en 1978 els balears o els gallecs, en un moment en que els catòlics només podien casar-se eclesiàsticament i el divorç estava prohibit... Reconeixent que no és un tema que es trobe entre les principals preocupacions dels valencians, la competència en dret civil és una qüestió de justícia històrica (Valéncia és l'únic territori espanyol al que, en el sigle XVIII, se'l privà del dret civil propi) i d'igualtat: de no ser més que els demés, pero tampoc menys. 

Pero la voluntat política mou montanyes, sobretot si es convenç de que hi ha una demanda social. En este sentit, la llabor incansable de l'Associació de Juristes Valencians ha conseguit, en una tasca de conscienciació encomiable, que 325 ajuntaments valencians, de totes les comarques i ideologies polítiques, hagen recolzat el manteniment d'una competència estatutària que no pot tornar a ser víctima dels interessos partidistes i els jocs de poder. 

Pròximament se votarà en les Corts Valencianes una Proposició de Llei consensuada per PP, PSOE, Compromís i Podemos per a que es solicite formalment en les Corts Generals una modificació tècnica menor del redactat de la Constitució que aclarixca la qüestió i permeta reprendre el fil de l'història on mai devia haver segut tallat. Els valencians mai havem segut irresponsables ni deslleals en qüestions que afecten a la governança de l'Estat; pero en ocasions el llímit entre la llealtat i la candidea se troba en dilemes com este. Esperem que els dubtes de Ciutadans acaben resolent-se a favor d'una necessària unanimitat en la votació dels nostres representants en les Corts Valencianes; i que eixa facilitat en que els grans partits estatals construïxen acorts quan els interessa, presidixca també una decisió que a ningú fa mal i que només retorna drets als qui els varen posseir. 




Escrit per: Òscar Rueda
Publicat a: Las Provincias

La travesía por el desierto del Juzgado de las Aguas de Orihuela para ser reconocido como órgano jurisdiccional


La dirección del juzgado privativo oriolano organiza, junto con la Asociación de Juristas Valencianos, unas jornadas para reivindicar su reconocimiento jurídico amparado por su importancia histórica y patrimonial 

El Juzgado de las Aguas de Orihuela

El Juzgado Privativo de las Aguas de Orihuela (JPAO) no se rinde, aunque se cansa de esperar. El próximo jueves, este ente que gobierna las aguas que fluyen por el río Segura, reanuda la lucha que emprendió hace años para ser reconocido jurídicamente como tribunal tradicional y consuetudinario, lo que le situaría a la misma altura que el Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia y el Consejo de Hombres Buenos de la Huerta de Murcia. Será en unas jornadas reivindicativas donde se espera un importante desembarco de políticos valencianos y alicantinos. 

La travesía por el desierto del juzgado oriolano, cuyo origen se remonta a mediados del siglo XIII durante el reinado de Alfonso X El Sabio, empezó en enero de 2013 cuando el primero el Ayuntamiento de Orihuela y tres meses después la Diputación de Alicante solicitaron dicho reconocimiento. Un año después, Les Corts también dieron luz verde por unanimidad a una Proposición No de Ley para que el Congreso de los Diputados planteara una modificación de la Ley orgánica del Poder Judicial. Se trataba de un procedimiento similar al que planteó y logró en 2005 el gobierno murciano. Pero a diferencia de este, Orihuela sigue esperando a que se desempolve la demanda. 

“Desde entonces hemos tenido varias reuniones y nadie sabe dónde está el expediente”, avanza con resignación Miguel Mazón. El secretario del JPAO confiesa que preguntaron al ministerio de Agricultura, que les remitió a Cultura, que les derivó a Justicia, “y nada, un desastre”. La petición volvió a cobrar fuerza en las jornadas que la Real Academia de Cultura Valenciana organizó en febrero de este año sobre el patrimonio cultural y jurídico de los Tribunales de Agua. Gracias a este encuentro, la Asociación de Juristas Valencianos se interesó por el bloqueo de este proceso y desde entonces ambas organizaciones están remando juntas para llevar la reivindicación a buen puerto. 

Una anécdota que revela “lo desconocido” que sigue siendo para la sociedad valenciana el Juzgado de las Aguas de Orihuela es la “sorpresa” que causó a los asistente a las jornadas de Valencia conocer que el primer documento y a su vez el más antiguo que se conserva de cualquier tribunal que imparta justicia en los regadíos pertenece al JPAO. Fechado en 1.275, establece las normas que debe seguir la administración de un riego ideado por los árabes y que, con la reconquista, Alfonso X abogaba por “seguir regando como se hacía en tiempo de moros”. 

Desde entonces se siguen resolviendo los litigios entre regantes “como se hacía de antes, con prácticamente las mismas indicaciones”, asegura Mazón. En la práctica, el salón de actos de la sede, situada en la planta baja de la calle Ruíz Capdepón, acoge una media de cinco juicios a la semana que se traducen en un centenar de sentencias anuales. El juez -que es a su vez el presidente de la Junta de Gobierno y del Tribunal de las Aguas-, y ocho vocales -que representan a cada una de las ocho acequias de la que se abastecen 8.800 regantes-, deliberan y emiten una resolución después de escuchar a las partes. 

¿Teniendo en cuenta que no son un tribunal consuetudinario, la parte declarada culpable asume su responsabilidad? Le preguntamos. “Llevo como secretario cuatro años y en todo este tiempo nadie ha recurrido ninguna sentencia ante el Tribunal Contencioso Administrativo, que es la opción que les queda y así les informamos”, responde este letrado. “Eso supone el respeto que los regantes siguen teniendo al Tribunal de las Aguas, cosa que ningún otro tribunal puede decir”, prosigue. 

¿Entonces qué supone exactamente que pasen a ser un tribunal tradicional y consuetudinario? “Tiene una doble trascendencia. Por un lado, sería una victoria moral porque significaría que se nos reconoce en la misma categoría que otros Tribunales de Agua”. Por otro lado, y desde el punto de vista jurídico “como tribunal consuetudinario nuestras resoluciones o sentencias solamente se pueden recurrir ante el Tribunal Constitucional”. 

Senado y jornadas 

De todas estas cuestiones se hablará en las jornadas del próximo jueves 27 de septiembre en el salón de actos del Colegio de Abogados de Orihuela. Al acto está prevista la participación del director general del Agua de la Generalitat Valenciana, Manuel Aldeguer, y del catedrático de Derecho Procesal de la Universitat de València y vicepresidente de la AJV, José Bonet, entre otros. Se trata de un nuevo impulso al que hay que sumar el que se dará desde el Senado ese mismo jueves por la mañana cuando previsiblemente se apruebe una moción de Compromís en la que se insta al Congreso de los Diputados a presentar un proyecto de ley de modificación del artículo 19 del Poder Judicial en un plazo inferior de tres meses. 

“La casualidad ha querido que coincida ese día”, reconoce Jordi Navarrete, uno de los dos senadores de Compromís que defenderá un texto en el que, como el de Les Corts, se incluye la petición de iniciar los trámites necesarios para lograr la declaración del Juzgado Privativo de las Aguas de Orihuela como Patrimonio Inmaterial de la Humanidad, distinción que de manera conjunta lograron los Tribunales de las Aguas de Valencia y Murcia en 2009. 

Pero las reivindicaciones no acaban aquí. Esa misma tarde, de nuevo en el Colegio de Abogados de Orihuela, varios representantes de los principales partidos políticos valencianos defenderán la importancia de recuperar para la autonomía el derecho civil que anuló el Tribunal Constitucional y que requiere de una modificación de la Constitución para salir adelante. Como paso previo, Les Corts deben aprobar dicha propuesta a través de una Proposición de Ley que la AJV espera que sea antes del 9 de octubre y que a ella se sume Ciudadanos, el único grupo parlamentario que de momento se niega. 

Por último, desde el Juzgado Privativo de las Aguas vuelven a poner su mirada en el gobierno valenciano al que le reclaman que prosperen las negociaciones que han iniciado con la conselleria de Cultura para digitalizar el fondo documental de su archivo histórico. Situado en la tercera planta del edificio, alberga tesoros como una sentencia de un juez de agua del año 1.436 escrita en un pergamino hecho con piel de ciervo, así como numerosos documentos del siglo XVI en adelante que están haciendo las delicias de los historiadores, investigadores y curiosos que se acercan.


Artículo escrito por: Emilio J. Martínez
Publicado en: Diario.es

divendres, 21 de setembre del 2018

Existe un gran consenso en la recuperación del Derecho Civil Valenciano





La semana ha comenzado lluviosa en la Comunidad Valenciana y en Ciclo Empresarial de Capital Radio CV los contertulios habituales de los lunes y especialistas en política no se achantaron. De ahí que José Ramón Chirivella, presidente de l’Associació de Juristes Valencians, Enrique Martínez, especialista en marketing digital y Pepe Morgan, abogado, todos ellos junto a José Luis Pichardo, conductor del programa, abordaron la actualidad con un gran número de temas en la agenda del día. 

Entre los asuntos del día, en Ciclo Empresarial se habló de la reforma de la Constitución para abordar la reducción en el número de ‘aforamientos’; la posible terna de candidatos al ayuntamiento de Valencia, por parte del PP y la posibilidad de conocer, no más tarde de diciembre, al candidato definitivo a escoger entre Luis Santamaría, Eusebio Monzó o María José Catalá; la próxima visita de Pablo Casado a València, programada para este fin de semana o el ERE anunciado por Lladró, entre otros muchos temas. 

En el caso de los aforados, los contertulios de ayer coincidían en que el número de cargos institucionales con esta condición debiera reducirse, ‘también es verdad que tras la irrupción de los nuevos partidos desde 2015, estos han hablado mucho de ello, pero no se han alcanzado acuerdos’, señalaba José Ramón Chirivella. 

A lo largo de esta primera tertulia semanal en Ciclo Empresarial también se ha centrado el debate en el horizonte político y el propio José Luis Pichardo tildaba de ‘otoño caliente’ por aquello de la tensión y el posible adelanto electoral ya sea en clave estatal o autonómico. 

Aunque los invitados acudían para hablar del Derecho Civil Valenciano y la posibilidad de recuperar unos fueros propios que van adquiriendo, cada vez, un mayor consenso con más de 40 entidades representativas de la sociedad civil, ‘desde el colectivo LAMBDA hasta el sindicato CSIF, por poner un ejemplo’, citaba Pepe Morgan. Además de una larga lista de ayuntamientos y entidades municipales. Sin olvidar que cuatro de los cinco portavoces que representan el arco parlamentario en Les Corts han firmado esta petición, ‘a falta de Ciudadanos con quien también se está en conversaciones’, señalaba José Ramón Chirivella. 

Pepe Morgan recordaba que: ‘existe una agenda de actos por diversas mancomunidades para seguir dando a conocer esta reivindicación del Derecho Civil Valenciano porque es una manera más de recuperar normas propias que abundarían en nuestra singularidad como pueblo’. 

A la tertulia se sumaba también Enrique Martínez quien quiso destacar que: ‘los aforamientos son una cortina de humo en una semana de másteres y tesis en entredicho y cabe tener en cuenta que la reforma requiere los dos tercios de la cámara y ya sabemos que el PP no lo va a aceptar’. 

Todo esto y más lo puedes escuchar en el podcast del programa de lunes, 17 de septiembre de 2018 en Ciclo Empresarial de Capital Radio CV. 


PROGRAMA 
  • Ciclo Empresarial 
EMISIÓN 
  • 17 de Septiembre de 2018 
DIRECCIÓN 
  • José Luis Pichardo 
CONTERTULIOS 
  • José Ramón Chirivella, presidente de l’Associació de Juristes Valencians 
  • Enrique Martínez, especialista en marketing digital 
  • Pepe Morgan, abogado 



 

L'hora de la Custòdia Compartida




Benvolguts Albert Rivera, Marta Martin, Mari Carmen Sánchez, Toni Cantó i Fernando Giner, com a interlocutors en la matèria de Custòdia Compartida, lamentem constatar que la situació de la custòdia compartida no ha millorat durant els últims anys. 

A Espanya en general resulta evident que no es resoldrà aquesta legislatura la nostra justa reivindicació i especialment, a la Comunitat Valenciana, la vida de molts xiquets ha empitjorat des que el TC va determinar la inconstitucionalitat de la Llei Valenciana per falta de competència de la nostra autonomia, fa quasi ja dos anys. 

Així mateix, i malgrat que en el punt 68 de l'acord d'investidura entre PP i Ciutadans, s'establia la modificació en el Codi Civil perquè la Custòdia Compartida de les filles i fills pels progenitors quan no viuen junts siga el règim habitual, aquest tema s'ha convertit en paper mullat després del canvi de govern, malgrat que entenem que hi ha una clara majoria parlamentària en Congrés i aclaparadora en el Senat. No n'hi ha prou amb la meridiana posició del Tribunal Suprem per la Custòdia Compartida, toca realitzar ja canvis normatius, que lamentem observar que no han guiat la vostra acció parlamentària com esperàvem. 

Però no és l'objecte d'aquesta publica interpel·lació, centrar-nos en la situació general de la criança dels menors espanyols en cas de crisi de parella; Com sóc valenciana, i crec en els valors de l'Estatut, que ens confereix la competència en matèria de drets civils igual que a catalans, aragonesos, navarresos i bascos, estic alarmada per la falta de reacció dels vostres nou diputats autonòmics i del vostre partit a nivell estatal, després de la STC 192/2016 que va anul·lar la Llei Valenciana de Custòdia Compartida, que va estar vigent durant 5 anys, i que va demostrar la seua efectivitat en la resolució de conflictes. 

Aquesta falta de coherència en la defensa del nostre Estatut, ens preocupa a totes les Associacions pro custodia valenciana, després de tenir coneixement en premsa que s'ha promogut una Proposició de Llei de modificació constitucional per la resta de forces parlamentàries valencianes per a recuperar el previst en l'Estatut, ja que també s'han produït l'anul·lació d'altres lleis civils que feien la vida més fàcil als homes i dones valencians, com per exemple la Llei de Parelles de fet. 

En aquesta legislatura, hem estat esperant que es propulsara a nivell nacional la Llei de Custòdia Compartida i després de la moció de censura s'ha aparcat certs compromisos que havia adquirit l'anterior govern. Les Associacions Pro custodia compartida portem molt temps darrere de Ciutadans perquè demostre que és un partit afí a la nostra causa i impulse amb mà ferma i determinada les mesures necessàries en Ajuntaments, Comunitats i Estat per a fer realitat les nostres reivindicacions. 

Ciutadans té la clau perquè: 

1ª) En aquest moment existeix una majoria favorable a la CC en les Corts Valencianes, com es va expressar en la recent Resolució 947 dels Corts, en la qual Ciutadans va recolzar la reforma constitucional («Les Corts acorden instar al Consell al fet que inste al govern de l'Estat espanyol a cercar totes les fórmules possibles per a garantir la capacitat normativa plena en matèria civil de la Comunitat Valenciana, incloses aquelles que puguen comprendre una modificació o reforma de la Constitució»). 

2ª) Sí el seu discurs és el mateix en tota Espanya, no entenem que 5 territoris tinguen llei de CC i nosaltres que ho tenim per a alguns ciutadans (els que ho van aconseguir durant la vigència de la LVCC), s'impossibilita per a uns altres, malgrat el que diu el nostre Estatut en 7 articles. 

3º) Les Associacions Valencianes pro-custodia sol·licitem de CIUTADANS la defensa de la Constitució i de l'Estatut Valencià, per la qual cosa considerem imprescindible atès que les Corts espanyoles van recolzar que els valencians tinguérem un dret civil com el dels altres 6 territoris forals, recolzen immediatament l'adequació de la Constitució a l'Estatut, i que els 32 diputats nacionals en el Congrés dels diputats defensen una ràpida solució en aquesta matèria. 

És hora per part de Ciutadans de retratar-se, de banyar-se en tots els escenaris polítics, posant la defensa dels nostres menors davant de qualsevol interès creat i reivindicant els drets civils Valencians; les associacions de Custòdia Compartida de la Comunitat Valenciana li'l reclamen, els xiquets i xiquetes d'avui que seran els pares i mares de matí ho necessiten. 

Per tant, des d'aquesta tribuna pública torne a sol·licitar a Albert Rivera, Ignacio Prens, Marta Martin i Toni Cantó que recolzen el nostre Estatut i que autoritzen als diputats autonòmics valencians perquè, conforme al sentir general dels regidors, i militants valencians que coneixem, voten a favor de la «Proposició de llei de modificació de la disposició addicional segona de la Constitució espanyola per a la reintegració efectiva del dret civil valencià» publicada el passat 13 de juny en el Butlletí Oficial dels Corts número 284 i promoguda conjuntament pels Grups Parlamentaris Popular, Socialista, Compromís i Podemos-Podem, i que les Associacions pro-custodia de la CV considerem la via perquè, si ho estimen Els Corts, els nostres fills puguen gaudir equitativament dels seus progenitors. 

Com a valenciana, vull seguir sent lleial amb un Estatut, que va possibilitar la Llei de Custòdia Compartida durant 1,880 dies i va resultar aplicable a 15.000 famílies valencianes. 



Autora: Pilar Marco Ballester és presidenta de UEFACC (Unió de Federació i Associacions per a la Custòdia Compartida).
Traducció: Softvalencià

 

Moció al Senat per al reconeixement del Rollet de Gràcia d'Aldaia i el Juzgado Privativo de Orihuela




Font: senado.es


dijous, 20 de setembre del 2018

Juristes Valencians demanen a Sánchez que incloga la recuperació del dret civil valencià en la reforma de la Constitució


L'associació espera que la Proposició de Llei s'aprove en Els Corts abans del 9 d'octubre

José Ramón Chirivella, president de l'Associació de Juristes Valencians

L'Associació de Juristes Valencians (AJV) ha reclamat al govern de Pedro Sánchez que incloga la recuperació del dret civil valencià en la proposta de reforma de la Constitució que aprovarà aquest divendres el Consell de Ministres per a acabar amb els aforaments a polítics. El president de l'associació, José Ramón Chirivella, ha explicat a aquest mitjà que “si Sánchez està disposat a canviar la Constitució, en lloc de canviar-ho per un tema, que ho canvie per dos”

En 2016, el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar les normes del dret civil valencià en matèria de règim econòmic matrimonial, unions de fet i custòdia compartida, totes elles regulades en l'Estatut d'Autonomia. Unes sentències que fins i tot van advertir un any abans des de l'AJV que es podrien produir. Va ser llavors quan van iniciar una campanya per a reclamar el suport a la competència estatutària per part de municipis, associacions i institucions. Fins avui ja han recolzat aquesta petició 325 ajuntaments de totes les comarques, “i amb alcaldes de totes les ideologies, que representen a més de 4,2 milions de valencians”, afirma Chirivella. 

D'aquesta manera va arribar maig d'aquest 2018 quan van aconseguir el consens de PSPV, Compromís, Podemo i PP perquè Les Corts registraren una Proposició de Llei amb l'objectiu de reformar la disposició segona de la Constitució. “Una modificació que definim com a tècnica o menor, perquè el que pretén és evitar discordança entre la Constitució després de les sentències del Tribunal Constitucional i el Text de l'Estatut Valencià”, aclareix el president de l'AJV. 

Conscients de la dificultat que comporta que l'executiu de Pedro Sánchez incloga el dret civil valencià en la reforma de la Constitució, petició a la qual cal sumar la de Compromís, que advoca per incorporar el finançament autonòmic, l'AJV afronta una altra dificultat, la de convèncer a Ciutadans. 

Aquest és el motiu que continue en punt mort la Proposició de Llei en Els Corts. “Seguim pendents de la seua posició i seguim volent que se sumeixen”, assenyala Chirivella, que desitja que el congrés valencià aprove de manera definitiva el text abans del 9 d'octubre, dia de la Comunitat Valenciana. Per la seua banda, el partit taronja segueix sense aclarir la seua postura. “Estem estudiant la proposta i encara no hi ha gens decidit”, assumeixen fonts de la formació d'Albert Rivera, el discurs nacional de la qual en aquesta qüestió ha girat entorn de la defensa d'un criteri jurídic únic per a totes les autonomies. 

No obstant açò, altres regions com Catalunya, Aragó, País Basc, Balears o Galícia si que disposen de dret civil propi a través d'unes competències que no han sigut recorregudes pel govern central, com sí ha ocorregut amb la Comunitat Valenciana, la qual cosa en paraules de Chirivella, constitueix una “injusta discriminació”.


Publicat: El Diario CV
Traducció: Softvalencià

dimecres, 19 de setembre del 2018

Entrevista a José Ramón Chirivella (17/9/2018)



Con la presencia de José Ramón Chirivella, Presidente Juristes Valencians, repasamos la actualidad política y sobre el derecho civil valenciano en el programa Ciclo Empresarial con José Luis Pichardo emitido el día 17 de Septiembre de 2018 en Capital Radio Comunidad Valenciana buscando analizar todo lo que nos importa desde otro punto de vista mucho más cercano y de una forma veráz, objetiva y certera.


Programa emitido por: Capital Radio CV


dimarts, 18 de setembre del 2018

Transparència renova la col·laboració en matèria de Dret civil valencià amb els col·legis de Registradors i Advocats de la Comunitat



El conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Manuel Alcaraz, ha destacat que, "a través de les col·laboracions i activitats que estem realitzant en defensa del Dret foral civil valencià, estem aconseguint establir una xarxa d'aliats per a posar en el seu lloc i modernitzar el nostre dret civil propi". 

El conseller de Transparència ha signat la renovació del conveni de col·laboració en matèria de Dret foral amb la degana territorial del Deganat Autonòmic del Col·legi de Registradors de la Propietat de la Comunitat Valenciana, Begoña Longas, i amb el president del Consell Valencià de Col·legis Advocats de la Comunitat, Juan José Tortajada. A l'acte han assistit també la secretària autonòmica de Transparència, Belén Cardona, i el director general de Responsabilitat Social i Foment de l'Autogovern, Josep Ochoa. 

Alcaraz ha manifestat que la recuperació del Dret civil foral valencià és una línia de treball "essencial" de la Conselleria, para "a més de modernitzar un Dret propi, donar-ho a conèixer i estrènyer llaços de col·laboració per a desenvolupar accions que permeten la seua difusió". 

Per la seua banda, el president del Consell Valencià de Col·legis Advocats de la Comunitat, Juan José Tortajada, ha assenyalat que és una subvenció que "ens permet desenvolupar activitats que defensen el dret civil valencià reconegut en l'Estatut d'Autonòmia i que la Comunitat té legitimitat per a recuperar". 

La degana autonòmica del Col·legi de Registradors a la Comunitat, Begoña Longas, ha afirmat que "és una ocasió per a poder col·laborar en la possibilitat de divulgar i fer més assequible a la nostra societat el Dret civil foral valencià, que és un valor que té aquesta Comunitat". 

L'objectiu d'aquest conveni és la realització d'actuacions i l'engegada d'iniciatives relacionades amb el desenvolupament de l'Estatut d'Autonòmia, la difusió i divulgació del Dret Foral Civil valencià i la promoció de l'autogovern durant l'exercici 2018. 

Compta amb un finançament de 10.000 euros, 5.000 euros per a cadascuna de les entitats beneficiàries, per a desenvolupar actuacions divulgatives, de formació, difusió i promoció en aquestes matèries. Entre les accions programades, es realitzaran jornades, seminaris, cursos i exposicions, així com l'edició de publicacions.