Si hi ha un dret antagònic al dret civil és el dret de conquesta. Mentre el dret civil sorgeix del reconeixement entre iguals, atén a la regulació de les institucions privades emparades en el camp de la lliure disposició, el dret de conquesta posseeix la seua legitimitat en la imposició de la força. I en aquestes estem a la Comunitat Valenciana, on el decret de nova planta de 29 de juny de 1707 contínua en vigor en ple segle XXI, ja que la seua no derogació expressa (com sí prescriu la Constitució respecte de les lleis d'abolició foral) juntament amb una restrictiva interpretació de la Constitució per part del Tribunal Constitucional (amb vot particular en contra inclòs), on equiparen el concepte de vigència amb l'existència, ha provocat que prevalga el dret de conquesta enfront de la voluntat democràtica del poble valencià i l'espanyol representada en Els Corts i el Congrés, que amb un ampli consens d'ambdues càmeres van aprovar la reintegració de la competència per a legislar en dret civil a la Generalitat Valenciana continguda en la reforma de l'Estatut de 2006.
Es tracta d'una anomalia que suposa una discriminació del poble valencià enfront de la resta de pobles amb institucions de dret foral, que a l'empar constitucional s'han desenvolupat de llarg excedint el principi de connexió històrica, i resulta incomprensible que en el lloc d'Espanya en el qual es va legislar dret civil propi (Els Furs), no es puga exercir la competència mentre a més representa, com així s'expressa en el preàmbul de l'Estatut d'Autonomia, un senyal d'identitat fundacional i privativa que apuntala la condició de la nacionalitat històrica dels valencians. Però abans de res constitueix, la competència, un instrument útil, de progrés social i econòmic que s'expressa mitjançant la possibilitat de desenvolupar lleis que afavorisquen la successió de xicotetes empreses o que adecuen el règim matrimonial a la realitat social, que ha concitat un suport institucional i de la societat civil sense precedents. A la calor de la campanya iniciada fa ja dos anys per l'Associació de Juristes Valencians, ja són 325 municipis, les tres Diputacions Provincials i Els Corts les que han aprovat la moció pro-dret civil valencià. Quatre dels cinc sindics (PP, PSPV, Compromís i Podemos) han signat i registrat en la càmera autonòmica la proposició de modificació constitucional redactada per Luis Figuera, jurista i membre de la Comissió de Codificació. Així mateix, són més d'una quarentena d'entitats de tota índole, sindicals tals com a CCOO o UGT, empresarials com CEV o AVE, el Consell Valencià de Col·legis d'Advocats, col·legis professionals com el d'Enginyers Industrials o Economistes, les facultats de Dret de les Universitats Valencianes, La Fundació Nexe o Lo Rat Penat, el col·lectiu Lambda o l'associació d'autònoms ATA els que han subscrit la reclamació i van acudir als Corts per a mostrar el seu suport el passat mes de març en un acte convocat per Juristes Valencians.
Per aquests motius, senyora Batet, al marge de la legítima proposta de reforma constitucional que puga impulsar el seu govern, aquesta situació de greuge que patim els valencians precisa d'una modificació constitucional puntual, peremptòria i que no ha de fiar-se a una reforma àmplia o posterior de la Carta Magna. Aquesta anomalia produïda per les tres sentències que van derogar la producció normativa moderna en dret civil valencià suposa de facto la derogació parcial del que disposa el nostre Estatut d'Autonomia, fruit de la sobirania expressada de forma majoritària per ambdues instàncies legislatives, prevalent doncs el dret de conquesta a la voluntat democràtica del poble valencià i poble espanyol. Pels motius exposats, ministra Batet, la reintegració del dret civil valencià està ja en cua i va primer.
Autor: Pepe Morgan. Activiste pel Dret Foral Civil Valencià
Publicat a: El Diario.es Comunitat Valenciana
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada