dimarts, 22 de maig del 2018
dijous, 17 de maig del 2018
dimecres, 16 de maig del 2018
dilluns, 14 de maig del 2018
Casats en la C. Valenciana sense capitulacions matrimonials, quin és el meu règim econòmic matrimonial?
Han sigut ja moltes les ocasions en les quals clients i reunits m'han preguntat amb preocupació -normalment després de la lectura d'alguna notícia en els periòdics relativa a la Llei Valenciana sobre Règim Econòmic Matrimonial Valencià- quin règim matrimonial regeix en el seu matrimoni. La confusió es deu als vaivens de la llei que, després de publicar-se, ha patit garrotades del Tribunal Constitucional fins a la seua definitiva nul·litat.
La Llei Valenciana 10/2007 sobre Règim Econòmic Matrimonial Valencià es va publicar l'any 2007 en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i, un mes després, en el Butlletí Oficial de l'Estat. La seua principal novetat va ser instaurar el règim de separació de béns com a règim legal supletori, açò és, per al supòsit que el matrimoni no haguera atorgat capitulacions matrimonials. Diferenciant-se d'aquesta manera de l'establit en el Codi Civil que estableix com a règim matrimonial supletori –mancant capitulacions matrimonials- el règim de ganancials.
L'àmbit d'aplicació d'aquesta llei era la d'aquells matrimonis en els quals tots dos cònjuges tingueren el veïnatge comú valencià; aquells que passaren a residir a la Comunitat Valenciana immediatament després del matrimoni o, mancant aquesta residència, aquells que hagueren celebrat el seu matrimoni a la Comunitat Valenciana.
Aquestes disposicions entrarien en vigor el 25 d'abril de 2008. No obstant açò el President del Govern va presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei, la qual cosa va portar al Tribunal Constitucional a suspendre la seua aplicació. Per açò la llei no va arribar a entrar en vigor fins a l'1 de juliol de 2008, després d'acordar el Tribunal Constitucional el dia anterior l'aixecament de la suspensió.
En conseqüència, fins al 30 de juny de 2008 tots els matrimonis celebrats sense haver atorgat capitulacions matrimonials es regeixen pel Codi Civil, aplicant-se'ls el règim de ganancials. A partir de l'1 de juliol de 2008, es regeixen pel règim de separació de béns.
No obstant açò, la recent sentència del Tribunal Constitucional 82/2016, de 28 d'abril, va declarar la inconstitucionalitat de la totalitat de la Llei Valenciana de Règim Econòmic Matrimonial Valencià i per tant la seua nul·litat, amb efectes des de l'1 de juny de 2016. Per açò a partir d'aqueixa data els matrimonis celebrats a la Comunitat Valenciana tornaran a regir-se pel règim de ganancials.
El dubte immediat és, què ocorre si em vaig casar durant la vigència de la llei després de la seua declaració de nul·litat per part del Tribunal Constitucional? El meu règim econòmic serà ara el de ganancials o seguirà sent el de separació de béns?
El dubte està resolt en la mateixa sentència del Tribunal Constitucional, que deixa clar que la declaració d'inconstitucionalitat de la llei no afecta a les situacions jurídiques ja consolidades, per la qual cosa qui es va casar durant la vigència de la llei segueix estant casat en règim de separació de béns.
Tot açò, evidentment, llevat que els cònjuges hagueren optat per un altre règim matrimonial mitjançant capitulacions matrimonials atorgades davant notari.
Escrit per: Mercedes Carbonell
Publicat en: Cuatrocasas
Traducció: Softvalencià
dissabte, 5 de maig del 2018
Una almoina per al Dret Civil Valencià, per dignitat
Diuen que els valencians som meninfots. També diuen que quan nos varen arrebatar els furs per l'única raó de la força i de la represàlia derivada d'un guerra entre borbònics (majoritaris en Castella) i austracistes (majoritaris en Valéncia), no els recuperem perque els valencians no vàrem voler. És més, s'ha aplegat a dir que el Rei Borbó, Felipe V, el mateix que va perpetrar la infàmia de Xàtiva, “para extinguir su memoria… para castigo de su obstinación” digué; qui va ordenar incendiar la ciutat i sembrar els seus camps de sal per a condenar-la a la pobrea; qui va reduir la seua població de dotze mil habitants a sols quatrocentes ànimes; i, per a arrematar la seua infàmia, qui va canviar el nom de Xàtiva pel de “Colonia Nueva de San Fhelipe”, eixe mateix Rei –diuen-, és el que va oferir graciosament la reintegració dels furs.
I no obstant, sempre en paraules d'alguns, vàrem ser precisament els valencians els qui no acceptàrem la gràcia, perque ya estàvem acostumats a un dret castellà que, al cap i a la fi, es presentava molt similar com a hereu també del dret romà.
I trescents anys més tart, els valencians seguim aguantant carros i carretes, des d'una patent infrafinanciació fins a insults com que el valencians portem en els gens la corrupció. I mentrestant nos apuntem a la penya del Madrit o del Barcelona, o del Tottenham Hotspur Fooball Club, si fa falta.
Actualment, el Rei espanyol, també Borbó, Felipe VI, el mateix que no s'enrecorda de cóm es diu “bona vesprada” en valencià, referint-se al decret d'abolició de 1707, afirma que “cualquier legalidad establecida en el pasado, que pudiera tener un sentido discriminatorio o limitador del autogobierno valenciano, ha sido, sin duda alguna, superada por la Constitución y el Estatuto de Autonomía Valenciano”. No obstant, la Constitució, en l'artícul 149.1.8ª, dispon que l'Estat té competència exclusiva, entre unes atres, en llegislació civil “sin perjuicio de la conservación, modificación y desarrollo por las Comunidades Autónomas de los derechos civiles, forales o especiales, allí donde existan”. I resulta que en Valéncia no ha existit dret civil foral o especial durant tres sigles perque se nos va arrebatar injustament i per la força, i no es va rehabilitar, com ocorregué en atres llocs.
Davant este desficaci jurídic, l'Estatut d'Autonomia Valencià de 2006 reconeix la categoria de nacionalitat històrica al poble valencià i assumix la importància del seu dret foral en l'àmbit competencial de la Generalitat, restablint aixina la competència que va tindre en eixa matèria durant sigles. I en desenroll d'eixa competència, contem en normes alvançades com la Llei del règim econòmic matrimonial valencià (2007), la Llei de custòdia compartida (2011), la Llei d'unions de fet (2012) i la Llei dels contractes i atres relacions jurídiques agràries (2013). Lleis que no solament són frut del reintegrament de drets dels valencians sino, sobretot, que tracten de donar una solució àgil, moderna i pròpia a problemes dels valencians.
Certament, el dret foral valencià podia ser considerat en el seu temps com molt alvançat i –salvant les distàncies- progressiste. Fins i tot es contava en un sistema processal valencià que era l'enveja en el seu temps. Pero a pesar d'això, no es tracta ara de reclamar la recuperació del dret foral valencià pel mer fet de ser-ho i de la discriminació patida. És clar que trescents anys d'inaplicació generaran alguns dèficits, i fins i tot en alguns casos els mateixos poden aplegar a ser severs.
No obstant, en tot cas el dret foral valencià deu considerar-se un element a tindre present per a inspirar futures regulacions, i també per a fonamentar la capacitat llegislativa sobre dret civil valencià, impulsant solucions modernes a problemes actuals i futurs. Es tracta, per tant, de recuperar competència, de rehabilitar un agravi històric, i, sobretot, de desenrollar regulacions més adequades als problemes dels valencians també en matèria civil. Per supost, açò es farà sempre respectant el marc jurídic estatal, europeu i internacional que nos vincula.
No obstant, per allò de que no ha existit el dret foral durant varis sigles, encara que haja segut frut de la infàmia i la injustícia, i a pesar de que l'Estatut de 2006 superava en certa manera esta situació, el govern espanyol ha recorregut tres de les quatre lleis citades, negant d'eixe modo la capacitat llegislativa de la Generalitat en dret civil. Per eixa via el govern espanyol, en l'excusa del respecte a l'estat de dret, sempre en la seua particular concepció, pren l'opció d'intentar perpetuar una injustícia i una discriminació que ya està durant tres sigles per als valencians.
Tècnicament, el resultat d'estos recursos es presenta incert, com és regla general en tot litigi, i, sobretot, donades les circumstàncies concurrents. En el seu ajust en el mencionat artícul 149.1.8 de la Constitució espanyola, solament fins a 1707 i despuix a partir de 2007 hem tingut en puritat dret foral. En eixe context, el resultat dels recursos d'inconstitucionalitat podria ser el de desestimació, per entendre que en realitat els valencians tenen dret foral, perque va ser illegítima, illegal i discriminadora la usurpació mai recuperada derivada del Decret de nova planta, i, per eixe camí, entendre que dispon de competències per a desenroll de dret civil. Pero el Tribunal Constitucional podria també decidir estimar els recursos i optar aixina per perpetuar la injustícia i la discriminació, afirmant senzillament que fins la mitat de la década dels 2000 els valencians no tenien dret foral, al marge de les raons que ho varen motivar i de lo que va ocórrer en atres llocs en paregudes quan no idèntiques circumstàncies.
Per eixe motiu, l'Associació de Juristes Valencians ha iniciat una campanya presentant mocions en els Ajuntaments valencians en defensa del Dret Civil Valencià i per la retirada dels recursos d'inconstitucionalitat contra les lleis de dret civil valencià. En el moment d'escriure estes paraules, en majoria aplastant quan no unanimitat, i en vots, entre uns atres, de Compromís, Esquerra Unida, Podemos, Ciutadans, Partit Popular i PSOE, s'han aprovat mocions en municipis com Benifaió, Aldaia o Sumacàrcer, i s'espera que s'aproven moltes atres pronte. Crec que, per un mínim sentit de la dignitat, de la igualtat i de la no discriminació, els valencians de forma unànim hem d'alçar la veu reclamant l'almoina de respecte a la nostra capacitat llegislativa, competència que nos correspon en dret i en justícia, i que la Generalitat ha eixercit i deu seguir eixercint en el futur. D'eixa forma, ningú podrà dir que els valencians som més ni menys que ningú, ni que hem oblidat reclamarles.
Escrit per: José Bonet Navarro; Catedràtic de Dret Processal de la Universitat de València
Publicat: Las Provincias 8 de desembre de 2015
Font: Bonet Blog
Vies per a la recuperació d'un dret modern per als valencians
«Dret Civil Valencià: vies per a la recuperació d'un dret modern per als valencians», debat organisat per Lo Rat Penat i l'Associació de Juristes Valencians, i realisat en la sèu de Lo Rat Penat en Valéncia Ciutat el dia 23 d'abril de 2018.
Est acte s'emmarca en les activitats que està organisant la AJV en distints grups polítics per a conéixer la seua postura respecte a la recuperació del Dret Civil Valencià, i demanar el seu recolzament a la solicitut que ha fet esta entitat a les Corts Valencianes per a que inicien el procés de reforma constitucional necessari per a que els valencians recuperem la competència per a llegislar en Dret Civil. En esta ocasió varen ser convidats el Partit Popular i Ciudadanos.
En Fernando Millán, director del Fòrum d'Opinió de Lo Rat Penat, presenta als participants: N'Isabel Bonig (Presidenta del PPCV), acompanyada pels membres de la AJV En Josep Bonet (Catedràtic de Dret Processal de la UV) i En Josep Ramon Chirivella (President de l'Associació de Juristes Valencians).
En Josep Bonet repassa l'història del Dret Civil Valencià: la seua institució en Els Furs, la pèrdua d'este cos llegislatiu en 1707, els múltiples intents de recuperació fins a la transició democràtica i la situació actual, en que l'Estatut de 2016 contempla les competències per a desenrollar el Dret Civil pero recursos dels governs centrals ho han impedit, de manera que som l'única autonomia que, tenint en algun moment un Dret Civil propi, no l'ha recuperat.
N'Isabel Bonig nos dona la seua visió sobre per qué és important el Dret Civil Valencià, com una senya d'identitat que contribuïx a que el Poble Valencià tinga una personalitat pròpia i puga ser considerat una nacionalitat històrica. També repassa les accions en favor de la recuperació del Dret Civil realisades pels governs autonòmics del seu partit.
En Josep Ramon Chirivella repassa el treball realisat des de l'Associació de Juristes Valencians, que ha conseguit sumar a entitats de tot tipo (associacions sectorials, sindicats, coleges professionals, AAPP) i a més de 270 ajuntaments valencians, que representen vora un 90% de la població. L'última de les accions és una petició a Les Corts per a que inicien el procés de reforma constitucional necessari per a que es permeta la recuperació de les competències llegislatives en Dret Civil a les autonomies que alguna volta l'han tengut.
Despuix d'una tanda de preguntes, clausura l'acte N'Enric Esteve, President de Lo Rat Penat.
dilluns, 30 d’abril del 2018
Dret Civil Valencià: “Que la frustració ens trobe treballant”
La diputada autonòmica del PP, advocada i doctora en Dret Maria José Ferrer San Segundo aborda en aquest article la necessària recuperació del dret civil valencià
Tots els territoris que van perdre els seus Furs amb la Guerra de Successió els van recuperar. Tots menys nosaltres. I Navarra per les guerres carlistes, però també li van ser retornats. Així que la Comunitat Valenciana és l'única que va tenir dret propi (des de segle XIII) del que ara, en la pràctica, manca. La resta, o van tenir i tenen; o no han tingut mai.
El nostre Estatut del 2006 declara, sense condicions, la plena competència civil, i va ser aprovat tant en Corts com per Llei Orgànica estatal. I ningú va presentar recurs d'inconstitucionalitat. No obstant açò, la situació, hui, és ben coneguda: tres sentències del Tribunal Constitucional molt restrictives (sobre règim econòmic matrimonial, custòdies i unions de fet), que converteixen en fum l'atribució estatutària.
I açò que generacions de valencians de diferent orientació política ho han reclamat durant segles. Curiosament, o no, els nacionalistes d'altres territoris no ens han afavorit. El grup amb més esmenes al nostre Estatut va ser el PNB. I la Ponent de les Sentències que deroguen les lleis valencianes, és autora de nombroses publicacions defensores de la competència civil expansiva i flexible... però per a Catalunya.
El PPCV és l'únic grup que ha recolzat totes les iniciatives i resolucions pro Dret Civil plantejades en Els Corts. Les formulara qui les formulara i es dirigiren a qui es dirigiren (inclosa petició de retirada recursos interposats per Govern d'Espanya, 2 de 3 el socialista de Zapatero). I hem presentat iniciatives serioses aquesta legislatura, rebutjades per ser proposades per nosaltres. Prejudicis.
Per tant, tenim legitimitat, i intenció, de cercar fórmules perquè el mandat de l'Estatut no quede en paper mullat. Però és important valorar quin és la millor estratègia per a aconseguir, amb eficàcia, els objectius.
D'entrada, perquè una iniciativa amb destinació al Congrés tinga la necessària potència, ha de presentar el respatler de tots els grups en Corts. És difícil convèncer, si transmetem que ni tan sols ací estem convençuts. I la realitat és que, en aquest tema, no hi ha, almenys encara, unitat a defensar el propi.
Una vegada aconseguit, cal aplicar intel·ligència tàctica al full de ruta: quan i com. El PPCV recolza cercar solucions, sempre que siguen legals. Inclosa una modificació constitucional lleugera que habilite la ‘recuperació’ del dret civil mitjançant una Disposició Addicional.
Però cal ser realistes: la gravetat del conflicte territorial en aquests moments, sobretot després de la declaració unilateral a Catalunya, dificulta l'obertura d'un procés de reforma, sense consens a més quant al seu abast. I açò ens fa apostar pel pragmatisme actiu, perquè mai hi ha una sola solució: l'important és que siga solució.
Així, al costat del complex escenari actual per a la modificació constitucional, i sense descartar-la, poden activar-se altres llits complementaris, en una Comissió Multilateral Govern-Consell-Corts-Experts. I, a més, com a trànsit fins a la reforma, sol·licitar l'atribució de competències via article 150 de la pròpia Constitució.
I una última reflexió per al cas d'obrir-se, en el seu moment, la revisió del títol VIII. Ja que en Dret Civil no existeix unitat normativa en haver-hi ja 15 milions d'espanyols amb règim propi: té sentit exigir una connexió ancestral que, just en el cas valencià, s'ha vist afeblida per atzars històrics? Perquè pot optar-se per un sistema més senzill: delimitar amb claredat quina matèries civils són, per a tots, competència de l'Estat i, blindat açò, permetre a les CCAA decidir l'abast de la seua capacitat normativa, les que vulguen assumir-la.
L'important no és eixir, sinó arribar. No és l'algarada: és l'eficàcia. Així que, per a aconseguir l'objectiu, és necessari, evocant a Picasso, que “la frustració ens trobe treballant”. I convencent. Amb lucidesa i de debò.
Autora: María José Ferer San Segundo; Doctora en Dret
Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració
Diputada autonòmica del PPCV / Portaveu de Justícia
Publicat: La Vanguardia
Traducció: Softvalencià
diumenge, 29 d’abril del 2018
Dret Civil Valencià: fer bé a tots sense fer mal a ningú
Poques iniciatives civils valencianes han tingut tantes adhesions com la campanya que l´associació Juristes Valencians està fent per a recuperar el Dret Civil Valencià: per ara, 273 ajuntaments (que representen més de 4,2 milions de valencians), més les Corts Valencianes i una llista molt llarga d´institucions, entitats i associacions (tant públiques com privades, des d´universitats a sindicats passant per associacions culturals).
I és que el motiu difícilment pot ser més clar i més just. Una societat humanista i democràtica procura que els problemes socials siguen resolts per qui els té. Per tant, si una qüestió pot solucionar-se en un barri o en un poble no deu ser competència d´un àmbit més gran. Actuant d´eixa manera, augmenta el compromís social, la responsabilitat de les persones i l´eficàcia social: tot guanys (i cap perjuí).
D´acord amb eixa perspectiva, Juristes Valencians busca un dret elemental: que els valencians pugam respondre d´una manera àgil i adequada als problemes civils actuals. A més, això no és solament una millora per al nostre futur. També és, mirant al passat, la restitució d´un dret que els valencians hem tingut des de la fundació de Regne de València fins a l´abolició en 1707 «por justo derecho de conquista». En relació al present, recuperar el dret civil equival a acabar amb una discriminació injusta, ja que 14 milions d´espanyols tenen dret civil propi (navarresos, catalans, bascs, balears, gallecs i aragonesos).
La recuperació del Dret Civil Valencià apareix en l´Estatut d´Autonomia de 1982 i en la reforma del 2006 (aprovada per les Corts Valencianes, i també per les Corts Espanyoles). Les Corts Valencianes han aprovat tres lleis sobre temes civils (2007: règim econòmic matrimonial; 2011: custòdia compartida dels fills; 2012: unions de fet). Això no obstant, el Govern espanyol presentà recursos d´inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional, el qual no solament ha declarat inconstitucionals les lleis dites (2016): també ha buidat de contingut i d´eficàcia dos articles de l´Estatut d´Autonomia que no havia recorregut ningú (article 7.1 i DT 3a).
¿Com s´entén la reacció del Govern espanyol i la decisió del Tribunal Constitucional (amb un vot particular en contra)? ¿És coherent que els mateixos partits polítics que en les Corts Valencianes estan a favor del Dret Civil Valencià estiguen en contra en el Govern espanyol? ¿Actuen guiant-se pel benefici dels valencians, o només miren la seua ideologia i la posen per damunt de les persones i els pobles? ¿No serà que són hereus d´aquells que han reduït Espanya a la Corona de Castella i, com a conseqüència, miren les llengües i els interessos de la Corona d´Aragó i del Regne de Navarra com si no foren espanyols?
Taula de Filologia Valenciana anima els 99 diputats de les Corts Valencianes a adherir-se a la proposta de Juristes Valencians: que la institució prenga la iniciativa de reformar la Constitució a fi que encaixe la competència en dret civil prevista en l´Estatut d´Autonomia Valencià (i també aprovada per les Corts espanyoles).
Escrit per: Abelard Saragossà
Publicat: Levante EMV
Traducció: Softvalencià
Subscriure's a:
Missatges (Atom)